Tag Archives: sucre

Menys sucre refinat, més dolç natural

El sabor dolç és el que més adeptes té entre la gent i és el sabor que va més lligat als nostres hàbits, estils de vida i emocions. Tant si estem tristos com contents acostumem a recórrer a la xocolata que tenim al rebost o robem les galetes dels nostres fills; o bé, si una tarda tenim una baixada de sucre i ens notem amb poca energia ens llancem a la primera fleca que trobem per comprar una bossa de croissantets o bé una coca i ho acompanyem amb una beguda ensucrada. Que bo!!! Però, alhora, que perillós… perquè aquest dolç tan extrem té un cantó amarg que molts encara desconeixen.

La muntanya russa

Així com el cafè té un efecte estimulant, la resta d’aliments també presenten efectes en l’organisme. En el cas dels productes ensucrats produeixen daltabaixos en els nivells de sucre en sang en poc temps, ocasionant una sensació similar a la d’un viatge en muntanya russa!!!! Imaginem que el cos ens demana xocolata o unes postres ensucrades. Una vegada a dins de l’estómac, ens sentim reconfortats i amb molta energia però al cap d’una estona ens ve la baixada de l’atracció, ens sentim cansats i necessitem… més sucre!!! Aquest cicle tan inofensiu a la llarga pot comprometre la salut de l’organisme i també el nostre estat d’ànim: ara ens sentim animats i al cap de mitja hora ens sentim tristos i ho compensem menjant un dolç i així continua la roda…Però aquí no s’acaba la història, el sucre que mengem avui en dia és un aliment refinat obtingut a partir de la canya de sucre, o principalment de la remolatxa mitjançant procediments químics. Durant el procés d’extracció s’obté només sacarosa (glucosa més fructosa) i alguns contaminants procedents del procés d’extracció perdent la fibra, els minerals, les vitamines i els oligoelements que tenia d’origen. Per poder metabolitzar-lo el cos se les ha d’enginyar i recórrer a les pròpies reserves de vitamines i minerals, primer les que troba en la sang i després les que es troben al cervell i als ronyons, una situació que va desmineralitzant l’organisme.

Avui en dia la utilització de sucre s’ha estès en la major part dels aliments que consumim: productes de pastisseria, galetes, pans de motllo, salses preparades, cereals d’esmorzar… El sucre integral també presenta els mateixos inconvenients que el refinat, exceptuant el sucre conegut amb el nom de rapadura perquè s’obté mitjançant un procés de liofilització que preserva les vitamines i minerals.

Dolços sans i naturals

Però això què significa? Hem de renunciar al sabor dolç? En absolut! El dolç és necessari pel nostre organisme ja que l’ajuda a tonificar, en especial, l’estómac, el pàncrees i la melsa. Per una banda podem recórrer al sabor dolç propi d’aliments naturals com les verdures, entre elles la carbassa, la pastanaga i el bròquil; la fruita deshidratada i els cereals integrals també proporcionen un sabor dolç, sempre i quan es masteguin i s’ensalivin adequadament.

Com a alternativa al sucre de taula podem recórrer a les melasses de cereals: d’arròs, ordi, blat o blat de moro. La més nutritiva de totes és la d’ordi i totes s’obtenen per fermentació del cereal, un procés que afavoreix la digestibilitat del producte i que al mateix temps millora el seu valor nutricional ja que durant la fermentació els glúcids, proteïnes i greixos es converteixen en sucres senzills, aminoàcids i àcids grassos simples, al mateix temps que es sintetitzen vitamines i enzims afavorint una bona assimilació d’aquest producte per part de l’organisme sense tenir els efectes negatius del sucre refinat. Una altra excel·lent alternativa és la stevia, coneguda com la planta dolça, que té infinites propietats beneficioses per l’organisme: regula els nivells de sucre en sang i també regula la tensió arterial al mateix temps que és capaç de treure l’ansietat per menjar. La mel de bona qualitat també és una alternativa interessant. I evita els edulcorants artificials com la sacarina o l’aspartam, perquè no són amics de la bona salut.

En definitiva, posa a la teva vida més verdures i més cereals integrals que t’ajudaran a saciar el dolç que et demana el cos i endolça les postres amb melasses de cereal, mel de bona qualitat o stevia. Tindràs més energia física i mental i evitaràs molts problemes de salut. Prova-ho tu mateix!

1– Introdueix l’hàbit de menjar més verdures dolces com la carbassa i la pastanaga, així com també cremes de verdures dolces (de carbassó i pastanaga, de fonoll i ceba…) que ens relaxaran i afavoriran un bon sistema digestiu.

2– Acostuma’t a menjar cada dia cereal integral de bona qualitat. És molt important cuinar-lo bé durant temps i amb el foc baix i, sobre tot, mastegar-lo bé perquè quan es combina amb la saliva trenquem les molècules d’hidrats de carboni obtenint glucosa de bona qualitat necessària per les funcions vitals de l’organisme. Veuràs que d’aquesta manera, les ganes de menjar dolç disminuiran.

3– Combina els cereals integrals amb els llegums i amb verdures dolces. D’aquesta manera el cos rebrà els hidrats de carboni i proteïnes que necessita. Si reduïm el consum de proteïna animal i de greix saturat el nostre cos ens demanarà menys sucre!

4– És important cuinar i amanir els plats amb oli de bona qualitat i no restringir-ne el seu ús, perquè les dietes molt baixes en greix de bona qualitat, com els olis de primera premsada en fred, afavoreixen el desig de menjar aliments dolços.

5– Si et ve de gust menjar dolç, decanta’t per les compotes de fruita sense sucre afegit o fruita seca com orellanes, dàtils, panses o unes galetes amb melassa de cereal, per exemple.

El Codony

Aquesta fruita tan aromàtica amagada sota una pell de vellut, és deliciosament perfumada però difícil de consumir crua per la seva duresa i pel sabor àcid i astringent. Per aquesta raó, és típic que es prepari en forma de codonyat, que algunes vegades pot ser excessivament ensucrat.

codonyEl codony és el fruit de l’arbre del codonyer (Cydonia oblonga). El nom científic prové de la regió de Cydonia, a la costa de Creta, i es cultiva des de fa milers d’anys a la zona mediterrània. A la Grècia clàssica era considerat un símbol de la fertilitat i de l’amor, fins al punt que es dedicava a la deessa Afrodita. A l’època romana s’aconsellava a les núvies que, abans d’entrar a la cambra nupcial, fessin una mossegada a aquesta fruita per perfumar el primer petó que farien al nuvi.

Propietats Nutricionals Continua llegint

Pastis de torró

pastis-de-turro.jpg

 

Ingredients per a 4 persones:

100 g de torró de gema

400 cl de llet

75 g de sucre

3 ous

2 magdalenes

 

Elaboració:

Escalfeu la llet amb el torró tallat a daus. Quan estigui calent, retireu-ho del foc i afegiu les magdalenes esmicolades; mentrestant poseu el sucre en un bol i bateu els ous d’un en un. Seguidament; afegiu-hi la llet amb el turró. Poseu la barreja en un motlle de silicona (si és de vidre poseu-hi mantega perquè no s’enganxi), coeu-ho al microones durant 5 minuts a mitja potència i 6 minuts a potència màxima. Punxeu-ho amb un escuradents per saber si està cuit.

Diferents tipus de cava

 

Segons la quantitat de sucre que conté el cava s’anomena:

 

Brut Nature: sense addició de sucre

Extra Brut: fins a 6 grams de sucre per litre

Brut: fins a 15 grams

Extra sec: entre 12 i 20 grams

Sec: entre 17 i 35 grams

Semisec: entre 33 i 50 grams

Dolç: més de 50 grams

 

Degustar el cava a la temperatura justa és un dels petits sectrets per gaudir-ne plenament. El cava ha de servir-se entre els 5º i 8º, més freds els joves i lleugers que els de cos i criança llarga. Cal atemperar el cava unes hores abans el frigorific o bé uns 20 minuts en un recipient amb aigua i glaçons. En tot cas s’ha d’evitar el xoc brutal del congelador que podria malmetre les virtuts d’un producte delicat i fi com és el cava. 

copa-flauta-de-cava1.jpg

 

La copa

La copa de degustació ens ha de permetre fruir del color, la transparència, l’aroma i el delicat espurneig de les bombolles del cava. Per tant, hem de triar una copa de vidre transparent i fi, que tingui forma de flauta o de tulipa estreta i allargada que conservarà les aromes i ens mostrarà plenament la lluminositat del vi.

 

cava-i-tap-volant1.jpg

 

Servir el cava

El cava és un vi delicat. Cal, doncs, destapar l’ampolla amb suavitat, evitant que es produeixi el soroll estrident del tap i tambe la pèrdua inútil de vi i escuma; s’ha de mantenir l’ampolla lleugerament inclinada i servir el líquid fent lliscar suaument el vi per la paret de la copa, que mai omplirem més enllà de les 2/3 parts per evitar que aquest perdi frescor i es degusti sempre a la temperatura justa.

 

 armari.jpg

 

Conservar el cava

El cava, quan surt al mercat, ja està llest per consumir. Per tant, no és aconsellable guardar-lo gaire temps. En qualsevol cas, s’ha de conservar en un lloc fresc, tranquil i fosc o en un armari climatitzat especial per a la conservació de vins. S’ha de tenir cura de mantenir les ampolles en la mateixa posició que tenia quan es va adquirir la caixa, respectant així el criteri del cavista pel que fa a la conservació del producte.