Tag Archives: Receptes

Les mones, de la tradició a la innovació

Des de sempre els padrins han regalat la mona al seu fillol o fillola, tot i que ara sol ser habitual que colles d’amics i famílies les demanin per menjar en grup. A més, en els últims anys, moltes persones marxen de vacances per Setmana Santa i per aquest motiu la venda de mones comença una setmana abans, amb la finalitat que els fillols gaudeixin de la mona encara que els padrins siguin fora, i s’allarga fins al diumenge següent.

les-mones.jpg

Les mones, de la tradició a la innovació

La mona forma part d’un costum antic, que ja es troba citat amb el mateix nom al segle XV. L’origen de la paraula podria venir del grec munus, que significa regal. Però també podria tenir un origen àrab, ja que munna (que també vol dir regal) era un cistell ple d’ous que els serfs regalaven als seus senyors. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. A canvi de la notícia, se’ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s’havia acabat. Així, el simbolisme de l’ou de les mones és el principi de la vida, de l’univers i de la creació, i el dia de Pasqua amb l’arribada de la primavera era l’inici de l’any i una festa realment important.

Segons el Costumari català, el costum de decorar i menjar ous per aquestes dates ja existia en pobles primitius europeus i asiàtics. La tradició de menjar ous, probablement arrelada abans del cristianisme, es va accentuar a causa de la Quaresma. Durant el temps de dejuni no es podien menjar tampoc ous, i per tant la gent guardava els ous cuits esperant l’arribada de la Pasqua. Quan arribava, en alguns llocs els ous es pintaven o decoraven. En altres llocs es creia que trencar els ous entre ells portava sort i estrenyia l’afecte amb les persones properes.

Una altra de les maneres d’aprofitar el munt d’ous que s’acumulaven en aquestes dates era el costum de fer un pastís de farina, sucre i altres components, que va donar origen a la mona tal com la coneixem avui dia.

La mona primitiva, que seria la tradicional dels Països Catalans, és la que es feia amb pasta de pa de pessic i es decorava amb ous per tal que els padrins la regalessin als seus fillols el diumenge de Pasqua. La tradició deia que s’havien de posar tants ous com anys tenia el fillol o fillola, fins que la criatura feia la comunió (segons una versió) o feia dotze anys (segons una altra versió).

A l’actualitat, les mones de pastisseria no tenen res a veure amb les tradicionals i s’han convertit en un pastís de bescuit decorat a base de xocolata, mantega i altres ingredients i amb figures al·lusives a temes d’actualitat. Fins i tot els ous durs han estat substituïts per ous de xocolata o de sucre, capaços d’assolir dimensions gegantines.

lelelaboracio1.jpg

L’elaboració de la mona

Per fer una mona primer s’ha de fer la “tortada” o base (com un pa de pessic però elaborat amb farina d’ametlla), que normalment es talla en tres rodanxes per intercalar-hi dos farcits. Els farcits es fan de gema (crema feta de sucre i rovell d’ou), melmelada, mantega o xocolata (normalment es fa un farcit de cada). Després es procedeix a “allisar”, que consisteix en posar per sobre algun dels ingredients del farcit (o ametlles si es tracta d’un pastís tipus sara). Per últim, es passa a la decoració superior amb fruita confitada (principalment taronja, meló i pera) i els ous o figures de xocolata. Finalment, es decora el voltant de la mona, on se sol posar ametlles o bé granets de xocolata.

ousxocolata2.jpg

L’eclosió de la xocolata

Sembla clar que la xocolata no irromp en la mona fins al segle XIX, quan alguns pastissers de Barcelona van començar a decorar el tortell de pa de pessic amb una figura de xocolata en comptes d’ous. D’aquesta entrada discreta i tardana n’ha derivat una eclosió de la xocolata que ha arribat a ocupar tota la mona, sense deixar espai per al pa de pessic ni els ous, per allunyar-se cada cop més de l’original.

Abans la mona estrella era la de fruita però ara s’està imposant la de praliné. La de fruita confitada continua sent la número u però la seva demanda va a la baixa perquè no agrada a tothom. Quant a les figures de xocolata, són els més venuts, juntament amb les típiques princeses, Els ous i les gallines, elaborats amb xocolata negra, tampoc no poden faltar. De fet, el pastisser procura plasmar la il·lusió dels petits amb molt de color i vinculant els productes de la Pasqua amb les pel·lícules de dibuixos animats, que és el que el nen coneix i recorda. La Pasqua és una de les úniques festes pastisseres –per no dir l’única- dedicada a la canalla petita.

Més enllà del pastís

Al pastís de la mona els clients hi solen afegir una figura de goma o un ou de xocolata, fins al punt que aquests complements arriben a suposar una despesa superior a la del propi pastís. Les figures de goma o peluix cada cop tenen més a veure amb futbolistes, polítics o personatges televisius. Tot i això, les pel·lícules infantils encara tenen representació a totes les pastisseries. Les figures fetes de peluix no són pas barates, ja que han de reunir uns requisits de qualitat i no toxicitat que requereix la Comunitat Europea.

Tot i la sofisticació que any rere any adquireixen les mones de pastisseria, no hem d’oblidar que a les nostres comarques coexisteixen altres elaboracions artesanals que tenen molta demanda. Coneguem-les…

rosco.jpg

La mona de forner. És una rosca elaborada amb farina, sucre, sal, llar, ous, llevat, coriandre, matafaluga, anís líquid i aigua.

La garlanda de forner. És una rosca amb els mateixos ingredients que la mona de forner però amb la diferència que, abans d’enfornar-la, la massa es doblega cap amunt, fet que li dóna un aspecte de cresta i una textura més compacta.

ou-pintat.jpg

I fora de Catalunya?

Al País Valencià hi ha llocs on la mona és típica tot l’any. És el cas d’Alberic, a la Ribera Alta, d’on és típic el característic “panous”, “coca d’aire” o “pan quemado”, noms que fan referència al color torrat i a la presència d’ous encara que sigui en forma de merenga torrada per decorar. Ja es parla d’ell en el manuscrit Formulario práctico de cocina, de Joan Company (1905, “pan quemado al estilo de Alberique”).

Igualment, els valencians, així com molts menorquins que van emigrar a Algèria durant el s. XIX i que en bona part es van establir a Oran, van portar allí la mona i el costum d’anar a menjar-la al camp el dia de Pasqua (casser la mouna). De fet, en els receptaris algerins actuals, tant d’Algèria com dels realitzats pels que han tornat del país, sempre apareix la mona, a part d’altres plats típics dels Països Catalans com la paella.

Al Maestrat fa pocs anys les mones eren solament de pandurmiendo, nom que es deu al fet que la base s’ha de deixar en repòs una nit abans de fer les mones. O sigui, la massa es queda una nit dormint. Antigament, la pasta es preparava el Dijous o el Divendres Sant abans de la processó de rigor, i es deixava fins a l’endemà, que era quan les dones els donaven forma i les portaven al forner més proper o de confiança per coure-les. La fornera Dolors Rius també recorda com aquí al Penedès les dones i criatures anaven al forn del poble per coure les mones: érem un servei públic, en aquell temps! Fins i tot es portaven al forn del poble guisats o altres plats per coure…

(fons documental)

La festivitat de la Pasqua, tot i tenir un significat diferent, també es pot trobar en altres llocs, regions, zones i parts del món… Part de la simbologia d’aquesta festa era el conill, adoptat com a símbol de fecunditat, que encara avui en dia se segueix utilitzant en les decoracions d’aquesta celebració. Aquest element de la tradició d’Europa occidental mai fou acceptat pels cristians ortodoxes, fet que ens indica que és veritablement una icona aliena a la Pasqua religiosa.

Una de les notes típiques de Pasqua havia estat menjar ous en grans quantitats. La presència dels ous com a símbol de la Pasqua és present a tot Europa, d’Anglaterra a Ucraïna, com a símbol de la resurrecció primaveral. A molts pobles d’Europa aquests dies la gent s’obsequia amb ous; també hi ha el costum de pintar i decorar els ous de Pasqua per tal de donar-los un caràcter distintiu dels de la resta de l’any.

Els preus de les mones de Pasqua varien en funció dels ous de xocolata o figures artístiques que portin, així com del temps empleat en la seva elaboració.

Potatge de cigrons

Ingredients per a 4 persones: 
1 pot de cigrons cuits
150 g d’espinacs
1 ceba 
2 alls 
1 patata
2 tasses d’arròs
pebre vermell dolç
aigua (1 1/2 litre) 
oli 
sal
pebre 
Elaboració
Sofregiu la ceba picada i els alls amb pell matxucats en una olla amb oli, quan estigui sofregit afegiu-hi una cullerada de pebre vermell dolç (amb conte que no es cremi) i seguidament poseu-hi l’aigua. Mentre l’aigua arriba al punt d’ebullició, peleu i talleu la patata a trossets i escorreu els cigrons. Quan el caldo ja comenci a bullir, afegiu-hi els espinacs, els cigrons, la patata, l’arròs, la sal i el pebre. Deixeu-ho coure uns 20 minuts i serviu-ho ben calent. 

Pollastre amb escamarlans

Pollastre_Escamarlans

Mar i muntanya

Ingredients per a 4 persones: 

1 pollastre

12 escamarlans

1 ceba

1 tomàquet

1 copa de brandi

2 fulles de llorer

2 grans d’all

ametlles torrades Continua llegint

Cafè català

Hi ha moltes maneres de fer un cafè, i aquesta és una més.

 

cafecatala.jpg

 

Podeu fer un Catalanish Coffee, el cafè que combina licor de crema catalana, cafè i nata com elements principals i hi afegeix un polsim de canyella. Són productes fàcils d’obtenir i per altre part típics, que ens recorden la tradició culinària del nostra país. La crema catalana feta licor, el cafè com element universal i la nata, molt propia en la pastisseria tradicional catalana. La canyella, ingredient bàsic i que dóna personalitat a la nostra crema de tota la vida. L’autor de l’invent, en Joan Maria Maciàs, va triar el nom de Catalanish perquè recorda als gentilicis anglosaxons, dels més reconeixibles arreu del món, i també perquè recorda al mític Irish Coffee, el cafè irlandès. Amb la iniciativa volia promoure l’ús del Catalanish Coffee a Catalunya i, de mica en mica, aconseguir que els qui visitin Catalunya se n’enduguin un bon record als seus països d’origen i, des d’allà, en facin difusió mundial. Donar a conèixer el nostre país a partir d’un cafè amb ingredients propis de Catalunya…

Què, fem un Catalanish Coffee?

Duet de fruites

 

Ingredients per a 4 persones: 

250 g de maduixots 

250 g d’albercocs

6 cullerades soperas de sucre

vinagre 

pebre

nata líquida

Elaboració: 

El dia anterior, netegeu els maduixots, trossegeu-los i fiqueu-los en un bol. Afegiu-hi 3 cullerades soperas de sucre, una rajolí de vinagre i un pessic de pebre. Removeu-ho bé, tapeu-ho i ho deixeu tot un dia a la nevera. 

Netegeu els albercocs traieu-los el pinyol i trossegeu-los. Feu un almívar amb aigua i sucre i poseu-los a coure durant deu minuts.

En un got de la batedora poseu-hi els maduixots amb el seu suc i els albercocs sense l’almívar, que haureu reservat. Triture-ho bé i si us queda massa espès, afegiu-hi una mica d’almívar. Abants de presentar el plat, afegiu-hi un toc de nata líquida. Serviu-lo ben fred.

 

 

Melmelada de cireres

 

Ingredients: 

1 kg de cireres

250 g de sucre

1 branca de canyella

1 copa de licor (moscatell, o vermut, o orujo blanc, o cointreau). 

Elaboració: 

Traieu els pinyols de les cireres i deixeu-les reposar dins d’una una cassola, durant uns minuts, perquè deixin anar el suc, Afegiu-hi la canyella, el sucre, el licor, removeu bé i deixe-ho coure fins que les cireres quedin toves (aproximadamente uns 20 minuts).

Tasteu la melmelada perquè estigui al punt de dolça i si la preferiu més fina, bateu-la una mica.

Deixeu-la  refredar, envaseu-la en pots de vidre, tapeu-los bé i guardeu-los al frigorífic. Procureu que els pots quedin ben plens, sense aire dins, encara que no calgui coure’ls al bany maria.

 

Sopa de melò

 

 

Ingredients: 
1 meló
1 iogurt natural sense sucre
1 llimona
3 fulles de menta
sal
pernil salat.
Elaboració: 
Talleu el melò i tritureu-lo amb la batedora. Afegiu-hi el iogurt, el suc de la llimona i les fulles de menta, torneu-ho a batre tot i poseu-hi un pessic de sal (tingeu en compte que el plat porta pernil, que ja és salat). Abans de servir els bols amb la sopa, decoreu-los amb el pernil, tallat a bocinets, per sobre. Aquest és un primer plat refrescant i molt apropiat per l’estiu.

 

Llenties estofades

Ingredients per a 4 persones:
400 g de llenties (Pardines)
100 g de pernil del país
100 g de xoriç
pebre vermell
2 alls
oli
sal
aigua
Elaboració:
Les llenties Pardines només necessiten 30 minuts de remull. Poseu l’oli en una olla i sofregiu els alls amb pell; seguidament afegiu el xoriç tallat a daus. Una vegada sofregit afegiu-hi el pernil també a daus; a continuació, afegiu-hi el pebre vermell (amb compte, que no es cremi). Tot seguit, afegiu-hi l’aigua freda i les llenties ben escorrregudes; afegiu-hi sal i coeu-ho 40 minuts. Si s’espessa podeu afegir-hi aigua, però sempre freda.

Púding de xocolata

Per la facilitat d’aquesta recepte, he cregut convenient re-editar’ la perquè ens pot treure d’un compromís si se’ns presentessin més invitats del previstos o per la mainada en una tarda de festa.

PudingXocolata

Ingredients:

100 g de xocolata al 70% de cacao

500 cl de llet

150 g de sucre

3 ous

3 magdalenas

50 g de sucre per a fer caramel

Elaboració:

Poseu la llet i la xocolata a trossos en un cassó, poseu-lo al foc i remeneu de tant en tanta amb una espàtula. Retireu el cassó del foc i afegiu-hi les magdalenas esmicolades. Poseu els 150 g de sucre en un bol, afegiu-hi els ous d’un en un i bateu-ho tot junt. Afegiu la llet amb la xocolata quan aquesta estigui tèbia. Feu el caramel amb els 50 g de sucre i una mica d’aigua, poseu-lo en un motlle de vidre i afegiu-hi la massa. Poseu-ho al micrones a mitja potència durant 10 minuts i a la potència màxima durant 8 minuts. Punxeu-ho amb un escuradents per saber si està cuit. Quan estigui al punt, retireu-ho i deixeu-ho refredar. Serviu-ho amb nata o fruita.

 

Kiwi i pinya al forn

Ingredients per a 4 persones:

3 kiwis

2 rodanxes de pinya

1 got de nata líquida

2 rovells d’ou

2 cullerades de sucre

1 copeta de brandi

Elaboració:

Escalfeu el forn a 180º, peleu i talleu els kiwis a rodanxes i la pinya a triangles; col·loqueu-ho en una plata refractària o en motlles individuals. En un bol, bateu els rovells amb el sucre, el brandi i la nata, aboqueu-ho sobre la fruita i poseu-ho al forn uns 20 minuts, fins que la crema s’hagi espessit. Retireu-ho del forn, deixeu-ho refredar i serviu-ho.