Tag Archives: penedes

Les mones, de la tradició a la innovació

Des de sempre els padrins han regalat la mona al seu fillol o fillola, tot i que ara sol ser habitual que colles d’amics i famílies les demanin per menjar en grup. A més, en els últims anys, moltes persones marxen de vacances per Setmana Santa i per aquest motiu la venda de mones comença una setmana abans, amb la finalitat que els fillols gaudeixin de la mona encara que els padrins siguin fora, i s’allarga fins al diumenge següent.

les-mones.jpg

Les mones, de la tradició a la innovació

La mona forma part d’un costum antic, que ja es troba citat amb el mateix nom al segle XV. L’origen de la paraula podria venir del grec munus, que significa regal. Però també podria tenir un origen àrab, ja que munna (que també vol dir regal) era un cistell ple d’ous que els serfs regalaven als seus senyors. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. A canvi de la notícia, se’ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s’havia acabat. Així, el simbolisme de l’ou de les mones és el principi de la vida, de l’univers i de la creació, i el dia de Pasqua amb l’arribada de la primavera era l’inici de l’any i una festa realment important.

Segons el Costumari català, el costum de decorar i menjar ous per aquestes dates ja existia en pobles primitius europeus i asiàtics. La tradició de menjar ous, probablement arrelada abans del cristianisme, es va accentuar a causa de la Quaresma. Durant el temps de dejuni no es podien menjar tampoc ous, i per tant la gent guardava els ous cuits esperant l’arribada de la Pasqua. Quan arribava, en alguns llocs els ous es pintaven o decoraven. En altres llocs es creia que trencar els ous entre ells portava sort i estrenyia l’afecte amb les persones properes.

Una altra de les maneres d’aprofitar el munt d’ous que s’acumulaven en aquestes dates era el costum de fer un pastís de farina, sucre i altres components, que va donar origen a la mona tal com la coneixem avui dia.

La mona primitiva, que seria la tradicional dels Països Catalans, és la que es feia amb pasta de pa de pessic i es decorava amb ous per tal que els padrins la regalessin als seus fillols el diumenge de Pasqua. La tradició deia que s’havien de posar tants ous com anys tenia el fillol o fillola, fins que la criatura feia la comunió (segons una versió) o feia dotze anys (segons una altra versió).

A l’actualitat, les mones de pastisseria no tenen res a veure amb les tradicionals i s’han convertit en un pastís de bescuit decorat a base de xocolata, mantega i altres ingredients i amb figures al·lusives a temes d’actualitat. Fins i tot els ous durs han estat substituïts per ous de xocolata o de sucre, capaços d’assolir dimensions gegantines.

lelelaboracio1.jpg

L’elaboració de la mona

Per fer una mona primer s’ha de fer la “tortada” o base (com un pa de pessic però elaborat amb farina d’ametlla), que normalment es talla en tres rodanxes per intercalar-hi dos farcits. Els farcits es fan de gema (crema feta de sucre i rovell d’ou), melmelada, mantega o xocolata (normalment es fa un farcit de cada). Després es procedeix a “allisar”, que consisteix en posar per sobre algun dels ingredients del farcit (o ametlles si es tracta d’un pastís tipus sara). Per últim, es passa a la decoració superior amb fruita confitada (principalment taronja, meló i pera) i els ous o figures de xocolata. Finalment, es decora el voltant de la mona, on se sol posar ametlles o bé granets de xocolata.

ousxocolata2.jpg

L’eclosió de la xocolata

Sembla clar que la xocolata no irromp en la mona fins al segle XIX, quan alguns pastissers de Barcelona van començar a decorar el tortell de pa de pessic amb una figura de xocolata en comptes d’ous. D’aquesta entrada discreta i tardana n’ha derivat una eclosió de la xocolata que ha arribat a ocupar tota la mona, sense deixar espai per al pa de pessic ni els ous, per allunyar-se cada cop més de l’original.

Abans la mona estrella era la de fruita però ara s’està imposant la de praliné. La de fruita confitada continua sent la número u però la seva demanda va a la baixa perquè no agrada a tothom. Quant a les figures de xocolata, són els més venuts, juntament amb les típiques princeses, Els ous i les gallines, elaborats amb xocolata negra, tampoc no poden faltar. De fet, el pastisser procura plasmar la il·lusió dels petits amb molt de color i vinculant els productes de la Pasqua amb les pel·lícules de dibuixos animats, que és el que el nen coneix i recorda. La Pasqua és una de les úniques festes pastisseres –per no dir l’única- dedicada a la canalla petita.

Més enllà del pastís

Al pastís de la mona els clients hi solen afegir una figura de goma o un ou de xocolata, fins al punt que aquests complements arriben a suposar una despesa superior a la del propi pastís. Les figures de goma o peluix cada cop tenen més a veure amb futbolistes, polítics o personatges televisius. Tot i això, les pel·lícules infantils encara tenen representació a totes les pastisseries. Les figures fetes de peluix no són pas barates, ja que han de reunir uns requisits de qualitat i no toxicitat que requereix la Comunitat Europea.

Tot i la sofisticació que any rere any adquireixen les mones de pastisseria, no hem d’oblidar que a les nostres comarques coexisteixen altres elaboracions artesanals que tenen molta demanda. Coneguem-les…

rosco.jpg

La mona de forner. És una rosca elaborada amb farina, sucre, sal, llar, ous, llevat, coriandre, matafaluga, anís líquid i aigua.

La garlanda de forner. És una rosca amb els mateixos ingredients que la mona de forner però amb la diferència que, abans d’enfornar-la, la massa es doblega cap amunt, fet que li dóna un aspecte de cresta i una textura més compacta.

ou-pintat.jpg

I fora de Catalunya?

Al País Valencià hi ha llocs on la mona és típica tot l’any. És el cas d’Alberic, a la Ribera Alta, d’on és típic el característic “panous”, “coca d’aire” o “pan quemado”, noms que fan referència al color torrat i a la presència d’ous encara que sigui en forma de merenga torrada per decorar. Ja es parla d’ell en el manuscrit Formulario práctico de cocina, de Joan Company (1905, “pan quemado al estilo de Alberique”).

Igualment, els valencians, així com molts menorquins que van emigrar a Algèria durant el s. XIX i que en bona part es van establir a Oran, van portar allí la mona i el costum d’anar a menjar-la al camp el dia de Pasqua (casser la mouna). De fet, en els receptaris algerins actuals, tant d’Algèria com dels realitzats pels que han tornat del país, sempre apareix la mona, a part d’altres plats típics dels Països Catalans com la paella.

Al Maestrat fa pocs anys les mones eren solament de pandurmiendo, nom que es deu al fet que la base s’ha de deixar en repòs una nit abans de fer les mones. O sigui, la massa es queda una nit dormint. Antigament, la pasta es preparava el Dijous o el Divendres Sant abans de la processó de rigor, i es deixava fins a l’endemà, que era quan les dones els donaven forma i les portaven al forner més proper o de confiança per coure-les. La fornera Dolors Rius també recorda com aquí al Penedès les dones i criatures anaven al forn del poble per coure les mones: érem un servei públic, en aquell temps! Fins i tot es portaven al forn del poble guisats o altres plats per coure…

(fons documental)

La festivitat de la Pasqua, tot i tenir un significat diferent, també es pot trobar en altres llocs, regions, zones i parts del món… Part de la simbologia d’aquesta festa era el conill, adoptat com a símbol de fecunditat, que encara avui en dia se segueix utilitzant en les decoracions d’aquesta celebració. Aquest element de la tradició d’Europa occidental mai fou acceptat pels cristians ortodoxes, fet que ens indica que és veritablement una icona aliena a la Pasqua religiosa.

Una de les notes típiques de Pasqua havia estat menjar ous en grans quantitats. La presència dels ous com a símbol de la Pasqua és present a tot Europa, d’Anglaterra a Ucraïna, com a símbol de la resurrecció primaveral. A molts pobles d’Europa aquests dies la gent s’obsequia amb ous; també hi ha el costum de pintar i decorar els ous de Pasqua per tal de donar-los un caràcter distintiu dels de la resta de l’any.

Els preus de les mones de Pasqua varien en funció dels ous de xocolata o figures artístiques que portin, així com del temps empleat en la seva elaboració.

Púding de poma i coco

Ingredients per a 4 persones:

400 cl de llet

3 ous

1 poma

3 magdalenes

125 g de sucre

50 g de coco ratllat

Elaboració:

Escalfeu la llet tot afegint el coco ratllat. Quan estigui calenta afegiu-hi les magdalenes esmicolades i retireu-ho del foc. En un bol poseu-hi el sucre, afegiu-hi els ous d’un en un i aneu-los batent. Afegiu-hi la llet amb les magdalenes i la poma pelada i tallada a trossos i barregeu-ho bé. Aboqueu la massa en un motlle de silicona (si és de vidre, unteu-lo amb mantega) i coeu-la al microones durant 6 minuts a mitja potència i 5 minuts més a potència màxima. Punxeu-ho amb un escuradents per saber si està al punt.

 

Conil a l’all

Ingredients per a quatre persones:

1 conill

6 dents d’alls

1/2 copa de vinagre d’all o vinagre de vi

1 copa de vi blanc

julivert

oli

sal

pebre

Elaboració:

Tallar el conill en trossos petits i salpebrar. Fregir-lo en abundant oli fins que estigui daurat, treure part de l’oli, afegir els alls picats i sofregir (sense que es cremi l’all), seguidament afegir el vinagre, el vi i el julivert picat, reduir. Servir ben calent

Macarrons gratinats

 macarrons.jpg

Ingredients per a 4 persones:

400 g de macarrons

8 salsitxes de porc

150 g de pernil salat

1 ceba

1 pot de tomàquet triturat (mitjà)

100 g de formatge ratllat

oli

sal

pebre

Elaboració:

En una cassola amb oli, sofregiu les salsitxes tallades a trossets, seguidament afegiu-hi la ceba picada. Mentrestant, coeu els macarrons en una olla amb aigua. Quan la ceba estigui enrossida, afegiu-hi el tomàquet, salpebreu i segui-ho coent. Quan el tomàquet estigui cuit, afegiu-hi el pernil tallat a trossos. Coleu els macarrons  i afegiu-los a la cassola, barregeu durant uns minuts, poseu-ho en una plata per a forn amb el formatge ratllat per sobre i gratineu-ho. Quan el formatge estigui enrossit, retireu-ho del forn i serviu-ho.

 

Rotllets de pollastre al curri

rolletspollastre.jpg

Ingredients per a 4 persones:

4 pits de pollastre

1 ceba tendra

2 pastanagues

2 grans d’all

1 tassa de caldo de pollastre

1 cullerada de curri

1 cullerada de jengibre en pols

mantega

oli

sal

pebre

Elaboració:

Talleu els pits de pollastre a tires, salpebreu-los, enrrotlleu-los i tanqueu-los amb escuradents. Enrossiu el pollastre en una paella amb oli i acabeu-lo de coure amb la tapa posada. En una altra paella, sofregiu la ceba i les pastanagues tallades a rodanxes amb mantega i una mica d’oli, afegiu la cullerada de curri, l’all picat, el jengibre i el caldo. Feu-ho bullir una mica. Serviu els rotllets banyats amb la salsa i acompanyeu-los amb les pastanagues.

 

Galtes de porc estofades

 Ingredients per a 4 persones:

4 galtes de porc.

1 ceba.

2 dents d’all.

1 porro.

2 pastanagues.

1 pebrot verd.

1 got de vi negre.

oli.

sal.

pebre.

aigua.

Elaboració:

Poseu l’oli en una cassola i daureu les galtes. Reserveu. En el mateix oli, sofregiu totes les verdures tallades petites i seguidament afegiu les galtes i aboqueu el vi. Afegiu una mica d’aigua, salpebreu i coeu-ho 1 hora a foc mig. Passeu la salsa pel col·lador xinès i col·loqueu les galtes a la cassola amb la salsa colada. Escalfeu les galtes amb la salsa i serviu ben calent. 

 

Les varietats del raïm

cabernet-sauvignon.jpg

Cabernet Sauvignon

Varietat negra que es distingeix per donar uns vins amb molta personalitat, de color intens i amb aromes que es fan complexos amb l’envelliment. S’ha adaptat molt bé al Penedès.

macabeu1.jpg

Macabeu

És una varietat blanca autòctona catalana, i de tradició secular. A d’altres indrets de l’Estat se la coneix amb el nom de Viura. Els seus grans tenen una mida entre mitjana i gran, i la seva pell és molt fina. Amb ella es produeixen vins blancs secs d’aromes molt afruitats, i també és una de les varietats que intervenen en l’elaboració del cava.

Continua llegint

Peres al vi negre

Ingredients per a 4 persones: 

8 peres.

vi negre.

4 cullerades de sucre.

Elaboració: 

Peleu les peres, poseu-les en una cassola i cubriu-les de vi negre. Afegiu-hi el sucre i coeu-ho durant 20 minuts. Serviu les peres tèbies o fredes. Decoreu-les al gust.

Què ens diu el color d’un vi

copa-vi-negre.jpg

El color ens aporta força informació sobre un determinat vi. A banda de la premissa que un vi blanc s’enfosqueix amb l’envelliment i que un negre, per contra, s’aclareix, hi ha tota una sèrie de matisos que podem observar i que ens poden dir molt sobre l’edat, el procés d’elaboració o les varietats. Una informació que ens pot ser molt útil a l’hora d’identificar un vi en un tast a cegues.

 

Vins blancs

Un blanc pàl·lid, transparent i brillant amb reflexos verdosos és un vi jove ric en àcids, fruit d’una verema anticipada i elaborat amb la tecnologia actual. Si en abocar-lo a la copa observem que és dens, podrem deduir que procedeix d’una zona càlida i que és ric en alcohol.

Un blanc es va enfosquint a mesura que s’oxida per efecte del calor, la llum o a causa de la reducció durant l’envelliment en l’ampolla.

Així mateix, la criança en barrica li proporciona una tonalitat ambre més intensa que augmenta proporcionalment amb la permanència en fusta. Aquest efecte es pot observar perfectament amb els vins generosos andalusos, amb llargues permanències en bótes de fusta i un procés d’envelliment biològic molt característic (el vel en flor, del qual ja en vam parlar en l’article sobre la vinificació de vins generosos).

La intensitat del color dels blancs també té a veure amb pràctiques concretes encaminades a obtenir uns mostos rics en sucre i uns vins molt característics. Ens estem referint a l’envelliment accelerats per efecte del sol. Seria el cas de maduracions extremes del raïm en el cep (els prestigiosos vins de Sauternes, per exemple), la deshidratació i pansificació del raïm un cop veremat (els Pedro Ximénez) o bé l’asolellament en bombones de vidre i a l’aire lliure, una pràctica que podem trobar aquí al Penedès o a la DO Rueda i que dona uns vins blancs de coloració molt intensa i amb tonalitats grogoses-vermelloses. Continua llegint

Els vins del Penedès

Els Vins del Penedès” és un projecte que neix amb la vocació de potenciar i promocionar el consum de vi dins dels restaurants de la nostra terra. Per fer-ho, ofereix als restaurants una carta atractiva als clients, de rotació bimensual, i amb la qual faciliten als restauradors una gestió professional dels vins de la mà del seu sommelier. I tot això, conjuntament amb les bodegues de la D.O. Penedès per tal de poder gaudir d’un producte atractiu i de qualitat.

Les Activitats

Les activitats que trobareu a la web són visites gratuites a cellers i caves de la zona del Penedès, i tots ells pertanyen a la Denominació d’Origen Penedès.

Les visites normalment les fan els diumenges al matí, i duren entre 2 i 3 hores.

En aquestes visites us deixareu portar per gaudir del món del vi durant una agradable estona, on coneixereu l’elaboració dels magnífics vins a la comarca del Penedès.

Normalment són les mateixes persones que regeixen el celler, qui us acompanyaràn en aquesta agradable visita.