Tallarines amb gambetes

Tallarines amb gambetes-BR

Ingredients per quatre persones:

500g de tallarines.

300g de gambetes fresques.

La part verda de dues seves tendres.

Un pot de tomàquet natural triturat.

Un mànec d’alls tendres.

Nyora ratllada.

Julivert. Continua llegint

Pollastre amb escamarlans

Pollastre_Escamarlans

Mar i muntanya

Ingredients per a 4 persones: 

1 pollastre

12 escamarlans

1 ceba

1 tomàquet

1 copa de brandi

2 fulles de llorer

2 grans d’all

ametlles torrades Continua llegint

Escamarlans sobre un llit de patates

Escamarlans-PatatesIngredients per a quatre persones:

16 escamarlans.

4 patates.

4 alls.

Oliva d’oliva verge extra.

Elaboració: Continua llegint

Crema de cogombres

Ingredients per a 4 persones:

2 cogombres

2 iogurts naturals sense sucre

nous trossejades

oli

sal

pebre

cibulet

Elaboració:

Peleu i talleu els cogombres en daus petits, poseu-los en un bol i afegiu-hi els dos iogurts, la sal, el pebre, el cibulet trossejat i l’oli, barregeu-ho bé i serviu-ho en bols individuals. Decoreu la crema amb les nous trossejades i serviu-la ben freda.

Les castanyes

castanyesSi bé la majoria de nosaltres ens limitem a menjar-les torrades en època de Tots Sants, la castanya és una fruita seca d’alt valor energètic, rica en vitamines i baixa en greixos que ens pot ajudar a protegir-nos del fred de l’hivern.

Tot i que es tracta d’un aliment que tenim associat a la tardor, la seva temporada s’allarga fins a finals de gener. Durant la resta de l’hivern les podem comprar assecades. Es tracta d’una fruita seca molt nutritiva que ens aporta hidrats de carboni complexos de llarga duració i, per tant, energia per escalfar-nos bé a l’hivern i poder rendir una bona estona.

A Catalunya va arribar ja a l’època romana i des del segle XVIII es fa servir a la cuina. Es tracta, doncs, d’un aliment tradicional al qual el nostre sistema digestiu fa molts centenars d’anys que està acostumat i, per tant, resulta fàcil d’assimilar-ne els nutrients.

Propietats nutricionals Continua llegint

La Diada, 11 de Setembre

Celebrem la Diada

La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l’Onze de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l’11 de setembre de 1714.

L’Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalanes.

Després d’anys de foscor, el 1932, en el marc de la II República espanyola, Catalunya va adquirir un Estatut d’autonomia que recuperava part de les seves llibertats nacionals. Però després de la Guerra Civil, la dictadura del general Franco va comportar la repressió més dura que mai ha patit Catalunya, fins al punt que podem parlar d’un intent de genocidi cultural, amb milers i milers d’afusellats i represaliats. Fins i tot entre ells s’hi compta el president del Govern de Catalunya, Lluís Companys, l’únic president europeu afusellat pel nazisme-feixisme.

El 1979 es va aprovar un nou Estatut d’autonomia de Catalunya, amb el qual es va dotar el país d’unes institucions i d’un govern propis, però des de llavors encara no s’ha assolit un nivell d’autogovern satisfactori.

Cada 11 de setembre molts catalans i catalanes continuem manifestant-nos per reclamar el reconeixement dels nostres drets nacionals i més autogovern.

La Festa per la Llibertat es configura com un acte polític de la societat civil catalana, per celebrar la Diada de manera festiva i alhora reivindicativa. Fem d’aquesta celebració un acte d’afirmació i reivindicació nacional, de forma oberta i participativa.

Compartir aquesta reivindicació amb totes les persones que viuen a Catalunya, vinguin d’on vinguin. Només si tenim més capacitat per decidir com volem que sigui el nostre país podrem construir-lo més just, plural, solidari, integrador i sostenible.

L’himne

Els Segadors és l’himne nacional de Catalunya des de final del segle XIX. El text literari actual és degut a Emili Guanyavents i data de 1899. Utilitza elements de la tradició oral que ja havia recollit anteriorment l’escriptor i filòleg Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la compongué l’any 1892 adaptant la melodia d’una cançó ja existent. Cal, doncs, veure darrere l’himne una primitiva cançó nascuda arran dels fets històrics de 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, en la qual els pagesos protagonitzaren episodis importants.

L’himne té les característiques d’una crida aferrissada a la defensa de la llibertat de la terra. Solemne i ferm, uneix voluntats a favor de la supervivència d’un poble que proclama la seva realitat nacional.

Per la llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors va ser declarat himne nacional de Catalunya.

TEXT DE L’HIMNE NACIONAL

Catalunya, triomfant,

tornarà a ser rica i plena!

Endarrera aquesta gent

tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!

Bon cop de falç, defensors de la terra!

Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!

Ara és hora d’estar alerta!

Per quan vingui un altre juny

esmolem ben bé les eines!

(tornada)

Que tremoli l’enemic

en veient la nostra ensenya:

com fem caure espigues d’or,

quan convé seguem cadenes!

(tornada)

Els Segadors, himne:

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú21 d’octubre de 1859 – Barcelona25 de desembre del 1933) va sermilitarpolíticPresident de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com L’Avi.

Retrat: Autor: Lluís Macià

Empedrat especial

Empedrat-BR

Ingredients per a quatre persones

2 pots de mongetes.

4 tomàquets madurs.

2 cebes tendres.

Olives negres.

8 cogombrets amb vinagre.

400 g de bacallà esqueixat.

Oli d’oliva verge extra.

Elaboració:

Dessaleu el bacallà. En un colador aboqueu les mongetes i els hi passeu aigua. Mentre tan talleu les cebes, els tomàquets i els cogombrets a trossets.

Quant el bacallà estigui a punt de sal l‘escorreu amb les mans i l’eixugueu amb paper de cuina, en una cassola amb oli d’oliva afegiu el bacallà en fred, poseu a foc mig perquè no s’ha de fregir, s’ha de confitar, quant veieu que faci com les bombolles del cava retireu del foc i el deixeu refredar en el seu oli. Emplateu, poseu tots els ingredients, i per últim el bacallà. Empolvoreu amb pebre i amaniu el empedrat amb el mateix oli del confitat del bacallà.

Si sobra oli del confitat es pot fer servir per amanir qualsevol altre plat.

Galeria

El Préssec

This gallery contains 1 photos.

El Préssec és originari de la Xina des de fa 3.000 a. c. d’aquí van passar a Pèrsia. El seu nom en llatí és Prunus persica, ve justament de Pèrsia, de la ruta que es va crear entre la Xina … Continua llegint

Gaspatxo de síndria

gaspatxodSindIngredients:

– 800 gr. polpa de síndria, pelada i sense llavors.

– 1 dent d’all.

– 1/2 carbassó pelat.

– 1/2 pebrot vermell.

– 1 culleradeta de sal.

– 5 cullerades de vinagre de vi blanc o de poma.

– 150 cc. d’oli d’oliva.

– 1 culleradeta de sucre (opcional).

Elaboració Continua llegint

Xató de Vilanova i la Geltrú

 

Ingredients per a la salsa (4 persones)

Ametlles torrades 100 g

Avellanes torrades 60 g

Grans d’all 2 peces

Nyora escaldada 4 peces

Molla de pa xopada amb vinagre 2 o 3 llesques

Oli

Sal

Vinagre (opcional)

Ingredients per al plat (4 persones)

Escarola 2 peces

Seitons 2 peces

Tonyina dessalada i esqueixada 100 g

Bacallà dessalat i esqueixat 100 g

Olives arbequines i negres 100 g

Raves (opcional)

Elaboració

Piqueu en un morter els grans d’all amb la sal perquè no saltin. Un cop ben aixafats, aneu afegint les ametlles i les avellanes i treballeu-ho fins que tot plegat formi una pasta homogènia. Raspeu la part interior de les nyores escaldades o macerades amb vi i afegiu la polpa obtinguda al morter. Un cop tot homogeneïtzat, poseu-hi la molla de pa amb vinagre, una mica escorreguda, i continueu treballant-ho.

Un cop llest, afegiu lentament oli i vi de la maceració de les nyores (a voluntat) mentre es remena, també lentament, per donar a la salsa la consistència volguda.

En una plàtera, col·loqueu l’escarola ben escorreguda i un xic de salsa, remenant-ho bé i servint-ho després en els plats. Després ho acompanyeu amb la tonyina, el bacallà, els seitons i les olives, i deixeu que cada comensal, al seu gust, s’hi posi una mica més de salsa.

Recepta: gastroteca.cat

Més receptes del xató a: ruta del xató