Es temps de cireres

Les propietats de les cireres

-Posseeix propietats remineralitzants, desintoxicants i antiinflamatòries. –Les Cireres ajuden a eliminar els nivells d’àcid úric en la sang. –És laxant i diürètica gràcies al seu contingut en fibra, aigua i potassi.  –Ajuda a prevenir la Anèmia.

Propietats nutritives

La cirera és rica en hidrats de carboni, sobretot fructosa, tot i que el seu valor calòric és moderat respecte d’altres fruites. Aporta quantitats significatives de fibra, que millora el trànsit intestinal. Pel que fa al seu contingut de vitamines, són presents en petites quantitats la provitamina A i la vitamina.

El que en realitat destaca de les cireres és el seu contingut en flavonoides (sobretot antocians, relacionats amb el color característic d’aquestes fruites) i àcid elàgic del grup dels polifenols, ambdós excel·lents antioxidants. Té quantitats importants de potassi i en menor proporció, magnesi i calci, aquest últim de pitjor aprofitament que el que procedeix dels lactis o altres aliments que són bona font d’aquest mineral. El potassi, és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per l’activitat muscular normal, intervé en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula.

Les Cireres són ideals davant la desmineralització dels ossos per la seva aportació en Ferro, Calci i vitamina C, és aconsellable en la pre-menopausa.

La seva riquesa en biofavonoides, eviten la degeneració cel·lular.

Informació nutricional de les cireres (per 100 g.):

Composició per 100 grams de porció comestible-Calories 58,3-Hidrats de carboni (g) 13,5-Fibra (g) 1,5-provitamina A (mcg) 3-Vitamina C (mg) 8-Potassi (mg) 260 -Magnesi (mg) 11-Calci (mg) 16 (mcg = micrograms).

Cobreix les necessitats diàries en

Un 50% de vitamina C.

Un 9% de Magnesi.

Un 7% en Ferro i àcid fòlic.

Un 5% en Calci.

Un 3% en vitamina A.

58 Calories.

Sabies que les cireres …?

Les persones diabètiques també poden gaudir del sabor de les cireres, ja que el sucre que conté en la seva polpa, és totalment assimilable (consultar el metge o especialista).

Característiques

Forma: són drupes, de forma arrodonida, globosa o amb figura de cor. Posseeixen un os globós i gairebé llis.

Mida i pes: la seva mida oscil segons la categoria comercial entre els 13 i els 20 mm i tenen un diàmetre aproximat de 2 centímetres i un pes de 6-9 grams.

Color: presenta colors que varien entre el morat fosc o negre, tons cremes més pàl·lids amb un lleuger rubor rosat i el vermell, en funció de la varietat.

Sabor: dolç i sucós o agre, sobretot apreciable en les guindes. Les cireres per transformació es poden recollir mecànicament mentre que les destinades al consum en fresc es recullen a mà. Es recullen el més madures possibles perquè el sucre no augmenta després de la collita, són fruites no climatèriques.

Com triar i conservar-les

Al mercat s’han d’escollir les fruites d’un color vermell fosc o negre viu, segons la varietat. Les carnoses sempre són les millors. Han d’estar netes i tenir una pell ferma, brillant, sencera i sense trencaments ni imperfeccions. Les seves tiges han de ser verds i frescos. Convé assegurar-se que la tija estigui ben unit al fruit i en el punt d’unió dels dos no hi hagi podridura o floridura. També és important que no tinguin malformacions (fruits dobles). En general, són les cireres més grans les que millor sabor ofereixen. En el cas de les guindes, les millors són les rodones i pesades, de color vermell clar o rosat groguenc.

Una vegada han arribat al seu punt convé guardar-les en la nevera sense rentar ni tapar; d’aquesta manera es poden conservar fins a dues setmanes. No maduren fora de l’arbre. Admeten la congelació, fresques o elaborades com un almívar lleuger, i igual que les prunes són les varietats de cireres i de guindes més fosques les que millor suporten la congelació

Origen i varietats

L’origen d’aquestes fruites se situa en el Mar Negre i al Mar Caspi, difonent després cap a Europa i Àsia, per mitjà de les aus i les migracions humanes. En l’actualitat, el cirerer es conrea en nombroses regions i països del món amb clima temperat, sent els països de major producció Rússia, Estats Units, Alemanya, Itàlia, França, Espanya i Catalunya.

El cirerer és una planta herbàcia, que pertany a la família de les Rosàcies i al gènere de les Prunus. Necessita d’un clima temperat, però resisteix perfectament al fred. Actualment, és un cultiu i consumit arreu del món.

La fusta del cirerer és molt valorada i utilitzada en ebenisteria per fabricar mobles i objectes musicals. El seu arbre també s’utilitza en ornamentació.

La seva millor època

Les cireres i les guindes són fruites d’estiu, encara que podem gaudir del seu agradable sabor des de finals d’abril (les més primerenques) fins a mitjans d’agost.

La cirera és un gran ingredient per a un gran nombre de receptes 1 2

venda directe

Cafè català

Hi ha moltes maneres de fer un cafè, i aquesta és una més.

Podeu fer un Catalanish Coffee, el cafè que combina licor de crema catalana, cafè i nata com elements principals i hi afegeix un polsim de canyella. Són productes fàcils d’obtenir i per altre part típics, que ens recorden la tradició culinària del nostra país. La crema catalana feta licor, el cafè com element universal i la nata, molt propia en la pastisseria tradicional catalana. La canyella, ingredient bàsic i que dóna personalitat a la nostra crema de tota la vida. L’autor de l’invent, en Joan Maria Maciàs, va triar el nom de Catalanish perquè recorda als gentilicis anglosaxons, dels més reconeixibles arreu del món, i també perquè recorda al mític Irish Coffee, el cafè irlandès. Amb la iniciativa volia promoure l’ús del Catalanish Coffee a Catalunya i, de mica en mica, aconseguir que els qui visitin Catalunya se n’enduguin un bon record als seus països d’origen i, des d’allà, en facin difusió mundial. Donar a conèixer el nostre país a partir d’un cafè amb ingredients propis de Catalunya…

Què, fem un Catalanish Coffee?

El Vinagre un multiús

El vinagre, té més de 1.000 usos i gairebé totes les vegades és més efectiu que qualsevol producte comercial i molt més barat. Sabies que el vinagre mata els polls i també pot curar la caspa? Pots utilitzar productes tòxics i cars o … pots utilitzar vinagre!

· Repel·lent de formigues. Amb un ruixador o polvoritzador, ruixar els marcs de les portes, finestres i qualsevol camí de formigues que vegis.

· Contra els gats. Tirar un raig de vinagre farà que cap gat s’acosti a aquesta zona.

· Puces a la catifa. Si creiem que tenim puces en la nostra catifa, posar un bol petit amb vinagre sobre ella durant la nit, l’endemà trobarem el bol amb puces mortes.

· Puces a Mascotes. Si banyem a la nostra mascota amb una solució meitat aigua i meitat vinagre no quedarà ni una puça viva!. El vinagre també actua de dins cap a fora. Diluir una petita quantitat de vinagre de poma a l’aigua de la mascota provocarà que mai més se li acosti cap puça.

· Gel al parabrisa. Ruixar els vidres del cotxe amb una solució de 1 part d’aigua i 3 de vinagre i un l’altre dia no tindràs gebre o gel.

Ús correcte del paper d’alumini

El paper d’alumini s’utilitza àmpliament en els aliments, però en la majoria dels casos s’usa incorrectament. Veig gent que l’usa directament en els més variats plats, i també en el seu dia a dia.

Els usuaris tendeixen a posar la cara brillant cap a fora, ja que deixa l’aspecte del plat més bonic. El costat més brillant és així perquè es fa un polit de l’alumini per crear una barrera i evitar el contacte directe de l’ alumini amb els aliments i, per tant, el seu alliberament a la nostra recepta. Si no hauríem de dir-li ” truita de patates amb alumini”, perquè el alumini entrarà com un botxí invisible en l’aliment.

Aquesta protecció, el polit, no està en banda i banda ja que és un procés costós que faria que la comercialització de l’alumini fos inviable.

Peixos i marisc

Interessant web que inclou tota una serie de peixos i marisc, al clicar damunt la imatge ens apareix una detallada referencia del producte, característiques i la manera de cuinar-los.

Molt recomanable la seva visita i per guardar en els nostres favorits.

L’importància de l’esterilització als nostres animals domèstics

Esterilització significa intervenció que té per objecte anul·lar la capacitat de reproducció.

Per què és important l’esterilització? Cal que anem pas a pas:

Començarem per les gosses. Les patologies de l’aparell reproductor a les gosses són freqüents. La malaltia quística dels ovaris la podrem veure quasi al 100% de les femelles d’edat avançada degut a que avui dia l’esperança de vida dels animals ha augmentat molt. Aquesta patologia, però, no és greu per si mateixa, només comporta una alteració al sistema hormonal; però pot derivar en una piòmetra, que si és greu.

La piòmetra o infecció de matriu és provocada per una sèrie d’alteracions uterines induïdes per les hormones (sobretot la progesterona) que afavoreixen la infecció secundària. Aquestes alteracions uterines es produeixen a totes les gosses i sempre després que hagin tingut el zel. A més, els bacteris causants d’aquesta infecció tenen una forta predilecció pel ronyó, i la piòmetra pot complicar-se amb insuficiència renal.

Altres patologies reproductives importants a les gosses són les metritis agudes, la torsió uterina i les neoplàssies (càncer).

Dit això, esterilitzar la nostra femella significa prevenció i vetllar per la seva salut.

En el cas dels gossos mascle, la castració atenua, i fins i tot pot fer desaparèixer del tot conductes que són regulades per les hormones dels mascles (testosterona) com ara el marcatge territorial, l’agressivitat per dominància i l’agressivitat amb altres mascles.

Pel que respecta a les gates, aquestes també poden patir les mateixes patologies que hem anomenat per a les gosses, tot i que són menys freqüents. L’esterilització també previndrà l’aparició de càncer de mama; però sobretot, les gates s’acostumen a esterilitzar per a eliminar el “molest” comportament que tenen quan estan en zel (criden, s’arrosseguen pel terra; algunes gatetes fins i tot deixen de menjar amoïnant molt els seus amos).

Els gats mascle que viuen a pisos o cases, solen realitzar marcatge territorial (ja que el gat és un animal molt territorial) orinant-se per diferents racons de la casa com cortines, sofàs,… aquesta orina que el gat utilitza per a comunicar a altres gats que aquella zona “és seva”, està carregada amb gran quantitat d’unes hormones anomenades feromones que tenen una olor molt forta, desagradable i persistent.

En resum, podríem dir que esterilitzar una femella, ja sigui gos o gat, evitarà a l’animal l’aparició futura d’una sèrie de malalties i en els mascles, farà desaparèixer comportaments que poden arribar a crear incomoditat a la nostra convivència. Però l’esterilització, per sobre de tot, evitarà la proliferació indiscriminada de gossos i gats, farà que cada dia sigui possible veure menys gossos que caminen sols i abandonats per la carretera, menys gats prims i malalts que volten pels carrers i menys saturació a les gosseres municipals.

Les varietats del raïm

Cabernet Sauvignon

Varietat negra que es distingeix per donar uns vins amb molta personalitat, de color intens i amb aromes que es fan complexos amb l’envelliment. S’ha adaptat molt bé al Penedès.

Macabeu

És una varietat blanca autòctona catalana, i de tradició secular. A d’altres indrets de l’Estat se la coneix amb el nom de Viura. Els seus grans tenen una mida entre mitjana i gran, i la seva pell és molt fina. Amb ella es produeixen vins blancs secs d’aromes molt afruitats, i també és una de les varietats que intervenen en l’elaboració del cava.

Merlot

És una varietat negra forana que s’ha adaptat molt bé al Penedès. Els grans presenten una coloració violàcia molt intensa. Amb ella s’elaboren vins rosats i negres joves, però també dóna bons vins de criança ja que pot arribar a assolir una graduació alcohòlica elevada.

Parellada

És la tercera varietat blanca autòctona i s’adapta molt bé a terrenys pedregosos i poc fèrtils. Els seus grans són rodons i de mitjana grandària. Dóna vins molt aromàtics i d’una graduació lleugera.

Sumoll

Dóna uns vins d’intens color i alta graduació alcohòlica, donant bons negres i rosats.

Ull de llebre

És una varietat negra tradicionalment conreada al Penedès. Està molt estesa per totes les zones vitícoles de la península, on rep noms com Tempranillo, Cencibel o Tinto Fino. Els grans són de mida mitjana i presenten una coloració intensa. Se n’obtenen vins rosats

i negres joves, però també poden elaborar-se grans vins de criança si es deixa que arribi al punt òptim de maduresa.

Xarel-lo

És una varietat blanca autòctona del Penedès i la més conreada a la comarca. Els grans són arrodonits, de color daurat i de pell gruixuda. La seva maduració acostuma a tenir unes característiques molt equilibrades, de manera que resulta força versàtil i pot servir per a produir diverses menes de vi, així com cava.

Diferents tipus de cava

Segons la quantitat de sucre que conté el cava s’anomena:

Brut Nature: sense addició de sucre

Extra Brut: fins a 6 grams de sucre per litre

Brut: fins a 15 grams

Extra sec: entre 12 i 20 grams

Sec: entre 17 i 35 grams

Semisec: entre 33 i 50 grams

Dolç: més de 50 grams

Degustar el cava a la temperatura justa és un dels petits sectrets per gaudir-ne plenament. El cava ha de servir-se entre els 5º i 8º, més freds els joves i lleugers que els de cos i criança llarga. Cal atemperar el cava unes hores abans el frigorific o bé uns 20 minuts en un recipient amb aigua i glaçons. En tot cas s’ha d’evitar el xoc brutal del congelador que podria malmetre les virtuts d’un producte delicat i fi com és el cava.

La copa

La copa de degustació ens ha de permetre fruir del color, la transparència, l’aroma i el delicat espurneig de les bombolles del cava. Per tant, hem de triar una copa de vidre transparent i fi, que tingui forma de flauta o de tulipa estreta i allargada que conservarà les aromes i ens mostrarà plenament la lluminositat del vi.

Servir el cava

El cava és un vi delicat. Cal, doncs, destapar l’ampolla amb suavitat, evitant que es produeixi el soroll estrident del tap i tambe la pèrdua inútil de vi i escuma; s’ha de mantenir l’ampolla lleugerament inclinada i servir el líquid fent lliscar suaument el vi per la paret de la copa, que mai omplirem més enllà de les 2/3 parts per evitar que aquest perdi frescor i es degusti sempre a la temperatura justa.

Conservar el cava

El cava, quan surt al mercat, ja està llest per consumir. Per tant, no és aconsellable guardar-lo gaire temps. En qualsevol cas, s’ha de conservar en un lloc fresc, tranquil i fosc o en un armari climatitzat especial per a la conservació de vins. S’ha de tenir cura de mantenir les ampolles en la mateixa posició que tenia quan es va adquirir la caixa, respectant així el criteri del cavista pel que fa a la conservació del producte.