Category Archives: Articles

Articles

Galeria

Un estiu lliure de picades

Prevenir i tractar les picades Repel·lents, fàrmacs, vinagre o simple aigua i sabó. L’ús de remeis contra les fiblades d’insectes i altres espècies urticants es multiplica en l’època d’estiu La calor i l’escassetat de pluges generen cada estiu la proliferació … Continua llegint

Una mascota no és una joguina

 

cadellEl regal estrella, sobretot per als nens, és un animal de companyia, però l’adquisició d’un animal ha de ser una decisió meditada i presa amb consciència per un adult, ja que a partir del moment en què visqui amb nosaltres aquest ésser viu en dependrà al 100% i passarà a formar part de la nostra família. Així doncs, no podem deixar-nos endur per impulsos o per satisfer el capritx del nostre fill. 

La convivència entre nens i mascotes pot ser molt positiva, sempre que afrontem aquesta situació amb responsabilitat, tenint en compte una sèrie de precaucions. És cert que els nens que conviuen amb mascotes estan més exposats a infeccions, però estudis científics mostren que aquests nens desenvolupen un sistema immunitari més fort, fins i tot, sembla que el contacte continu amb al·lergens fa que el sistema immunitari treballi més i, així, disminueixi la probabilitat de tenir problemes d’al·lèrgies o asma.

Kitten is playingEscollir l’espècie animal i la raça pot ser una tasca difícil. No només hem de decidir en funció de la que ens agradi més, si no que hem d’adequar-nos a les possibilitats que dóna el nostre pis o casa, i assessorar-nos sobre les necessitats de la nostra nova mascota. 

L’abandonament dels animals és un problema molt present a la nostra societat. Si hi volem posar fre, el primer pas és evitar embarassos no desitjats. La manera més fàcil, en el cas de gossos i gats, és l’esterilització, que a més comporta molts beneficis per al nostre animal:

– Les femelles pateixen amb molta freqüència de tumors de mama i infeccions de matriu, aquests problemes si no es tracten a temps poden causar la mort de l’animal. Està demostrat científicament que retirar ovaris i matriu prevé el 100% de les infeccions de matriu i el 50% de tumors de mama.

– Els mascles, en un 70%, desenvolupen problemes de pròstata que requereixen de la castració per solucionar-los.

Per acabar, hem de tenir en compte l’obligatorietat per llei d’identificar amb un microxip i censar els nostres gossos i gats; pot ser la seva única salvació en cas que es perdin.


Galeria

Un estiu lliure de picades

This gallery contains 6 photos.

Prevenir i tractar les picades Repel·lents, fàrmacs, vinagre o simple aigua i sabó. L’ús de remeis contra les fiblades d’insectes i altres espècies urticants es multiplica en l’època d’estiu La calor i l’escassetat de pluges generen cada estiu la proliferació … Continua llegint

Viatjar amb animals de companyia

Animalons1

Ja s’apropa l’estiu i tots estem pensant ens les desitjades vacances: on volem anar, quan podem anar… doncs bé, si tenim un animal de companyia, una altra qüestió que ens hem de plantejar és si ens emportem la nostra mascota o no.

Cada cop són més els hotels que admeten gossos; per exemple, podeu trobar informació ens les pàgines www.AceptanPerros.com, www.hotdogholidays.com o www.hotelesperros.com, entre d’altres. Si no voleu  o no podeu emportar-vos la vostra mascota, hi ha una gran varietat de residències/guarderies, encara que també podeu deixar-lo amb algun familiar o contractar els serveis d’un passejador de gossos.

En el cas que el vostre “amic” vagi de vacances amb vosaltres heu de tenir en compte diversos factors:

Viatjar dintre d’Espanya: la legislació obliga que gossos i gats estiguin identificats amb un microxip i censats als seus ajuntaments respectius. A part d’això, hi ha moltes comunitats espanyoles que exigeixen la vacunació contra la ràbia.

Viatjar fora d’Espanya dintre de la UE: la legislació europea marca que gossos, gats i fures que es moguin dintre dels països de la Unió han d’estar identificats amb microxip, vacunats de ràbia i portar un passaport on es reflecteixi la vacunació, desparasitació i exploració física general. Hi ha alguns països dintre la UE, com per exemple Anglaterra, on a més a més us exigiran el test d’anticossos de la ràbia. Per realitzar aquest test s’ha de vacunar de ràbia i passat un mes treure-li sang per avaluar la funcionalitat de la vacuna. Penseu que aixó requereix un temps, és a dir, que ens hem d’organitzar amb prou marge. Anglaterra és un país una mica estricte quant al moviment d’animals; si no és imprescindible, us recomanem no viatjar allà amb la vostra mascota ja que correu el risc d’haver-la de deixar en quarentena a la frontera.

Viatjar fora de la UE: és normativa de cada país decidir si cal o no un certificat oficial de salut per l’entrada d’animals. Aquest certificat ha d’estar visat pel col·legi de veterinaris i el temps de validesa variarà segons el país. Alguns països, com Andorra, accepten el passaport com a documentació vàlida, però sempre és millor posar-se en contacte amb l’ambaixada o el consolat del país de destí. Si l’animal ha de tornar a entrar a Espanya  haurà de portar, a més a més, el passaport i realitzar el test d’anticossos de la ràbia segons el país on hagi estat.

Viatjar amb avió: cada companyia aèria té les seves condicions. En general, es poden portar animals menors de 5 kg dintre de la cabina però sempre s’ha de reservar amb antel·lació i l’animal ha d’anar dintre d’una cistella de transport. La resta d’animals hauran de viatjar juntament amb l’equipatge.

Viatjar amb cotxe: és important que el nostre animal ja estigui acostumat a anar amb cotxe. Existeixen fàrmacs sedants molt utilitzats per viatges i en festivitats com Sant Joan, no obstant això, no aconsellem la seva utilització indiscriminadament; si els eduquem des de petits ens estalviarem problemes futurs. Altre punt a tenir en compte és el mètode de subjecció dintre del vehicle; teniu diferents sistemes a escollir: cinturó+arnès, cistella de transport o reixa de separació (assegureu-vos que siguin homologats).

Per últim i no menys important, us donem una sèrie de consells per fer un viatge més agradable a la vostra mascota:

• No li doneu menjar sòlid abans de començar el viatge.

Comproveu que el lloc on anirà l’animal està ben ventilat; és important que no pugi la temperatura en excés.

Feu pauses cada 3 hores perquè pugui airejar-se i doneu-li aigua.

No la deixeu tancada dintre del cotxe, podria patir la síndrome del cop de calor. Tingueu en compte que en alguns països us poden sancionar per deixar animals dintre dels vehicles.

Esperem que aquesta informació us sigui d’utilitat i us desitgem unes bones vacances.

Sílvia de Dios Geraldes, veterinària col·legiada 3.501

Leishmaniosi o “La malaltia del mosquit”

labradorLa intenció d’aquest article és ajudar a comprendre una malaltia molt estesa entre la nostra població canina i de la qual, malauradament, la informació que ens arriba, en gran mesura, està distorsionada i acaba portant-nos a confusions.
Intentarem respondre les preguntes més habituals que ens vénen al cap quan rebem la notícia que el nostre gos pateix aquesta malaltia.
1) La primera qüestió que hem de respondre és: què és la leishmaniosi?
El causant d’aquesta malaltia és un paràsit de la sang anomenat Leishmania infantum, el qual es transmet a través d’un mosquit que pertany a la família Phlebotomus.
2) Hi ha vacuna contra aquesta malaltia?
Actualment NO existeix cap vacuna comercialitzada a nivell europeu. A Sud-amèrica en trobem una però el paràsit que provoca la malaltia allà és diferent al d’Europa.
3) Pot transmetre’s a les persones?
Per sort l’ésser humà és immunitàriament resistent i no desenvolupa la malaltia. Moltes persones ja hem tingut contacte amb el mosquit Phlebotomus i per tant amb el paràsit, però el nostre sistema immunitari és capaç de controlar el procés a diferència d’ALGUNS gossos. Només les persones immunodeprimides com: VIH, gent amb tractament quimioteràpic agressiu, etc… poden tenir un mínim risc a patir leishmaniosi. Conviure amb un gos malalt no fa que augmenti la probabilitat de contagi.
4) El meu gos morirà?
NO, si s’actua correctament. Actualment els tractaments que es realitzen són molt efectius i cada dia se’n descobreixen de nous. Malauradament la curació completa rarament s’aconsegueix, però si seguim els consells del nostre veterinari podem controlar la malaltia i fer que la nostra mascota mantingui una bona qualitat de vida. Els medicaments poden arribar a eliminar completament el paràsit però, com ja hem explicat abans, si el sistema immunitari és ineficaç poden tornar a infectar-se.
5) Com ho puc prevenir?
El mosquit és més actiu durant els mesos d’abril a novembre; surt a alimentar-se des del capvespre fins la matinada i necessita ambients humits per sobreviure (aigües estancades). Per evitar el contacte del mosquit amb la nostra mascota, podem posar sistemes repel·lents (esprais, mosquiteres, collars, pipetes…), evitar zones amb aigües estancades i procurar que a les hores de màxima activitat del mosquit l’animal estigui a cobert.
Tot i prendre aquestes mesures, no hi ha res 100% efectiu. Per aquest motiu és molt important el diagnòstic precoç. Si tenim sospites que el nostre gos s’hagi pogut infectar, hem d’anar al nostre veterinari perquè li faci les proves necessàries. Tractar aquesta malaltia a temps és bàsic per a un bon pronòstic; no hem de treure-li importància per evitar que sigui massa tard.
En conclusió, cada cas és diferent i el que passi a un pacient no és extrapolable a un altre. L’important és fer una bona prevenció, mantenir-nos informats i evitar tractaments sense base científica demostrada.

Francisco Blanca González, veterinari