Category Archives: Articles relacionats

relacionats amb temes gastronomics

Les mones, de la tradició a la innovació

Des de sempre els padrins han regalat la mona al seu fillol o fillola, tot i que ara sol ser habitual que colles d’amics i famílies les demanin per menjar en grup. A més, en els últims anys, moltes persones marxen de vacances per Setmana Santa i per aquest motiu la venda de mones comença una setmana abans, amb la finalitat que els fillols gaudeixin de la mona encara que els padrins siguin fora, i s’allarga fins al diumenge següent.

les-mones.jpg

Les mones, de la tradició a la innovació

La mona forma part d’un costum antic, que ja es troba citat amb el mateix nom al segle XV. L’origen de la paraula podria venir del grec munus, que significa regal. Però també podria tenir un origen àrab, ja que munna (que també vol dir regal) era un cistell ple d’ous que els serfs regalaven als seus senyors. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. A canvi de la notícia, se’ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s’havia acabat. Així, el simbolisme de l’ou de les mones és el principi de la vida, de l’univers i de la creació, i el dia de Pasqua amb l’arribada de la primavera era l’inici de l’any i una festa realment important.

Segons el Costumari català, el costum de decorar i menjar ous per aquestes dates ja existia en pobles primitius europeus i asiàtics. La tradició de menjar ous, probablement arrelada abans del cristianisme, es va accentuar a causa de la Quaresma. Durant el temps de dejuni no es podien menjar tampoc ous, i per tant la gent guardava els ous cuits esperant l’arribada de la Pasqua. Quan arribava, en alguns llocs els ous es pintaven o decoraven. En altres llocs es creia que trencar els ous entre ells portava sort i estrenyia l’afecte amb les persones properes.

Una altra de les maneres d’aprofitar el munt d’ous que s’acumulaven en aquestes dates era el costum de fer un pastís de farina, sucre i altres components, que va donar origen a la mona tal com la coneixem avui dia.

La mona primitiva, que seria la tradicional dels Països Catalans, és la que es feia amb pasta de pa de pessic i es decorava amb ous per tal que els padrins la regalessin als seus fillols el diumenge de Pasqua. La tradició deia que s’havien de posar tants ous com anys tenia el fillol o fillola, fins que la criatura feia la comunió (segons una versió) o feia dotze anys (segons una altra versió).

A l’actualitat, les mones de pastisseria no tenen res a veure amb les tradicionals i s’han convertit en un pastís de bescuit decorat a base de xocolata, mantega i altres ingredients i amb figures al·lusives a temes d’actualitat. Fins i tot els ous durs han estat substituïts per ous de xocolata o de sucre, capaços d’assolir dimensions gegantines.

lelelaboracio1.jpg

L’elaboració de la mona

Per fer una mona primer s’ha de fer la “tortada” o base (com un pa de pessic però elaborat amb farina d’ametlla), que normalment es talla en tres rodanxes per intercalar-hi dos farcits. Els farcits es fan de gema (crema feta de sucre i rovell d’ou), melmelada, mantega o xocolata (normalment es fa un farcit de cada). Després es procedeix a “allisar”, que consisteix en posar per sobre algun dels ingredients del farcit (o ametlles si es tracta d’un pastís tipus sara). Per últim, es passa a la decoració superior amb fruita confitada (principalment taronja, meló i pera) i els ous o figures de xocolata. Finalment, es decora el voltant de la mona, on se sol posar ametlles o bé granets de xocolata.

ousxocolata2.jpg

L’eclosió de la xocolata

Sembla clar que la xocolata no irromp en la mona fins al segle XIX, quan alguns pastissers de Barcelona van començar a decorar el tortell de pa de pessic amb una figura de xocolata en comptes d’ous. D’aquesta entrada discreta i tardana n’ha derivat una eclosió de la xocolata que ha arribat a ocupar tota la mona, sense deixar espai per al pa de pessic ni els ous, per allunyar-se cada cop més de l’original.

Abans la mona estrella era la de fruita però ara s’està imposant la de praliné. La de fruita confitada continua sent la número u però la seva demanda va a la baixa perquè no agrada a tothom. Quant a les figures de xocolata, són els més venuts, juntament amb les típiques princeses, Els ous i les gallines, elaborats amb xocolata negra, tampoc no poden faltar. De fet, el pastisser procura plasmar la il·lusió dels petits amb molt de color i vinculant els productes de la Pasqua amb les pel·lícules de dibuixos animats, que és el que el nen coneix i recorda. La Pasqua és una de les úniques festes pastisseres –per no dir l’única- dedicada a la canalla petita.

Més enllà del pastís

Al pastís de la mona els clients hi solen afegir una figura de goma o un ou de xocolata, fins al punt que aquests complements arriben a suposar una despesa superior a la del propi pastís. Les figures de goma o peluix cada cop tenen més a veure amb futbolistes, polítics o personatges televisius. Tot i això, les pel·lícules infantils encara tenen representació a totes les pastisseries. Les figures fetes de peluix no són pas barates, ja que han de reunir uns requisits de qualitat i no toxicitat que requereix la Comunitat Europea.

Tot i la sofisticació que any rere any adquireixen les mones de pastisseria, no hem d’oblidar que a les nostres comarques coexisteixen altres elaboracions artesanals que tenen molta demanda. Coneguem-les…

rosco.jpg

La mona de forner. És una rosca elaborada amb farina, sucre, sal, llar, ous, llevat, coriandre, matafaluga, anís líquid i aigua.

La garlanda de forner. És una rosca amb els mateixos ingredients que la mona de forner però amb la diferència que, abans d’enfornar-la, la massa es doblega cap amunt, fet que li dóna un aspecte de cresta i una textura més compacta.

ou-pintat.jpg

I fora de Catalunya?

Al País Valencià hi ha llocs on la mona és típica tot l’any. És el cas d’Alberic, a la Ribera Alta, d’on és típic el característic “panous”, “coca d’aire” o “pan quemado”, noms que fan referència al color torrat i a la presència d’ous encara que sigui en forma de merenga torrada per decorar. Ja es parla d’ell en el manuscrit Formulario práctico de cocina, de Joan Company (1905, “pan quemado al estilo de Alberique”).

Igualment, els valencians, així com molts menorquins que van emigrar a Algèria durant el s. XIX i que en bona part es van establir a Oran, van portar allí la mona i el costum d’anar a menjar-la al camp el dia de Pasqua (casser la mouna). De fet, en els receptaris algerins actuals, tant d’Algèria com dels realitzats pels que han tornat del país, sempre apareix la mona, a part d’altres plats típics dels Països Catalans com la paella.

Al Maestrat fa pocs anys les mones eren solament de pandurmiendo, nom que es deu al fet que la base s’ha de deixar en repòs una nit abans de fer les mones. O sigui, la massa es queda una nit dormint. Antigament, la pasta es preparava el Dijous o el Divendres Sant abans de la processó de rigor, i es deixava fins a l’endemà, que era quan les dones els donaven forma i les portaven al forner més proper o de confiança per coure-les. La fornera Dolors Rius també recorda com aquí al Penedès les dones i criatures anaven al forn del poble per coure les mones: érem un servei públic, en aquell temps! Fins i tot es portaven al forn del poble guisats o altres plats per coure…

(fons documental)

La festivitat de la Pasqua, tot i tenir un significat diferent, també es pot trobar en altres llocs, regions, zones i parts del món… Part de la simbologia d’aquesta festa era el conill, adoptat com a símbol de fecunditat, que encara avui en dia se segueix utilitzant en les decoracions d’aquesta celebració. Aquest element de la tradició d’Europa occidental mai fou acceptat pels cristians ortodoxes, fet que ens indica que és veritablement una icona aliena a la Pasqua religiosa.

Una de les notes típiques de Pasqua havia estat menjar ous en grans quantitats. La presència dels ous com a símbol de la Pasqua és present a tot Europa, d’Anglaterra a Ucraïna, com a símbol de la resurrecció primaveral. A molts pobles d’Europa aquests dies la gent s’obsequia amb ous; també hi ha el costum de pintar i decorar els ous de Pasqua per tal de donar-los un caràcter distintiu dels de la resta de l’any.

Els preus de les mones de Pasqua varien en funció dels ous de xocolata o figures artístiques que portin, així com del temps empleat en la seva elaboració.

Oli d’oliva verge extra: l’or verd

port01

100% suc d’oliva

L’oli d’oliva verge extra és el suc de l’oliva obtingut per procediments físics i que presenta una qualitat excepcional per al seu consum. És la categoria més alta dels olis d’oliva comestibles i s’obté de la simple molturació de les olives i de la separació que es duu a terme en el trull a partir de fruits sans i en òptim estat de maduració.

No tots els olis d’oliva que es comercialitzen són iguals. La qualitat, el sabor i l’aroma varien en funció de la varietat d’olivera, el clima, el sòl, el mètode de recol·lecció i la producció. Així, s’estableixen tres categories:

· Oli d’Oliva Verge Extra. És, com ja hem dit, l’oli d’oliva de categoria superior obtingut directament d’olives i només mitjançant procediments mecànics;

· Oli d’Oliva Verge. És l’oli d’oliva obtingut directament d’olives i només mitjançant procediments mecànics; i

· Oli d’Oliva. És l’oli que conté exclusivament olis d’oliva que s’hagin sotmés a un tractament de refinat i olis d’oliva verge.

La classificació dels olis d’oliva verge requereix dos tipus d’anàlisi: química i organolèptica. A través de les anàlisis químiques es determina la qualitat i puresa dels olis i mitjançant l’anàlisi sensorial es determinen les característiques gustatives i olfactives i la seva intensitat. 

port02De categoria superior…

Perquè un oli d’oliva verge arribi a l’excel·lència d’un extra s’ha de seguir amb molta cura tot el seu procés d’elaboració, fent atenció especial als següents aspectes: cultiu de l’olivera, estat de les olives, grau de maduració del fruit, modalitat de recollida, transport i conservació de l’oliva, temps que passa entre la recol·lecció i l’inici de l’obtenció, característiques tècniques del procés d’obtenció, emmagatzematge del producte i envasat i conservació del producte final.

L’oli d’oliva verge extra és de categoria superior perquè no presenta defectes i ofereix al consumidor el gust original de l’oliva. En aquest sentit, la normativa vigent resumeix els atributs positius en tres principals, que es presenten amb diferent intensitat: afruitat, amargant i picant. Aquestes notes sensorials es deuen a la varietat de l’oliva, al grau de maduració en el moment de la recol·lecció i a la influència climàtica. 

Els olis obtinguts d’olives verdes son més amargants i picants com a conseqüència d’un major contingut en polifenols. A mesura que l’oliva madura, disminueixen els polifenols i dóna lloc a olis menys amargs i menys picants.

L’afruitat és la característica aromàtica que recorda el fruit del qual prové l’oli. Aquest pot ser verd (quan recorda a olives verdes) o madur (quan recorda a olives madures). 

…i beneficiós per a la salut

L’oli d’oliva verge extra, en ser el suc directe de les olives sense cap afegit, reuneix totes les propietats del fruit de què prové. Si tots els olis d’oliva són rics en àcid oleic –que ajuda a regular els nivells de colesterol-, el verge i el verge extra, a més, són rics en polifenols, unes substàncies antioxidants que fan que el cor es mantingui saludable i que exerceixen un efecte positiu davant l’oxidació cel·lular. A més, són una font de nutrients que afavoreixen l’assimilació de les sals minerals i de les vitamines A, D, E i K.

041

Un gran desconegut, malgrat tot

Tot i que l’Estat espanyol és la primera potència olivarera del món, encara no es registren uns nivells de consum d’acord a aquesta hegemonia. És un gran repte que tenim, perquè els olis amb denominació d’origen són els grans desconeguts. No tothom sap que existeixen i cal donar una empenta per promocionar-los i fidelitzar els clients, explica Joan Segura, responsable d’oli de la FCAC-Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. 

És justament per divulgar els beneficis i les característiques diferenciadores de l’oli d’oliva verge extra, que s’endeguen campanyes de promoció com la que es posarà en marxa el proper mes de febrer a un centenar de restaurants de Barcelona i de la qual s’esperen, a priori, bons resultats. La campanya compta amb la col·laboració de la Federació d’Hostaleria de Barcelona i consistirà en una promoció directa a través de les taules. A cada taula dels restaurants que hi participin hi haurà una ampolleta amb oli de cada una de les 5 denominacions d’origen protegides que hi ha a Catalunya, perquè el consumidor les pugui conèixer i sàpiga apreciar les diferències entre un i altre oli.

La FCAC també es mostra satisfeta per una altra mesura aprovada recentment a Brusel·les: l’obligació d’indicar, en l’etiqueta, l’origen dels olis d’oliva verge i verge extra que es comercialitzen a la Unió Europea. És important perquè el consumidor sabrà d’on procedeix l’oli. Hi ha persones que volen consumir productes del seu país i fins ara hi constava el nom de l’envasador, però no la procedència de l’oli, diu Joan Segura. En canvi ara se sabrà si procedeix d’Espanya, Itàlia, etc. Crec que és una mesura beneficiosa per a tothom.

Aquest any, millor collita

Segons dades facilitades per la FCAC, la campanya d’oli que tot just comença es preveu un 5,3% superior a la de l’any passat. Les estimacions són que la producció total se situï al voltant de les 34.400 tones. Però mentre que a les comarques tarragonines i lleidatanes es preveu un augment de la collita del 7,5 i 4%, respectivament, a les comarques de Barcelona i Girona és previst un descens del 27,59%, degut, fonamentalment, a la climatologia adversa.

Tot i aquesta previsió global positiva, no està encara clar que això es reflecteixi en un descens del preu de venda de l’oli. El preu és fluctuant. Potser s’abaixarà una mica, però massa tampoc, perquè ja està a uns preus prou raonables. Tot dependrà de l’evolució de la campanya i de la producció de l’any vinent, informa el responsable d’oli de la FCAC.

siuranaL’oli de la DOP Siurana

De les cinc Denominacions d’Origen Protegides-DOP que hi ha actualment a Catalunya (Terra Alta, les Garrigues, Siurana, Baix Ebre-Montsià i Empordà), l’oli que es produeix a les cooperatives del Baix Penedès està acollit sota la DOP Siurana, que també acull les cooperatives de les comarques del Priorat, el Tarragonès, la Ribera d’Ebre, l’Alt i el Baix Camp i la Conca de Barberà. 

Les varietats admeses a la DOP Siurana són l’arbequina, la rojal i la morruda, sent l’arbequina la principal, ja que el reglament especifica que un 90% de les olives de les quals s’extrau l’oli ha de ser d’aquesta varietat.

Segons l’època de recol·lecció de les olives es poden distingir dos tipus d’oli: afruitat, quan prové d’una recol·lecció primerenca, un oli de color verd, amb bastant cos i lleugerament amargant; i dolç, quan prové d’una recol·lecció més tardana, de color groc i més fluid.

Segons el reglament, la denominació Siurana protegeix únicament els olis d’oliva verges de qualitat extra que tenen una acidesa inferior al 0,5% i un índex de peròxids màxim del 15%.

A la DOP Siurana hi són inscrites les cooperatives baixpenedesenques de la Bisbal del Penedès i la cooperativa de cooperatives CEOLPE, de Llorenç del Penedès. També ho està la Cooperativa de Cambrils (Baix Camp), l’oli verge extra de la qual –utilitzat habitualment per Carme Ruscalleda als seus restaurants de Sant Pol i Tòquio- ha estat distingit per segona vegada com el Millor Oli Verge Extra d’Espanya.

olive

El Parc Temàtic de l’Oli

Situat a les Borges Blanques, el Parc Temàtic de l’Oli es va crear el 1998 per tal d’afavorir la cultura associada a l’oli d’oliva verge extra de les Garrigues. En la zona d’accés al recinte hi ha oliveres mil·lenàries i la premsa més gran del món. A l’interior de la masia, construïda al segle XIII pels templers, es fa un recorregut que passa per la història de l’oli d’oliva des de l’arribada dels grecs al segle VI a C, fins a un molí del segle XX encara en funcionament. 

La ruta turística Tasta la cultura de l’oli proposa un recorregut per les Borges Blanques visitant el Parc Temàtic de l’Oli i la cooperativa Sant Isidre. Fundada el 1912, aquesta és la cooperativa oleícola més antiga de les terres de ponent, amb uns 400 socis productors i un oli verge extra que ha acaparat alguns dels millors premis del sector. 

 

Protecció ocular contra la radiació ultraviolada

RadiacioUVLa radiació ultraviolada (UV), tot i ser beneficiosa per la salut en mesures moderades, pot ser una de les radiacions més nocives per a l’ésser humà en dosis elevades.

És molt important protegir adequadament els nostres ulls quan estem exposats a alts nivells de radiació UV (platja, muntanya, neu…), per prevenir possibles afeccions oculars com la conjuntivitis, la queratitis o la formació de cataractes.

Moltes de les patologies oculars derivades de l’exposició solar, no apareixen fins passats uns anys de l’exposició als UV, cosa que dificulta l’aprenentatge de la població sobre la necessitat de la protecció solar ocular. Una prova d’això és l’exemple que, si anem a la platja, comprovarem com gairebé tothom es protegeix la pell amb cremes solars, però el percentatge de gent i, sobretot, de nens q u e portin ulleres de sol és molt inferior. Cal recalcar que a l’aigua, a la sorra de la platja i a la neu, la radiació UV augmenta un 10%, 15% i 80%, respectivament, degut als reflexes que originen les superfícies.

Les ulleres de sol també estan recomanades per nens de totes les edats ja que així es comença a prevenir l’aparició de patologies oculars des de ben petits. Cada vegada és més freqüent veure adults amb ulleres de sol, però no passa el mateix amb els nens. Això és una paradoxa, ja que tot i que la radiació UV és acumulativa, la població no n’és conscient i és poc freqüent veure nens amb ulleres de sol. A part d’això, la població adulta cada cop més obté les seves ulleres de sol en òptiques, però en canvi els seus fills, o bé no tenen ulleres de sol o si les tenen les han obtingut en establiments sense les garanties necessàries.

S’ha de tenir present que unes lents de color no són garantia de protecció de la radiació solar.

Una lent fosca sense filtre dilata la pupila, deixant pas a una major quantitat de radiacions UV. A més a més, unes lents de mala qualitat ens poden provocar mareig, visió borrosa, mal de cap i danys oculars.

Per tot això, m’agradaria aconsellar-vos que adquiriu les vostres ulleres de sol en establiments autoritzats, on sereu atesos per professionals que us podran assessorar tant a nivell estètic i de moda, com a nivell sanitari.

Fèlix Hill Rovira

Optometrista col·legiat

núm. 14.538

 

L’origen històric de les catànies de Vilafranca

catanies2Es publica  “El llibre de les catànies i les coques de Vilafranca. Postres i llepolies del Penedès” de Joan Solé Bordes i Joan Cercó Rimbau

L’estudi documental de Joan Solé i Joan Cercó que s’acaba de publicar demostra que ni les catànies ni el seu nom no en tenen res d’italianes i que es tracta d’una creació genuïnament i directament relacionada amb la família Trens, una nissaga vilafranquina que s’inicia al segle XVIII i que arriba fins als nostres dies. Així s’exposa a “El llibre de les catànies i les coques de Vilafranca. Postres i llepolies del Penedès” un volum que aquests dies ha vist la llum a les llibreries i que es presentarà el proper mes de setembre, publicat per la vallenca editorial Cossetània l’edició ha comptat amb el suport del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i de la Diputació de Barcelona.

El volum, que compta amb un pròleg del prestigiós estudiós i escriptor gastronòmic Jaume Fàbrega, s’inicia amb un seguit de consideracions sobre la gastronomia penedesenca i específicament sobre les postres, amb referències a la fruita i el mercat de melons de Vilafranca. Tot seguit entra en la consideració de la xocolata i en l’estudi històric de les reconegudes catànies de Vilafranca en base a nombrosa documentació sobre la Vilafranca menestral i botiguera des del segle XVIII fins els temps actuals. En una segona part l’edició s’endinsa en l’univers simbòlic de l’artista vilafraquí Pau Boada, descendent d’una altra reconeguda nissaga de pastissers i es reprodueixen a color diverses obres de l’artista. La tercera part del volum s’endinsa en el món dels forners i l’estructura de funcionament dels forns des de l’època medieval. Aquest àmbit és el que porta a l’estudi del tractament de la rebosteria penedesenca, des de les coques de recapte o enramades a les coques fines de Vilafranca, amb referències als vilafranquins, els borregos vilanovins, els bufats vendrellencs, els esclopets sitgetans, els noiets sadurninencs, els carquinyolis de Sant Quintí de Mediona o de Torrelles de Foix i altres fins arribar ales garlandes del Penedès i altres delícies de les que se’n conserven referències històriques i populars.

L’edició s’acompanya de nombroses il·lustracions i diverses receptes que tenen com a protagonistes les catànies, les coques fines i enramades o les garlandes del Penedès. En conjunt, aquest és el primer resultat d’un llarg treball de recerca de dades que els autors fa anys que porten a terme i sobre el que Joan Solé i Joan Cercó estan preparant altres treballs, de forma que aquest és el primer volum d’una sèrie sota la denominació “La gastronomia del Penedès i els seus documents”.

 

Idees divertides

Pots coure “cupcakes” directament en cucurutxos de gelat, són molt més divertits i més fàcil de menjar pels nens. Continua llegint

Balança de cuina digital Tristar KW-2435

Degut a que algunes vegades per les nostres receptes a les que es te que mesurar be els ingredients, i com he trobat molt encertat el disseny a un preu immillorable he cregut convenient posar aquesta informació.

Balança de cuina d’acer inoxidable i un bonic disseny.

Gràcies al seu disseny estilitzat és fàcil de guardar.

Aquesta balança multi-funció és adequada per diverses tasques com ara pesar paper.

Capacitat de mesura des de 1g. fins a 5 kg.

El pes de l’objecte s’indica clarament a la pantalla LCD. Continua llegint

Les Bicicletes no es mengen d’Alexandra Grebennikova

Recull d’articles d’una russa als Pirineus

«Escriptora entusiasta, conspiradora feliç, ha esdevingut una de les veus principals a través de les quals l’Andorra de les primeres dècades del segle XXI es contempla i s’explica a si mateixa. Sense cap dels prejudicis culturals i comunitaris que formategen la nostra visió de les coses, la perspectiva alegre de l’Alexandra ens obre l’horitzó a una idea més positiva i potser més ajustada de nosaltres mateixos» Vicenç Mateu Zamora, Síndic General de les Valls d’Andorra. Continua llegint

Exponuvis Vallformosa 2012

Masia Vallformosa acollirà el diumenge 25 de març la fira Exponuvis Vallformosa 2012. En aquesta fira, única a la comarca de l’Alt Penedès, s’hi podran trobar els serveis necessaris per organitzar un casament com càterings, joiers, fotògrafs, vestits, rams de núvia, agències de viatge, etc.

Les portes d’Exponuvis Vallformosa 2012, a Vilobí del Penedès, obriran a les 10 del matí i l’entrada serà gratuïta. Aquesta és una oportunitat única per conèixer els principals proveïdors de l’Alt Penedès per organitzar casaments. La dissenyadora de vestits de núvia, Dolors Munné, mostrarà els seus dissenys en dues desfilades que es faran en un dels espais més emblemàtics de Vallformosa, La Cúpula. Aquesta sala està situada a 6 metres sota terra, en una de les plantes on reposen els vins i els caves de Vallformosa. És un espai idíl·lic per celebrar banquets de gran capacitat. En aquesta sala també es podran veure els nous estilismes de Muni Perruquers i l’exposició de Sefi Fotos. Continua llegint

Galeria

El Cogombre

This gallery contains 5 photos.

Originari del sud d’Àsia, es conreava a l’Índia fa més de 3.000 anys. A Grècia i Roma va ser adoptat com a aliment i estès pels romans a tota Europa i Colom posteriorment a Amèrica. El cultiu del cogombre es … Continua llegint

Galeria

20 coses que cal saber per gaudir plenament del cava

This gallery contains 7 photos.

Es pot gaudir del cava sense entendre-hi? Sí… però menys. La resposta pot portar a mil i un matisos però és, en essència, indiscutible. Conèixer el perquè de les coses ens permet ser més crítics i treure’n més suc. En … Continua llegint