Monthly Archives: Juliol 2020

Bacallà amb salsa

Ingredients per a 4 persones:

4 trossos de llom de bacallà salat de ració

2 cebes mitjanes

2 alls

3 tomàquets mitjans madurs

150 g de vi blanc sec

3 pebrots escalivats

Sal

Pebre

Oli d’oliva

1 fulla de llorer

Preparació:

Deixeu en remull el bacallà durant dos dies canviant-ne l’aigua cada 12 hores.

Poseu els talls de bacallà dins una olla i aboqueu-hi aigua just que els cobreixi. Poseu l’olla al foc i quan veieu que comença a bullir l’aigua, apagueu el foc i traieu el bacallà. Poseu-lo a escorre dins un colador i reserveu l’aigua de la cocció.

Peleu les cebes i talleu-les a daus petits. Talleu els tomàquets. Peleu els alls i talleu-los. Peleu els pebrots escalivats i feu-ne tires llargues.

Poseu una cassola al foc amb una mica d’oli. En ser calent, aboqueu-hi la ceba i l’all, salpebreu el conjunt i coeu-lo fins que la ceba sigui transparent. Afegiu-hi ara el tomàquet i coeu-lo a foc mitjà. Incorporeu-hi la fulla de llorer. Quan el tomàquet estigui ben confitat, aboqueu-hi el vi blanc. Remeneu el sofregit i deixeu que s’evapori el vi. Ara, incorporeu-hi un tassó d’aigua de la cocció del bacallà i feu bullir el conjunt cinc minuts.

Deu minuts abans de servir el plat, col·loqueu els talls de peix dins la cassola (si hi ha poc líquid, afegiu-hi un xic més d’aigua de la cocció del bacallà) i distribuïu les tires del pebrot escalivat per damunt. Feu bullir la salsa tres minuts i ja podeu servir el plat.

Recepta gentilesa de Bojos per la cuina.

Suquet de gambes

Suquet de gambes

Ingredients pera 4 persones:

24 peces de gamba vermella de Vilanova

400 grams de patates pelades i  esparracades.

2 cebes mitjanes ratllada.

2 tomàquet grans madurs pelats, trossejats i sense llavors.

200 grams d’arròs blanc bullit

2 litres de brou de crustacis.

oli, sal i pebre.

Preparació:

En un perol de ferro, fregiu i retireu les gambes. En el mateix oli poseu-hi la ceba ratllada i ho fregiu fins que agafi un color daurat (sense que es cremi), a continuació afegiu-hi el tomaquet i fregiu-ho tot junt. Seguidament afegiu-hi el brou de crustacis i quan començi a bullir introduïu les patates. Deixeu-ho coure durant deu minuts. A continuació introduïu novament les gambes en el perol, poseu a punt de sabor i deixeu-ho coure uns deu minuts més. Serviu-ho i disfruteu-ho tot seguit.

recepta gentil·lesa de: Restaurant La Cucanya de Vilanova i la Geltrú

 

Menys sucre refinat, més dolç natural

El sabor dolç és el que més adeptes té entre la gent i és el sabor que va més lligat als nostres hàbits, estils de vida i emocions. Tant si estem tristos com contents acostumem a recórrer a la xocolata que tenim al rebost o robem les galetes dels nostres fills; o bé, si una tarda tenim una baixada de sucre i ens notem amb poca energia ens llancem a la primera fleca que trobem per comprar una bossa de croissantets o bé una coca i ho acompanyem amb una beguda ensucrada. Que bo!!! Però, alhora, que perillós… perquè aquest dolç tan extrem té un cantó amarg que molts encara desconeixen.

La muntanya russa

Així com el cafè té un efecte estimulant, la resta d’aliments també presenten efectes en l’organisme. En el cas dels productes ensucrats produeixen daltabaixos en els nivells de sucre en sang en poc temps, ocasionant una sensació similar a la d’un viatge en muntanya russa!!!! Imaginem que el cos ens demana xocolata o unes postres ensucrades. Una vegada a dins de l’estómac, ens sentim reconfortats i amb molta energia però al cap d’una estona ens ve la baixada de l’atracció, ens sentim cansats i necessitem… més sucre!!! Aquest cicle tan inofensiu a la llarga pot comprometre la salut de l’organisme i també el nostre estat d’ànim: ara ens sentim animats i al cap de mitja hora ens sentim tristos i ho compensem menjant un dolç i així continua la roda…Però aquí no s’acaba la història, el sucre que mengem avui en dia és un aliment refinat obtingut a partir de la canya de sucre, o principalment de la remolatxa mitjançant procediments químics. Durant el procés d’extracció s’obté només sacarosa (glucosa més fructosa) i alguns contaminants procedents del procés d’extracció perdent la fibra, els minerals, les vitamines i els oligoelements que tenia d’origen. Per poder metabolitzar-lo el cos se les ha d’enginyar i recórrer a les pròpies reserves de vitamines i minerals, primer les que troba en la sang i després les que es troben al cervell i als ronyons, una situació que va desmineralitzant l’organisme.

Avui en dia la utilització de sucre s’ha estès en la major part dels aliments que consumim: productes de pastisseria, galetes, pans de motllo, salses preparades, cereals d’esmorzar… El sucre integral també presenta els mateixos inconvenients que el refinat, exceptuant el sucre conegut amb el nom de rapadura perquè s’obté mitjançant un procés de liofilització que preserva les vitamines i minerals.

Dolços sans i naturals

Però això què significa? Hem de renunciar al sabor dolç? En absolut! El dolç és necessari pel nostre organisme ja que l’ajuda a tonificar, en especial, l’estómac, el pàncrees i la melsa. Per una banda podem recórrer al sabor dolç propi d’aliments naturals com les verdures, entre elles la carbassa, la pastanaga i el bròquil; la fruita deshidratada i els cereals integrals també proporcionen un sabor dolç, sempre i quan es masteguin i s’ensalivin adequadament.

Com a alternativa al sucre de taula podem recórrer a les melasses de cereals: d’arròs, ordi, blat o blat de moro. La més nutritiva de totes és la d’ordi i totes s’obtenen per fermentació del cereal, un procés que afavoreix la digestibilitat del producte i que al mateix temps millora el seu valor nutricional ja que durant la fermentació els glúcids, proteïnes i greixos es converteixen en sucres senzills, aminoàcids i àcids grassos simples, al mateix temps que es sintetitzen vitamines i enzims afavorint una bona assimilació d’aquest producte per part de l’organisme sense tenir els efectes negatius del sucre refinat. Una altra excel·lent alternativa és la stevia, coneguda com la planta dolça, que té infinites propietats beneficioses per l’organisme: regula els nivells de sucre en sang i també regula la tensió arterial al mateix temps que és capaç de treure l’ansietat per menjar. La mel de bona qualitat també és una alternativa interessant. I evita els edulcorants artificials com la sacarina o l’aspartam, perquè no són amics de la bona salut.

En definitiva, posa a la teva vida més verdures i més cereals integrals que t’ajudaran a saciar el dolç que et demana el cos i endolça les postres amb melasses de cereal, mel de bona qualitat o stevia. Tindràs més energia física i mental i evitaràs molts problemes de salut. Prova-ho tu mateix!

1– Introdueix l’hàbit de menjar més verdures dolces com la carbassa i la pastanaga, així com també cremes de verdures dolces (de carbassó i pastanaga, de fonoll i ceba…) que ens relaxaran i afavoriran un bon sistema digestiu.

2– Acostuma’t a menjar cada dia cereal integral de bona qualitat. És molt important cuinar-lo bé durant temps i amb el foc baix i, sobre tot, mastegar-lo bé perquè quan es combina amb la saliva trenquem les molècules d’hidrats de carboni obtenint glucosa de bona qualitat necessària per les funcions vitals de l’organisme. Veuràs que d’aquesta manera, les ganes de menjar dolç disminuiran.

3– Combina els cereals integrals amb els llegums i amb verdures dolces. D’aquesta manera el cos rebrà els hidrats de carboni i proteïnes que necessita. Si reduïm el consum de proteïna animal i de greix saturat el nostre cos ens demanarà menys sucre!

4– És important cuinar i amanir els plats amb oli de bona qualitat i no restringir-ne el seu ús, perquè les dietes molt baixes en greix de bona qualitat, com els olis de primera premsada en fred, afavoreixen el desig de menjar aliments dolços.

5– Si et ve de gust menjar dolç, decanta’t per les compotes de fruita sense sucre afegit o fruita seca com orellanes, dàtils, panses o unes galetes amb melassa de cereal, per exemple.

Cafè català

Hi ha moltes maneres de fer un cafè, i aquesta és una més.

Podeu fer un Catalanish Coffee, el cafè que combina licor de crema catalana, cafè i nata com elements principals i hi afegeix un polsim de canyella. Són productes fàcils d’obtenir i per altre part típics, que ens recorden la tradició culinària del nostra país. La crema catalana feta licor, el cafè com element universal i la nata, molt propia en la pastisseria tradicional catalana. La canyella, ingredient bàsic i que dóna personalitat a la nostra crema de tota la vida. L’autor de l’invent, en Joan Maria Maciàs, va triar el nom de Catalanish perquè recorda als gentilicis anglosaxons, dels més reconeixibles arreu del món, i també perquè recorda al mític Irish Coffee, el cafè irlandès. Amb la iniciativa volia promoure l’ús del Catalanish Coffee a Catalunya i, de mica en mica, aconseguir que els qui visitin Catalunya se n’enduguin un bon record als seus països d’origen i, des d’allà, en facin difusió mundial. Donar a conèixer el nostre país a partir d’un cafè amb ingredients propis de Catalunya…

Què, fem un Catalanish Coffee?

L’all

L’all és un dels condiments aromatitzats més utilitzats a la cuina mediterrània. Descobrim que a part d’afegir un toc molt saborós als plats també té efectes medicinals notables. Això sí, sempre que el consumim cru, encara que després l’olor de l’alè ens delati.

L’all és un poderós desinfectant de l’organisme i a més ajuda a millorar la circulació sanguínia. Veurem també com podem evitar aquesta intensa pudor.

Sembla que a l’època egípcia ja s’utilitzava l’all com a remei contra els mals de panxa. Els grecs feien menjar una cabeça sencera crua als atletes abans de la competició, perquè el consideraven una font de fortalesa física. Així mateix, durant l’edat mitjana, s’utilitzava com a remei contra la pesta. Hi ha la llegenda de quatre presoners condemnats a mort l’any XXX als quals se’ls commutaria la pena si enterraven els cossos dels morts per aquesta malaltia. Els presoners es van alimentar a base de vi amb all, i per això no van emmalaltir. Durant les dues gerres mundials, l’all es va utilitzar per al tractament de ferides, i en la lluita contra el còlera i el tifus. Continua llegint

El Vinagre un multiús

El vinagre, té més de 1.000 usos i gairebé totes les vegades és més efectiu que qualsevol producte comercial i molt més barat. Sabies que el vinagre mata els polls i també pot curar la caspa? Pots utilitzar productes tòxics i cars o … pots utilitzar vinagre!

vinagre-1· Repel·lent de formigues. Amb un ruixador o polvoritzador, ruixar els marcs de les portes, finestres i qualsevol camí de formigues que vegis.

· Contra els gats. Tirar un raig de vinagre farà que cap gat s’acosti a aquesta zona.

· Puces a la catifa. Si creiem que tenim puces en la nostra catifa, posar un bol petit amb vinagre sobre ella durant la nit, l’endemà trobarem el bol amb puces mortes.

· Puces a Mascotes. Si banyem a la nostra mascota amb una solució meitat aigua i meitat vinagre no quedarà ni una puça viva!. El vinagre també actua de dins cap a fora. Diluir una petita quantitat de vinagre de poma a l’aigua de la mascota provocarà que mai més se li acosti cap puça.

· Gel al parabrisa. Ruixar els vidres del cotxe amb una solució de 1 part d’aigua i 3 de vinagre i un l’altre dia no tindràs gebre o gel. Continua llegint

Conill amb salsa de pastanagues i escalunyes confitades

ConillIngredients per 4 persones:

4 espatlles de conill.

250 gr. de pastanaga.

250 ml. de llet evaporada.

2 porros (la part blanca).

4 grans d’all.

16 escalunyes.

Farina.

Aigua.

Oli d’oliva verge extra. Continua llegint