Galeria

Les carbasses


Un dels fruits més espectaculars de la terra per la seva gran varietat i vistositat, tenen un atractiu molt especial per a tothom, petits i grans. Malgrat esser originàries de països llunyans, algunes fonts el situen a l’índia i altres al continent americà, el seu conreu de seguida es va escampar per tot el món i a tot arreu trobem aquest fruit utilitzat, tant en receptes culinàries, com en l’elaboració de tota mena d’estris i utensilis casolans. Les mides exuberants i la possibilitat de emmagatzemar-les durant molt temps han fet que en molts llocs del món les carbasses siguin una de les principals fonts d’alimentació.

Les carbasses són de la família de les cucurbitàcies. Dintre aquesta mateixa família, també estan fruits com les síndries, els melons, i els cogombres.

Durant la història les carbasses han tingut altres usos a part del culinari. S’han fet servir per decoració, per utensilis com plats, esponges i instruments musicals, per generar energia i per usos farmacològics.

Valor Culinari

Gairebé totes les parts de la carbassa i la carbassera són comestibles, incloent les fulles, el tall, les arrels, les flors, els pinyols, i els fruits, tant de les madures com de les verdes.

Les carbasses aporten molta diversitat a la cuina ja que es poden preparar de moltes maneres: En sopes, entrants o dolços. També es fan melmelades, cabell d’àngel i altres productes de confiteria. Les llavors es mengen torrades com les pipes.

Valor Terapèutic

Les carbasses són altament diürètiques. Ajuden a prevenir l’arteriosclerosi i l’oli de les llavors són bona font de zinc i àcids grassos no saturats que prevenen malalties de la pròstata. Se li coneixen també propietats curatives per la febre i la varicel·la. L’ús de la carbassa també serveix per eradicar tènies intestinals. La carbassa és rica en minerals, sobre tot potassi, vitamina C i β-carotè.

Varietats

Encara que hi ha moltes varietats de carbasses, de classes botàniques només n’hi ha quatre. La cucurbita Pepo, que es sol menjar quan madura (durant l’estiu), quan encara té la pell tendre, i la fruita verda. El carbassó és un exemple de C. Pepo. La curcubita Maxima, La Cucurbita Argyrosperma o Mixta i la Curcubita Moschata, es solen anomenar carbasses d’hivern, perquè moltes d’elles es mengen més tard, quan ja són madures.

Així i tot, les carbasses ens arriben de totes mides, de molts colors i formes. Les carbasses poden pol·linitzar-se amb altres de la seva mateixa espècie, creant una multitud de híbrides. Hi ha carbasseres que s’arrosseguen per terra i de les que s’emparren quedant els seus fruits penjant, pel que són molt decoratives al jardí.

Nutrients (segons el banc de dades de la USDA):

Per 100 gr de carbassa (cuita):

kcal 20

mat. grassa (gr) 0.07

colesterol 0

carbohidrats (gr) 4.90

fibra (gr) 1.06

sodi (mg) 1

potassi (mg) 230

proteïna (gr) 0.72

vitamina A (UI) (beta-caroteno) 1082

vitamina C (mg) 4.74

calç (mg) 15

ferro (mg) 0.6

folats (mcg) 8.5

Font

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s