Galeria

Es temps de cireres


Les propietats de les cireres

-Posseeix propietats remineralitzants, desintoxicants i antiinflamatòries.         –Les Cireres ajuden a eliminar els nivells d’àcid úric en la sang.                       –És laxant i diürètica gràcies al seu contingut en fibra, aigua i potassi.              –Ajuda a prevenir la Anèmia.

Propietats nutritives

La cirera és rica en hidrats de carboni, sobretot fructosa, tot i que el seu valor calòric és moderat respecte d’altres fruites. Aporta quantitats significatives de fibra, que millora el trànsit intestinal. Pel que fa al seu contingut de vitamines, són presents en petites quantitats la provitamina A i la vitamina C.

El que en realitat destaca de les cireres és el seu contingut en flavonoides (sobretot antocians, relacionats amb el color característic d’aquestes fruites) i àcid elàgic del grup dels polifenols, ambdós excel·lents antioxidants. Té quantitats importants de potassi i en menor proporció, magnesi i calci, aquest últim de pitjor aprofitament que el que procedeix dels lactis o altres aliments que són bona font d’aquest mineral. El potassi, és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per l’activitat muscular normal, intervé en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula.

Les Cireres són ideals davant la desmineralització dels ossos per la seva aportació en Ferro, Calci i vitamina C, és aconsellable en la pre-menopausa.

La seva riquesa en biofavonoides, eviten la degeneració cel·lular.

Informació nutricional de les cireres (per 100 g.):

Composició per 100 grams de porció comestible-Calories 58,3-Hidrats de carboni (g) 13,5-Fibra (g) 1,5-provitamina A (mcg) 3-Vitamina C (mg) 8-Potassi (mg) 260 -Magnesi (mg) 11-Calci (mg) 16 (mcg = micrograms).

Cobreix les necessitats diàries en

Un 50% de vitamina C.

Un 9% de Magnesi.

Un 7% en Ferro i àcid fòlic.

Un 5% en Calci.

Un 3% en vitamina A.

58 Calories.

Sabies que les cireres …?

Les persones diabètiques també poden gaudir del sabor de les cireres, ja que el sucre que conté en la seva polpa, és totalment assimilable (consultar el metge o especialista).

Característiques

Forma: són drupes, de forma arrodonida, globosa o amb figura de cor. Posseeixen un os globós i gairebé llis.

Mida i pes: la seva mida oscil segons la categoria comercial entre els 13 i els 20 mm i tenen un diàmetre aproximat de 2 centímetres i un pes de 6-9 grams.

Color: presenta colors que varien entre el morat fosc o negre, tons cremes més pàl·lids amb un lleuger rubor rosat i el vermell, en funció de la varietat.

Sabor: dolç i sucós o agre, sobretot apreciable en les guindes. Les cireres per transformació es poden recollir mecànicament mentre que les destinades al consum en fresc es recullen a mà. Es recullen el més madures possibles perquè el sucre no augmenta després de la collita, són fruites no climatèriques.

Com triar i conservar-les

Al mercat s’han d’escollir les fruites d’un color vermell fosc o negre viu, segons la varietat. Les carnoses sempre són les millors. Han d’estar netes i tenir una pell ferma, brillant, sencera i sense trencaments ni imperfeccions. Les seves tiges han de ser verds i frescos. Convé assegurar-se que la tija estigui ben unit al fruit i en el punt d’unió dels dos no hi hagi podridura o floridura. També és important que no tinguin malformacions (fruits dobles). En general, són les cireres més grans les que millor sabor ofereixen. En el cas de les guindes, les millors són les rodones i pesades, de color vermell clar o rosat groguenc.

Una vegada han arribat al seu punt convé guardar-les en la nevera sense rentar ni tapar; d’aquesta manera es poden conservar fins a dues setmanes. No maduren fora de l’arbre. Admeten la congelació, fresques o elaborades com un almívar lleuger, i igual que les prunes són les varietats de cireres i de guindes més fosques les que millor suporten la congelació.

Origen i varietats

L’origen d’aquestes fruites se situa en el Mar Negre i al Mar Caspi, difonent després cap a Europa i Àsia, per mitjà de les aus i les migracions humanes. En l’actualitat, el cirerer es conrea en nombroses regions i països del món amb clima temperat, sent els països de major producció Rússia, Estats Units, Alemanya, Itàlia, França, Espanya i Catalunya.

El cirerer és una planta herbàcia, que pertany a la família de les Rosàcies i al gènere de les Prunus. Necessita d’un clima temperat, però resisteix perfectament al fred. Actualment, és un cultiu i consumit arreu del món.

La fusta del cirerer és molt valorada i utilitzada en ebenisteria per fabricar mobles i objectes musicals. El seu arbre també s’utilitza en ornamentació.

La seva millor època

Les cireres i les guindes són fruites d’estiu, encara que podem gaudir del seu agradable sabor des de finals d’abril (les més primerenques) fins a mitjans d’agost.

La cirera és un gran ingredient per a un gran nombre de receptes 1 2

venda directe

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s