Leishmaniosi o “La malaltia del mosquit”


labradorLa intenció d’aquest article és ajudar a comprendre una malaltia molt estesa entre la nostra població canina i de la qual, malauradament, la informació que ens arriba, en gran mesura, està distorsionada i acaba portant-nos a confusions.
Intentarem respondre les preguntes més habituals que ens vénen al cap quan rebem la notícia que el nostre gos pateix aquesta malaltia.
1) La primera qüestió que hem de respondre és: què és la leishmaniosi?
El causant d’aquesta malaltia és un paràsit de la sang anomenat Leishmania infantum, el qual es transmet a través d’un mosquit que pertany a la família Phlebotomus.
2) Hi ha vacuna contra aquesta malaltia?
Actualment NO existeix cap vacuna comercialitzada a nivell europeu. A Sud-amèrica en trobem una però el paràsit que provoca la malaltia allà és diferent al d’Europa.
3) Pot transmetre’s a les persones?
Per sort l’ésser humà és immunitàriament resistent i no desenvolupa la malaltia. Moltes persones ja hem tingut contacte amb el mosquit Phlebotomus i per tant amb el paràsit, però el nostre sistema immunitari és capaç de controlar el procés a diferència d’ALGUNS gossos. Només les persones immunodeprimides com: VIH, gent amb tractament quimioteràpic agressiu, etc… poden tenir un mínim risc a patir leishmaniosi. Conviure amb un gos malalt no fa que augmenti la probabilitat de contagi.
4) El meu gos morirà?
NO, si s’actua correctament. Actualment els tractaments que es realitzen són molt efectius i cada dia se’n descobreixen de nous. Malauradament la curació completa rarament s’aconsegueix, però si seguim els consells del nostre veterinari podem controlar la malaltia i fer que la nostra mascota mantingui una bona qualitat de vida. Els medicaments poden arribar a eliminar completament el paràsit però, com ja hem explicat abans, si el sistema immunitari és ineficaç poden tornar a infectar-se.
5) Com ho puc prevenir?
El mosquit és més actiu durant els mesos d’abril a novembre; surt a alimentar-se des del capvespre fins la matinada i necessita ambients humits per sobreviure (aigües estancades). Per evitar el contacte del mosquit amb la nostra mascota, podem posar sistemes repel·lents (esprais, mosquiteres, collars, pipetes…), evitar zones amb aigües estancades i procurar que a les hores de màxima activitat del mosquit l’animal estigui a cobert.
Tot i prendre aquestes mesures, no hi ha res 100% efectiu. Per aquest motiu és molt important el diagnòstic precoç. Si tenim sospites que el nostre gos s’hagi pogut infectar, hem d’anar al nostre veterinari perquè li faci les proves necessàries. Tractar aquesta malaltia a temps és bàsic per a un bon pronòstic; no hem de treure-li importància per evitar que sigui massa tard.
En conclusió, cada cas és diferent i el que passi a un pacient no és extrapolable a un altre. L’important és fer una bona prevenció, mantenir-nos informats i evitar tractaments sense base científica demostrada.

Francisco Blanca González, veterinari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s