El Penedès i el Garraf a través del xató


 

morter

La Ruta del Xató

La Ruta del Xató s’inicia cada any pels volts de Sant Antoni, al gener, a Vilafranca del Penedès, la primera de les poblacions que celebra la xatonada, una festa gastronòmica popular que té com a objectiu donar a conèixer les diferents variants del xató, un plat amb uns orígens lligats al món del vi que avui ja ha esdevingut un referent en la nostra cuina. 

Les xatonades populars permeten degustar el xató de la població en qüestió, tret de la de Vilafranca que, com a curiositat, ofereix la possibilitat de degustar tots els xatons de les diferents poblacions que participen a la Ruta. A més del tast d’aquest plat, les xatonades s’acostumen a complementar amb exhibicions (de mestres xatonaires o de petits xatonaires), concursos d’elaboració de xató, mercats i altres activitats lúdiques.

A la de Vilafranca li segueix aquest diumenge la xatonada del Vendrell i, el proper 8 de febrer, la de Vilanova i la Geltrú, dues de les poblacions que reivindiquen la paternitat d’aquest plat. Més endavant se celebraran les xatonades de Cubelles, Calafell, Canyelles, Sant Pere de Ribes i, finalment i ja a l’abril, la de Cunit, que tanca la ruta i la temporada.

La Ruta del Xató presenta també una sèrie d’escapades temàtiques, un seguit de propostes turístiques que es poden realitzar en el territori d’on és originari el xató i que permeten conèixer-lo des de diferents vessants: l’enoturisme (visites a grans cellers i petites finques); el mar (platges i navegació); espais naturals (excursions, rutes a peu o bicicleta, etc.); patrimoni artístic i arquitectònic (visites a monuments i construccions de totes les èpoques històriques); i la música (festivals musicals).  

A més, a la campanya s’adscriuen al voltant d’un centenar de restaurants de les poblacions que participen a la Ruta del Xató i que, durant la temporada de l’escarola, que és bàsicament la mateixa de la ruta, inclouen el xató en la seva carta.

xato

Un àpat lligat al vi

Els orígens del xató cal buscar-los en el ritual d’aixetonar la bóta, com s’anomena la cerimònia de fer un petit forat a la bóta que conté el primer vi de l’any per posar-hi una petita aixeta –l’aixetó– i poder-lo tastar. Aquest ritual s’acompanyava d’una petita festa en la qual es feia un àpat elaborat amb els productes habituals en el rebost del pagès: ingredients salats com el bacallà, l’anxova, el seitó o la tonyina, verdura del temps com l’escarola i olives, tot amanit amb una salsa a base d’ametlles, avellanes, nyores, oli d’oliva, vinagre i sal. 

El secret que marca la diferència entre el xató d’un lloc i d’un altre és la salsa i la presentació. Així, pel que fa a la salsa, hi ha llocs que incorporen tomacons escalivats, ceba escalivada o pebre vermell, i als altres no. Quant a ingredients del plat, si bé a tots hi consta l’escarola, el bacallà, la tonyina salada i les olives arbequines, hi ha llocs que es decanten per l’anxova i d’altres pels seitons. 

Això no obstant, la diferència més apreciable és a l’hora de posar-hi la salsa. Mentre que al Vendrell, a Canyelles i a Calafell la tradició mana que s’impregni bé l’escarola amb la salsa i es deixi reposar unes hores abans de decorar i servir el plat, a la resta de poblacions participants a la Ruta del Xató la salsa es barreja amb l’escarola en el mateix moment de muntar i servir el plat. 

La paternitat del xató

Tradicionalment, la paternitat del xató ha estat reivindicada per Sitges, el Vendrell i Vilanova i la Geltrú. La primera documentació escrita d’aquest plat és una crònica periodística publicada a l’Eco de Sitges el 16 de febrer de 1896, on es parla d’un sopar-tertúlia, celebrat tres dies abans, amb motiu de la celebració del Dijous Gras, que havia reunit comensals tan il·lustres com Miquel Utrillo o Santiago Rusiñol i en què el plat del dia era el xató. En honor a això, l’ajuntament sitgetà va declarar, el 13 de febrer, Dia Internacional del Xató.

Hi ha una altra teoria segons la qual el plat va ser batejat per Ramon Canudas, gravador del grup de Rusiñol, tot fent un joc de paraules referint-se a l’àpat que es feia després d’aixetonar les bótes de vi.

De totes maneres, cal dir que la reivindicació de la paternitat del xató va quedar aparcada arran de la creació de la Ruta del Xató i de la incorporació, a aquesta, de poblacions que també tenien el costum d’elaborar-lo. Avui, totes aquestes poblacions treballen en un front comú per difondre el plat i atraure el màxim de visitants a les respectives xatonades populars.

La Xatonada del Vendrell

Aquest diumenge, 1 de febrer, la Rambla del Vendrell acollirà una nova edició de la Xatonada Popular que inclou el 23è Concurs de Mestres Xatonaires, la 22a Exhibició de Xatonaires infantils i la 16a Fira Alimentària. Enguany s’han fet alguns canvis en la ubicació d’alguns elements de la festa, per concentrar-los al voltant de la plaça Tobies. Així, l’exhibició de xatonaires infantils s’ubicarà al damunt de la Rambla, davant de la font ornamental; la Fira d’Alimentació a la plaça Tobies; i el repartiment del xató es farà al vial lateral de la Rambla, a l’alçada de la Biblioteca.

La festa començarà a les 9 del matí amb l’inici del Concurs de Mestres Xatonaires i la venda de tiquets que, al preu de 7 euros, permetran degustar un plat de xató acompanyat de truites, pa, un got de vi i un cafè.

A dos quarts de 12 del migdia començarà l’Exhibició de Xatonaires Infantils, el moment en què els nens de les escoles del Vendrell i la comarca demostren les seves habilitats culinàries. A la mateixa hora començarà el repartiment de les 3.000 racions de xató. Al punt del migdia, s’investirà un nou Mestre Xatonaire com a membre de l’Associació Gastronòmica de la Universitat del Xató de Catalunya i, a dos quarts de 2 del migdia, es lliuraran els premis als sis primers classificats del Concurs de Mestres Xatonaires. A més, durant tot el matí i a la Rambla, hi haurà instal·lats els estands relacionats amb el món del xató i es farà una trobada d’intercanvi de plaques de cava.

Cal destacar que, des del 1988, el Vendrell realitza la campanya Aprèn a fer xató, una sèrie de cursets, impartits pels professors de l’Associació Gastronòmica de la Universitat del Xató, adreçats a infants i adults, per ensenyar l’elaboració d’aquest plat tan típic vendrellenc i assegurar-ne la continuïtat.

xatonada05Calendari de xatonades populars

Xatonada popular del Vendrell

1 de febrer 

Festa gastronòmica del xató de Vilanova i la Geltrú

6, 7 i 8 de febrer

Xatonada popular de Cubelles

15 de febrer

Xatonada popular de Calafell

1 de març

Xatonada popular de Canyelles

15 de març

Xatonada popular infantil de Sant Pere de Ribes

29 de març

Xatonada medieval de Cunit

4 d’abril

 

Calaix de Sastre

 

One response to “El Penedès i el Garraf a través del xató

  1. M’ha servit de molt a més de disfrutar-la amb bons records. Moltes gràcies!
    Petons

    …Molt agraits pel teu comentari, realment es aquest una menja bonisima, la llastima es que alguns establiments s’aprofitin d’aquestas degustacions gastronomiques per “clavar al personal”, ja que els ingredients com el bacallà, l’anxova, el seitó o la tonyina, verdura del temps com l’escarola i olives, tot amanit amb una salsa a base d’ametlles, avellanes, nyores, oli d’oliva, vinagre i sal, amb la proporció de cada plat, no te perque ser tan car.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s