Japan Chronicles by Ludo San (de mossegalapoma.cat)


 

L’amic Ludo va fer una estada al Japó, l’he trobat molt interessant, i com potser alguns de nosaltres no podrem anar-hi (i no per ganes), doncs reprodueixo el seu article per veure el que es menja i que si pots trobar per allà, i també alguns trets del tarannà dels ciutadans japonesos.

fuji_japanDe Tokyo al Fuji

Us escric aquesta entrada a tota llet, i no vull dir que estigui escrivint ràpid -el mini teclat del eeepc m’ho impedeix- sinó que vaig en un tren bala de Tokyo a Hakone, un poblet a la falda del Mont Fuji, a Japó es clar.

Quan un mossegui visita Tokyo, el seu viatje només pot començar per un lloc:

Ahikabara

akihabara_japan00Ahikabara és el barri tecnofriki de la -segurament- ciutat més tecnofriki.

Originalment hi havia només un mercadillo -que encara hi és- de components d’electronica: cables, connectors, testers, i llumetes de colorins.

A mesura que van anar passant els anys, les botigues i malls d’electrònica i informàtica es van anar amuntegant -literalment- al seu voltant. I per algun motiu que se m’escapa -potser per afinitat freak- les botigues de Manga s’hi van solapar.

Ara el barri és una bojeria infernal de Manga, tecnoferralla, frikis vestits de formes estrafolaries (i quan dic estrafolaries vull dir ESTRAFOLARIES) i llumetes de colors, moltes llumetes de colors.

El problema és que molts dels productes que venen aqui son japó-específics. I els que son aptes per a consum occidental ja els tinc.

Canelons per Sant Esteve

menjar_japan01Yokohama és un barri-ciutat a uns 40 minuts en tren de Tokyo Station.

Allà hi ha un ChinaTown molt colorit -i amb llumetes de colors- on s’hi amunteguen restarurants xinesos -però dels bons, no els dispensadors de ranxo occidentalitzat que tenim habitualment a Barcelona, fora d’algunes excepcions-.

Vam escollir un restaurant cantonès (sí, Honk Kong, Dim Sum fet a ma) per poder menjar els canelons de Sant Esteve.

03Sostenibilitat

La cultura de la sostenibilitat fa anys que està integrada a la societat japonesa.

Quan hi ha tanta gent amuntegada en tan poc espai és una necessitat evident. Es nota a l’entorn i a la gent: aqui es redueix el consum, es reusa i es recicla.

Es realment complaent passejar pels carrers, estacions, metros i trens i no veure un punyetero paper per terra. Però també és molt dificil trobar papereres.

Quan has de tirar algun embolcall, paperot o pell de platan l’has de carregar fins que el puguis tirar. I quan ho facis sempre ho faràs en un sistema selectiu: aqui el paper, aqui el plastic, aqui el que més rabia et faci.

I és que l’espai i tots els recursos en general aquí son limitats i, gairebé sempre, d’us colectiu.

Així que com a societat s’han posat d’acord en tenir cura de les coses i, de pas, ser extremadament amables els uns amb els altres. Com a occidental, no pot evitar sentir vergonya i enveja.

Malauradament no s’han posat encara a evitar la contaminació lumínica i es dediquen a omplir les ciurtats de llums de colorins.

04Onsen

Les aigües termals que surten arreu a les rodalies del Fuji, que a més de ser un muntanyot és un volcà actiu, son riques en sals minerals sulfuroses i calentonetes.

A dalt del mirador on hem pujat amb funicular i aeri per poder fer la foto del Fuji, aprofitant que feia solet; es venen uns ous durs de color negrós que han bullit en aquestes aigües tal com surten de terra. I estan bonísims, Hoygan!

Al riokan (guest house) on ens allotjem (al Japó s’ha d’anar de motxilero que tot esta molt car!) hi ha una piscineta exterior amb aigua termal d’aquesta on ens hi podem banyar a l’aire lliure -6C a les 10 de na nit… Quin gustet! Ben calentó mentre la tovallola humida es congela lirteralment.

sopar_japo05Alimentant-nos a Japó

A principis de Desembre vaig passar un cap de setmana llarg per Salamanca, terra de bon porc ibèric i grans “chuletones“. Allà jalar, s’hi jala molt bé. Però es tracta d’això: jalar.

Aquí, a Japó és un altre rollo. Aqui hom intueix que menjar és una activitat cultural. Tot ha de ser “cuco“. Els plats han d’estar ben presentats, decorats i equilibrats en textures, sabors, aromes i colors.

Arreu on mengem, sigui en “family restaurants“, sushi bars o en paradetes pel carrer tot és exquisit, no ens quedem amb gana i tenim la consciència tranquila perquè a més esta tot molt ben equilibrat i no engreixa (i amb les pallisses de caminar que ens clavem tampoc ens engreixaríem massa).

Pels carrers hi ha moltes botiguetes on fan menjar artesa, sovint a través dels vidres podem veure les cuines, forns, molins i altres maquines que fan servir per preparar aquestes “tapes” calentonetes, o dolços deliciosos: els “mochis” son fets d’una pasta d’arròs aromatitzada amb tè verd i farcits de pure de soja dolça, o “wontón” (paraula xinessa) dolços… ) i estan prou grillats per vendre gelats en gener. També es ven sushi per emportar o altre teca deliciosa, segons el barri.

sushi_japan06Els “obentos” son capcetes per endur on pots trobar un àpat ben equilibrat i una obra d’art. Tot ben posat i combinat. Es venen sobretot a les estacions de tren, i son perfectes en els trens bala. Ja sabem que ens enportarem per l’avió de tornada 

Ens podriem alimentar tranquilament d’aquests tipus de menjar i sortir de Japó gastronomicament satisfets. Però el problema és que en aquest pais no hi ha un puto banc per seure!!! I a més fa fred carai. Aixi que acostumem a dinar i sopar en restaurants d’una o altre mena. encara que sols sigui per poder seure i estar calents. Això si les sorpreses gastronomiques continuen.

Els Family restaurants son la resposta japonesa a les franquicies que intenten envari el món (i sembla que el món contrataca, pero això sera un altre article). Restaurants casolans de preu intermig (uns 1200 iens per àpat, uns 14€) on acostumem a prendre un plat (tempura, carn arrebossada, peix, curri ) amb verdures encurtides i una sopa miso; o bé un Ramen ben bo.

I no oblidem la servesa japonesa i el Sake!

Un lector ens apunta: ‘okonomiyaki’ genial truita-pizza ambmolts ingredients (verduretes, carn…etc.) feta sobre la planxa… deliciosa! també són interessants les cadenes de fast food tipus Yoshinoya o Sukiya, on fan Gyudon ben bons!

Una entrada sobre Kyoto i temples Zen, i el cap d’any als temples

takayama_japanKyoto, Temples, Zen i oracions d’any nou

De nou al tren.

Aquesta vegada no es tracta d’un tren bala. Fa parades en tots els poblets que troba entre les muntanyes nevades entre Kyoto i Takayama, ha sortit el sol i vaig alternant la mirada entre la finestra i la pantalla del EEEPC que sinc sobre la falda. Ja hem passat l’ecuador d’un viatge sensacional.

Enrere deixem Kyoto antiga capital de l’imperi nipó. És una ciutat de 1.5 milions d’habitants, és considerada la capital cultural del Japó i que per ventura es va salvar dels bombardejos durant la segona guerra mundial, pel que conserva molts edificis anteriors a la guerra. Tot i que segons em diu la còpia de wikipedia que tinc a l’iPhone, Kyoto va ser considerada com a possible candidata a rebre la bomba atòmica. En fi.

Kyoto és d’escala humana, els 4 dies que hem estat aqui en l’hem caminat gairebé tota (de fet més d’una vegada) i realment és agradable passejar per totes les parts de la ciutat.

jardins_japan

Amb algunes excepcions tots els barris están formats per cases baixes “unifamiliars”, estil tradicional, sovint amb petits micro-jardins a l’entrada o als balcons, dels que emertgeixen pins moldejats; com bonsais de tamany intermig.

Kyoto sembla haver-se salvat del estil arquitectònic dels anys 60, que tan bé coneixem als barris perifèrics de Barcelona, i que afecta bastant a Tokyo, estil que – en termes de disseny – sols es pot descriure com a mostra de brutalisme i crueltat.

A Kyoto hi ha una quantitat considerable de Temples Budistes tan sintoistes com Zen.

Segons Wikipedia els sacerdots Budistes van tenir força poder i influència en l’imperi. De fet els S.VIII l’emperador va moure la capital a Kyoto per allunyar-se de la zona on els sacerdots budistes tenien més poder.  I és que “en todas partes cuecen habas“.

Els temples més importants estan rodejats per grans jardins (un d’ells té un recorregut de més de 5 kilòmetres). Els jardins japonesos son molt característics. Están dissenyats. Estanys, plantes, arbres i peixos han estat moldejats (això és especialment evident en els arbres).

L’estil és molt semblant al que podem observar a la Xina o Korea. On s’aprecia una diferència més important és als jardins i temples Zen.

noia_japanEls jardins Zen son impressionants. Son espais impossiblement armoniosos on plantes, estanys, camins, ponts i patis de grava pentinada estan en harmonia. Només de passejar-hi donen ganes d’aprendre més sobre el Zen.

L’any japonès no comença l’1 de gener, vés a saber quan comença! Però sí segueixen el calendari Julià de forma fiscal, així les empreses sí poden celebrar l’any nou.

Els japonesos tenen una forma de celebrar l’any nou: anar al temple a fer una pregària per l’any nou. Nosaltres vam celebrar, amb raim i tot (per a al·lucine dels locals) enmig d’una multitud congregada a les portes d’un temple per poder ser dels primers de fer les pregaries als seus deus.

De deus, n’hi ha diversos, però això és una altre història.

De mati el fluxe de fidels també continuava. Ens vam desplaçar a un dels temples que ens havia agradat més i vam al·lucinar veient com l’ordenada multitud anava fent cua per poder fer l’ofrena (llençar una moneda, com no) resar (fer una reverència i dues palmades) i sacsejar una cinta que penja d’una mena d’esquella que hi ha al sostre de l’altar.

Nosaltres com a bons guiris vam fer la cua i demanar els nostres desitjos per l’any nou.

Ludo per a Mossegalapoma en algun punt entre Kyoto i Takayama, Japó.

(mossegalapoma.cat)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s