Per què badallem?

Badallar és un acte reflex que es caracteritza per una profunda inhalació bucal d’aire, amb separació de les mandíbules i dilatació de la faringe, seguida d’una expiració també profunda però més ràpida, acompanyada sovint d’un cert soroll.

En l’acció de badallar intervenen els músculs del coll i la cara, els pulmons, el cervell i de vegades, fins i tot, la musculatura dels braços.

Per què badallem?

Tot i que les causes del badall no han estat del tot aclarides, el badall s’ha relacionat, tradicionalment, amb el cansament, l’avorriment i els baixos nivells d’oxigen a la sang. Algunes investigacions afirmen que el badall és un mecanisme involuntari que ens ajuda a mantenir-nos desperts perquè activa el sistema nerviós central i ens fa estar més alerta. El badall seria, doncs, un avís de que estem baixant la guàrdia.

Hi ha una altra teoria que sosté que quan s’està molt cansat o avorrit, el ritme de la respiració disminueix, amb la qual cosa es produeix una acumulació de diòxid de carboni a l’organisme. Aleshores, el cervell detecta aquesta anomalia i respon amb un badall, una manera ràpida d’enviar oxigen als pulmons i normalitzar els seus nivells a la sang.

Més recentment, però, alguns estudis han desmentit aquesta teoria afirmant que el badall és, en realitat, un mecanisme de refredament del cervell.

Durant el dia, el cervell es pot escalfar fins al punt de cremar, tot sol, un terç de les calories que consumim. Arribat a aquest punt, és necessari refredar-lo perquè funcioni de forma més eficient i aquí és on entra en joc el badall, per incrementar el flux de sang que aporta l’aire fresc.

Per arribar a aquesta conclusió es van fer un parell d’experiments amb voluntaris que observaven una cinta de vídeo amb gent badallant. A la meitat se’ls va demanar que respiressin pel nas i, a la resta, per la boca. Només els que respiraven per la boca van badallar. En un altre grup, a la meitat se’ls va donar una bossa de gel perquè la mantinguessin sobre el front i, a l’altra meitat, una d’aigua calenta. En aquest cas, només van badallar els que sostenien la bossa d’aigua calenta.

Sengles experiments van demostrar que el cervell es refreda a través de la respiració nasal, perquè és el nas el que refreda l’aire que la sang porta al cervell, i que refredar el cap per altres mitjans creava el mateix efecte que badallar.

Un acte contagiós

Tot i que el badall es pot presentar espontàniament, està comprovat que es badalla només de pensar-hi –és molt probable que badalleu llegint aquest article- i que es contagia veient una alta persona badallant.

Encara que tots el vertebrats badallen, només els humans i els primats superiors com els ximpanzés ho fan per contagi. Per alguns, l’explicació d’aquest fenomen és que veure algú que badalla crida la nostra atenció i això ajuda el grup a estar alerta davant els senyals de perill.

D’altres creuen que és qüestió d’empatia i d’aquí que persones amb poca habilitat d’experimentar empatia, com ara els autistes, siguin poc propenses a badallar en resposta a un altre badall.

Justament, i dins d’aquest camp, un estudi recent elaborat a la Universitat de Londres ha demostrat que els gossos també són capaços d’experimentar empatia amb la gent i, en conseqüència, de respondre a un badall amb un altre badall.

La prova, realitzada amb 29 gossos, tractava de demostrar la capacitat d’aquests animals per aprendre els gestos socials humans. Així, se’ls va sotmetre a diferents proves, una de les quals consistia en que una persona, asseguda al davant de cada animal, badallava quan l’animal establia contacte visual amb ella. Vint-i-u dels vint-i-nou gossos van respondre amb un badall. Per contra, cap dels gossos no va obrir la boca quan l’estrany que tenien assignat l’obria i tancava però sense badallar. De l’estudi es va desprendre, doncs, que durant la seva domesticació, els gossos són capaços d’identificar-se amb els humans.