La dona d’avui, entre la família i la feina


marenen.jpg 

El dissabte 8 de març va ser el Dia Internacional de les Dones. Una dia per reflexionar sobre la condició de les dones, especialment en relació a la família. Com que cada vegada la dona està més introduïda al món laboral, ara l’assignatura pendent és la conciliació entre la vida familiar i una de les jornades laborals més extensa d’Europa. Veurem que a casa nostra la situació és bastant diferent respecte a Europa.

 

El 8 de març: antecedents a Nova York, el dret a vot i la primera celebració

El 8 de març s’ha convertit en un símbol per les dones dels cinc continents. Tot va començar a l’inici de la revolució industrial, quan àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals. D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881.

En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes del 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el 1911. En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.

Ja que les dones contribuïen amb el seu treball al creixement de l’economia dels seus respectius països, van començar a voler tenir el dret a participar en l’àmbit públic. La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot la van fer un grup de dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls.

A partir del 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona el darrer diumenge de febrer per reivindicar el dret de vot. El 1911, més d’un milió de dones europees i nord-americanes van sortir al carrer.

I el 8 de març de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van manifestar-se en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de la Dona va quedar fixat en la data del 8 de març. I amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, va tornar a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

 

L’augment de les càrregues econòmiques de la família i el descens de la natalitat

La manca de recursos econòmics ha portat moltes famílies a tenir menys fills per tal de mantenir els nivells de benestar. Així, segons posen de manifest alguns estudis, la principal raó per la qual es produeixen pocs naixements és essencialment econòmica. És a dir, que la majoria de pares i mares desitjarien tenir més fills dels que tenen. Al mateix temps, dins del conjunt de països europeus els que tenen un bon sistema d’ajuts a la família són els que mostren unes taxes més elevades de fecunditat. Per tant, l’adopció de mesures econòmiques per a les famílies també facilita la conciliació de la vida laboral i la vida familiar.

 

Normativa de suport a les famílies

Davant dels reptes actuals que comporten l’allargament de la vida, la incorporació massiva de la dona al món del treball i la necessitat de conciliar la vida laboral i la vida familiar, l’any 2003 es va crear a Catalunya la Llei de suport a les famílies. L’article 39 de la Constitució espanyola, per la seva banda, també estableix el principi general, adreçat a tots els poders públics, d’assegurar la protecció social, econòmica i jurídica de la família i, en conseqüència, d’adoptar mesures de foment i de protecció de les famílies.

En aquesta línia, també el Consell d’Europa i la Unió Europea han adoptat diverses resolucions i recomanacions relatives a les polítiques familiars que posen el centre d’atenció en la família, com a nucli a partir del qual s’articulen tot un conjunt de drets i deures.

 

L’horari de treball i la conciliació de la vida familiar i laboral a Europa

Segons la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball, els acords sobre l’horari de treball i la conciliació de la vida familar i laboral són qüestions que ocupen un lloc destacat en el programa polític de la Unió Europea. Amb l’objectiu d’aconseguir més i millors llocs de treball per a tots, s’insta els governs a que apliquin polítiques destinades a promoure una major harmonia entre la feina i la vida familiar.

La citada fundació va realitzar una interessant enquesta entre la tardor del 2004 i la primavera del 2005 sobre l’horari de treball i la conciliació de la vida familiar i laboral en més de 21.000 empreses europees. Aquestes són algunes de les conclusions de l’enquesta:

– Un 48% de les empreses europees amb 10 o més treballadors tenen establert un horari flexible.

– Una gran proporció d’empreses en què la feina a temps parcial és la principal –o fins i tot l’única– modalitat de treball es troben a Alemanya, Letònia, Suècia, Dinamarca i, sobretot, els Països Baixos i el Regne Unit.

– En un 51% de les empreses enquestades, almenys un empleat havia gaudit del permís parental en els tres anys anteriors a la realització de l’entrevista. 

– Prop del 37% de les empreses enquestades oferien plans de jubilació anticipada gradual.

Tenint com a premissa que l’accelerat estil de vida actual exigeix molt de temps a les persones, els resultats de l’enquesta demostren que els acords sobre l’horari flexible no només beneficien els treballadors, en permetre’ls conciliar la vida familiar i laboral, sinó també les empreses, ja que contribueixen a adaptar l’horari laboral al fluix de treball.

 

L’estat de la qüestió a Espanya

Compaginar la vida laboral amb la cura dels fills és una qüestió complicada per la major part dels habitants d’aquest país. Amb o sense ajuda externa, s’han de quadrar els horaris i posar pedaços quan els fills es posen malalts entre setmana o toca visita al metge. A més, la combinació d’hipoteques elevades, salaris baixos i una de les jornades laborals més extensa d’Europa imposa als treballadors un estrès físic i mental que amb tota seguretat no ajuda a tenir cura dels fills.

En el cas de les dones hi ha un problema afegit. Per a moltes d’elles, la maternitat suposa replantejar-se per complet la seva vida professional (segons es desprèn de l’última macroenquesta sobre la població femenina a Espanya del Consejo Superior de Investigaciones Científicas –CSIC-). La meitat de les entrevistades amb edats compreses entre 30 i 44 anys ha optat, després del naixement del seu primer fill, per deixar de treballar temporalment o definitiva, o bé per una feina d’horari més reduït. Resulta significatiu que un 58% de les dones espanyoles vegi la maternitat com un obstacle per la seva activitat laboral.

És cert que les lleis parlen de drets i responsabilitats i que les joves d’avui escullen què volen estudiar, tant a nivell de cicles professionals com de carreres universitàries, en igualtat de condicions que els seus companys masculins. No obstant, a l’arribar a la trentena i pensar en tenir descendència, sembla que tots els avanços deixen de tenir sentit: molt sovint la dona s’acaba encarregant de la criança i logística familiar i l’home s’ocupa de treballar per mantenir la família (sense interrompre la seva carrera professional).

 

L’hora de la política

Malgrat la normativa que s’ha anat creant en aquests darrers anys, com la Llei de suport a les famílies (2003), la Llei de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya (2006) o el Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2005-2007 de l’Institut de les Dones, la situació de la dona espanyola i catalana en comparació amb l’europea segueix estant en clar desavantatge. Quan s’impulsarà un canvi de perspectiva que permeti avançar del concepte de conciliació al concepte de reorganització de la vida personal, familiar i laboral? En aquesta línia i en aquests moments d’imminent canvi de legislatura, cal promoure la revalorització i el reconeixement social del treball reproductiu i de cura dels fills, així com la revalorització de la vida personal i familiar, amb mesures com l’adaptació de l’horari dels serveis, la flexibilització dels horaris laborals i l’adopció de mesures que afavoreixin la coresponsabilitat d’homes i dones en la cura dels menors o les persones dependents.  

article publicat a Calaix de Sastre la revista del lleure el 7/03/06 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s