Abisme de colors


basket-of-fruit-and-veg.jpg

Ens vindran dues paraules al cap: fruita i verdura. Alguns de nosaltres recordarem la campanya Cinc al dia, creada pel Ministeri d’Agricultura a l’empara de l’OMS i de la FAO. Com també la recent enquesta entre escolars de Barcelona que revela que molts no han tastat mai els espinacs, els pinyons, el tomàquet, els espàrrecs, la ceba… Entre aquella proposta del Ministeri i la realitat de com ens alimentem quotidianament, especialment entre els infants, hi ha un abisme que cal omplir de colors: amb el beix de la tonyina, el taronja de les pastanagues, el groc dels plàtans, el vermell dels tomàquets o de la síndria, el blanc de l’api o el verd del cogombre.

 

 

El deteriorament dels hàbits alimentaris porta a l’obesitat infantil

inpe0618.jpg

 

 

Els especialistes en nutrició han donat la veu d’alarma sobre el deteriorament dels hàbits d’alimentació saludables en el nostre país. I la població infantil és el grup més vulnerable enfront d’aquest deteriorament: de fet, s’han detectat en la població espanyola importants canvis en els hàbits alimentaris dels infants. Per exemple, un consum de verdures, peix i fruites per sota de les recomanacions establertes pels experts, amb algunes conseqüències ja apreciables: en 15 anys s’ha triplicat l’obesitat infantil a Espanya fins a situar-se en el 16%, la segona pitjor taxa de la Unió Europea.

Aquesta realitat es veu influenciada per multitud de factors: una vida més sedentària, canvis en la prioritat del consumidor o un ritme de vida que estan provocant que els patrons de la dieta mediterrània siguin reemplaçats progressivament per una dieta amb major densitat energètica (sucres i greixos saturats).

 

 

 

Anys de sensibilització:

una vella campanya i una enquesta recent

 

El moviment Cinc al dia va començar a funcionar als Estats Units l’any 1989. El seu nom es basa en la ració mínima de consum diari de fruites i hortalisses recomanada per la comunitat científica i mèdica en una dieta saludable.

A Europa, la iniciativa es va estendre a diferents països durant l’any 1995. Mercabarna en fou el mercat pioner al nostre país: a l’octubre de 1999 va iniciar una completa campanya Cinc al dia amb l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes de Fruita i Hortalisses de Barcelona i Província (AGEM). La campanya fou dissenyada per pedagogs i psicòlegs especialitzats en nens. Així mateix, tots els materials estan supervisats per tècnics dels departaments d’Ensenyament i Sanitat de la Generalitat.

Però en què consisteix la campanya? Mercabarna convida les escoles a visitar les seves instal·lacions i ha aconseguit que més de 2.000 nens catalans visitin cada curs el mercat, on poden veure, tocar i provar tots els productes. Abans de la visita, a classe, han parlat dels beneficis de la fruita i l’hortalissa.

A partir d’aquesta campanya es va constituir, a finals de l’any 2000, l’Associació per a la Promoció del Consum de Fruites i Hortalisses Cinc al Dia, organització sense ànim de lucre i d’àmbit espanyol. Però Cinc al Dia no és només d’abast nacional, com hem vist, sinó que promociona el consum de fruites i hortalisses en el món i està present en més de 40 països dels 5 continents. Les campanyes de sensibilització intenten contrarestar la tendència de l’alimentació actual, però no ho tenen fàcil. Aquest mateix mes s’ha publicat als diaris una enquesta entre escolars de Barcelona que revela que molts no han tastat mai algunes fruites i verdures, i que el 60% dels pares admeten que no alimenten els fills tan bé com voldrien. La contrapartida positiva d’aquesta enquesta és que s’ha vist que els nens que ajuden a la cuina vencen el rebuig a molts aliments. I és que els nens aprenen els patrons alimentaris a casa i, en segona instància, a l’escola.

 

Els pares cedeixen per evitar confrontacions

 

mother-and-son.jpg

Per una altra banda, l’estudi IdeaSana d’EROSKI ha realitzat una enquesta a pares de 300 llars espanyoles amb fills de 5 a 13 anys. Com a principals resultats de l’enquesta trobem que la percepció dels pares sobre el consum ideal de verdures està molt per sota de les recomanacions de la dieta mediterrània, que són: consumir verdures de 2 a 3 vegades al dia, consumir fruites de 2 a 3 vegades al dia i consumir peix de 2 a 3 vegades a la setmana. Molt pocs pares saben que el consum de verdura ha de ser diari, amb cada menjar principal.

El ritme de vida actual condiciona que es tendeixi a les preparacions fàcils i ràpides. Els nens són cada vegada més impositius i els pares disposen de poc temps, per la qual cosa tendeixen a afavorir el bon clima afectiu ja que no desitgen barallar-se.

La tendència actual a les llars és la de no imposar. Es pacta, es cedeix i, al final, se substitueix. Els experts han determinat dues pautes clares de comportament per part dels pares: la primera i més habitual és aquella en què la mare o el pare tendeix a fomentar els menjars que sap per endavant que agradaran als seus fills/es i evitar o restringir de forma inconscient els que sap que li portaran problemes; la segona pauta de comportament es genera quan els pares decideixen donar un dels aliments que saben per endavant que no serà acceptat fàcilment i aleshores recorren a trucs o negociacions -i potser tot i així no poden evitar baralles.

 

Mig segle de dieta mediterrània

 

No sempre les tendències al voltant del menjar han estat les d’ara. Tots sabem que la dieta mediterrània es basa en els costums culinaris i en la influència de cultures ancestrals com la grega i la romana, que van assentar la base de la seva alimentació en l’anomenada “trilogia mediterrània”: pa, oli d’oliva i vi, presents des de sempre en la nostra cultura.

Però potser no tothom sap d’on ve la seva popularització. Els científics van centrar la seva mirada en aquesta dieta en els anys 1950-60, quan el Dr. Ancel Keys i col·laboradors van realitzar un estudi epidemiològic denominat Estudi dels set països, en què relataven el paper d’aquesta dieta en la malaltia coronària als Estats Units, el Japó, Finlàndia, Holanda, Iugoslàvia, Itàlia i Grècia. Els hàbits alimentaris a l’àrea mediterrània van cridar l’atenció com a conseqüència de la constatació que als països mediterranis la incidència de malalties coronàries era significativament menor que en altres països del nord d’Europa. A partir d’aquestes observacions es va produir una proliferació d’investigacions relacionant dieta mediterrània i salut.

 

Els aliments mediterranis

 

assortment-of-vegetables-2.jpg

Una dieta equilibrada i alguns canvis en el nostre estil de vida -com ara fer activitat física- són elements que ben combinats ens permetran gaudir d’una bona salut. Per aconseguir l’equilibri en la dieta, les fruites i verdures tenen un paper destacat, ja que són molt bones fonts de multitud de vitamines, minerals i altres substàncies naturals que poden ajudar a protegir-nos contra les malalties cròniques. Altres aliments de la dieta mediterrània són:

 

La carn curada i els embotits: la gran tradició mediterrània de pernils i embotits és probablement d’origen romà i grec, i així ho demostra que noms com llonganissa i salsitxa vinguin dels embotits romans lucanica i salsicius. Concretament el pernil és ric en ferro, magnesi, zinc i calci, però sobretot en fòsfor, aportant el 30% del consum diari recomanat.

 

La carn fresca: des del punt de vista nutricional, l’abundància de proteïnes d’elevat valor biològic, així com la seva riquesa en ferro i altres minerals i vitamines, fan de les carns un aliment òptim que ha de ser inclòs en l’alimentació humana de forma racional.

 

El cava: la composició del cava és semblant a la d’altres vins. El component majoritari és l’aigua, seguit de l’alcohol i d’una sèrie de compostos minoritaris, com àcids orgànics, compostos fenòlics, etc. Aquests últims tenen efectes fisiològics que són beneficiosos per a la salut.

 

Els derivats làctics: a nivell de nutrició els productes làctics són excel·lents fonts de proteïna d’alt valor biològic, de minerals i de vitamines. El iogurt té un elevat valor nutritiu i el seu consum proporciona microorganismes vius capaços de millorar l’equilibri de la flora intestinal.

 

mix-of-cheeses.jpg

 

 

Els fruits secs: els més característics de la dieta mediterrània són les avellanes, els pinyons, les ametlles, les nous, les castanyes i els festucs. Tots ells contenen una sèrie de substàncies nutritives valuoses per a la nutrició humana: proteïnes, fibra vegetal, greixos insaturats, minerals i vitamines.

 

Els llegums: la presència de nutrients tan variats com proteïnes d’alt valor biològic, hidrats de carboni complexos, vitamines, minerals, fibra i un escàs contingut en greix confereixen als llegums un elevat interès nutricional.

 

La mel: dels cent components integrants de la mel, els elements principals són sucres, aigua i, en menor quantitat, les vitamines i minerals.

 

L’oli d’oliva i les olives: en la dieta mediterrània l’oli d’oliva és un dels seus pilars, no només per les seves característiques sensorials i la seva bona acceptació, sinó també pels demostrats efectes beneficiosos per a la salut.

 

Els ous: se’l considera aliment de referència per posseir tots els aminoàcids essencials per l’home. Aporta altes quantitats de vitamines i minerals i una quantitat relativament baixa en calories. Les característiques en la composició de greix de l’ou i els coneixements que es tenen actualment sobre l’estudi de les causes de la malaltia coronària obliguen a rectificar la mala fama que ha tingut fins fa poc temps.

 

 

La piràmide alimentària de la Dieta Mediterrània

 

piramide-almediterrania1.jpg

El pa: ha estat l’aliment principal dels desafavorits, utilitzat com a acompanyament en àpats per les classes privilegiades, com a vianda dels viatges, com a moneda per al pagament dels treballadors i fins i tot com a símbol de riquesa i poder. Conté fibra, minerals i vitamines, en major quantitat en els integrals que en els blancs, i relativament poc greix.

 

La pasta: aquest mot deriva molt probablement d’un terme grec que significa “farina barrejada amb líquid”. Més tard es referirà a un aliment d’origen itàlic, que els romans anomenaren “lagano”. El valor nutritiu de la pasta és indiscutible, tenint en compte que s’elabora a partir del blat. Més important encara és la riquesa nutricional que tenen les pastes elaborades amb ou. Les proteïnes del blat es combinen amb les de l’ou per donar un aliment molt nutritiu. Per altra banda, la pasta normalment s’amaneix amb oli d’oliva. Les conclusions són òbvies, un plat quasi perfecte des del punt de vista nutricional.

 

Altres cereals: l’arròs és el cereal el cultiu del qual està més àmpliament estès pel món, només superat pel blat. Altres cereals característics del mediterrani són el sègol, el mill, l’ordi, la civada i el blat. Igual que en d’altres cereals, la major part de l’energia subministrada per l’arròs prové dels carbohidrats, especialment del midó. El contingut en fibra dietètica és més del doble en l’arròs integral que en l’arròs blanc, i quant a les fibres destaca la fibra insoluble. El contingut en proteïnes oscil·la entre el 6 i el 8 % en ambdós arrossos, i és major en els altres cereals.

 

El peix: conté una gran quantitat de proteïnes d’alt valor biològic i fins i tot de major valor biològic que la carn, a més ens aporta tots els aporta tots els aminoàcids essencials i en quantitats adequades.

 

El vi: el consum moderat de vi és una característica més dels països de la conca del Mediterrani. No només el tipus d’alcohol consumit sinó la manera de consumir-lo pot actuar com a protector de la malaltia coronària. El vi està present a la taula familiar d’una manera habitual. Existeixen nombrosos estudis que relacionen el consum moderat d’alcohol (sobretot vi) amb la malaltia coronària, amb la demència i amb els alts nivells de glucosa després dels àpats.

 

Aposta per l’alimentació saludable

 

Cada dia es consumeixen més greixos, més proteïnes i menys hidrats de carboni, segons la Fundació Dieta Meditarrània. No obstant això i el fet que s’hagin deixat de banda alguns principis de la dieta mediterrània, Espanya segueix sent un model d’alimentació en el món i un dels països amb major esperança de vida gràcies a l’alimentació.

Si som un model d’alimentació és perquè culturalment sempre ens ha importat què mengem i com ho cuinem.

 

Article publicat al Calaix de Sastre del 25/01/2008


One response to “Abisme de colors

  1. Interesting article and one which should be more widely known about in my view. Your level of detail is good and the clarity of writing is excellent. I have bookmarked it for you so that others will be able to see what you have to say.

    Interessant article i que hauria de ser més àmpliament coneguda en la meva opinió. El seu nivell de detall és bo i la claredat de l’escriptura és excel·lent. Ho he marcat per a vosaltres i que altres puguin veure el que ha de fer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s