Monthly Archives: febrer 2008

Què ens diu el color d’un vi

copa-vi-negre.jpg

El color ens aporta força informació sobre un determinat vi. A banda de la premissa que un vi blanc s’enfosqueix amb l’envelliment i que un negre, per contra, s’aclareix, hi ha tota una sèrie de matisos que podem observar i que ens poden dir molt sobre l’edat, el procés d’elaboració o les varietats. Una informació que ens pot ser molt útil a l’hora d’identificar un vi en un tast a cegues.

Vins blancs

Un blanc pàl·lid, transparent i brillant amb reflexos verdosos és un vi jove ric en àcids, fruit d’una verema anticipada i elaborat amb la tecnologia actual. Si en abocar-lo a la copa observem que és dens, podrem deduir que procedeix d’una zona càlida i que és ric en alcohol.

Un blanc es va enfosquint a mesura que s’oxida per efecte del calor, la llum o a causa de la reducció durant l’envelliment en l’ampolla.

Així mateix, la criança en barrica li proporciona una tonalitat ambre més intensa que augmenta proporcionalment amb la permanència en fusta. Aquest efecte es pot observar perfectament amb els vins generosos andalusos, amb llargues permanències en bótes de fusta i un procés d’envelliment biològic molt característic (el vel en flor, del qual ja en vam parlar en l’article sobre la vinificació de vins generosos).

La intensitat del color dels blancs també té a veure amb pràctiques concretes encaminades a obtenir uns mostos rics en sucre i uns vins molt característics. Ens estem referint a l’envelliment accelerats per efecte del sol. Seria el cas de maduracions extremes del raïm en el cep (els prestigiosos vins de Sauternes, per exemple), la deshidratació i pansificació del raïm un cop veremat (els Pedro Ximénez) o bé l’asolellament en bombones de vidre i a l’aire lliure, una pràctica que podem trobar aquí al Penedès o a la DO Rueda i que dona uns vins blancs de coloració molt intensa i amb tonalitats grogoses-vermelloses.

Vins rosats

Independentment que el color rosat intens d’un vi rosat jove es pugui anar transformant en color pell de ceba a mida que s’oxida o envelleix, hi ha altres factors que també influeixen en la intensitat d’aquest color. Així per exemple, si l’any ha estat molt assolellat, la coloració rosada serà més intensa que si l’any ha estat fred o plujós.

D’altra banda, la vivacitat del color També ens indica si ha estat elaborat correctament i té una acidesa moderada (tons rosats molt vius i brillants) o no (tons més apagats).

Vins negres

Un negre amb reflexes brillants i ribets vermellosos ens indica una acidesa elevada i es pot deduir que procedeix de zones més fredes. Per contra, un negre amb tons violacis i ribets marronosos procedeix d’un clima més càlid.

Observant la solidesa del color també podem esbrinar l’edat del vi. Si és jove, el color és sòlid i intens, però a mesura que envelleix el color perd intensitat perquè les molècules que aporten la coloració tendeixen a unir-se unes amb les altres i dipositar-se al fons de l’ampolla. En aquests casos, els tons vermellosos i sòlids evolucionen cap a tons més ambres i marronosos. Si l’envelliment és de vint anys o més, la pèrdua dels antocians (partícules colorants que atorguen el color vermell al vi) fa que apareguin els reflexes caoba i grogosos.

La intensitat del color també es diu si ha sofert una maceració (contacte del most amb les pallofes) més llarga o més curta i si la varietat amb què s’ha elaborat procedeix d’una zona amb una forta insolació.

En conclusió, el color d’un vi depèn molt del tipus de varietat de raïm, la maduració d’aquest, la maceració amb les pellofes i de la durada de la criança en barrica o l’envelliment en ampolla.

color-dels-vins.jpg

El color també ve influït per la varietat de raïm. Tot i que és molt agosarat parlar d’uns estàndards genèrics, perquè ja hem dit que la coloració també depèn de les condicions meteorològiques d’aquell any concret o de la localització de la vinya, sí que hi ha tonalitats molt característiques relacionades amb determinades varietats.

Varietats blanques

– Xarel·lo. Proporciona un vi que tendeix al color palla

– Parellada. En conrear-se en zones més altes, dona un vi de color més pàl·lid i més àcid.

– Chardonnay. Dóna un vins més grocs.

Varietats negres

– Ull de llebre. Els negres d’ull de llebre presenten una coloració marcada pel vermell cirera i el granat, que poden variar d’intensitat segons el temps de criança.

– Garnatxa. El vi negre té ribets violacis i fons cirera. Un rosat de garnatxa té unes tonalitats que van del salmó al maduixa.

– Cabernet sauvignon. Quan són joves, els negres elaborats amb cabernet sauvignon presenten un color sòlid de cirera madura amb ribets violacis que van evolucionant cap al color teula a mesura que envelleix. Un rosat de cabernet presenta coloració de gerds amb tonalitats carmí.

– Monastrell. Dóna uns vins vermellosos i vius.

 

Caqui al cava

 

Ingredients per a quatre persones:
4 caquis Parsimó (una varietat de caqui amb la polpa dura que es pot pelar.)
4 cullerades de sucre
1 copa de cava brut
Elaboració:
Peleu els caquis i talleu-los a rodanxes. Poseu les rodanxes en una paella antihadherent ben calenta, empolvoreu-les amb el sucre i aneu-les girant fins que es coguin una mica, tot seguit afegiu-hi el cava i reduïu-lo. Servir-ho tebi o fred.

 

Taronja amb Pedro Ximenez

 

Ingredients per a 4 persones: 

4 taronges 

4 cullerades de sucre morè

1 copa de Pedro Ximenez 

 

Elaboració: 

Peleu les taronges i talleu-les a rodanxes, reserveu el suc que han tret, poseu-les en una paella amb el suc i afegiu-hi el sucre morè, coeu-ho durant 5 minuts i seguidament afegiu-hi la copa de Pedro Ximenez i redui-ho. Ho podeu servir tebi o fred.


 

 

Poma al Porto

Ingredients per a quatre persones: 
4 pomes Golden
2 cullerades de sucre morè
1 nou de mantega
1 copa de Porto
 
Elaboració: 
Posseu la nou de mantega en una paella, afegiu-hi les pomes pelades i tallades a grills, poseu-hi el sucre morè per sobre i caramelizeu-ho tot a foc mitg. Un cop caramelitzat afegiu-hi el vi de Porto i deixeu-ho reduïr. Es pot servir fred o calent. 

 

Fideus a la cassola

Ingredients per a quatre persones: 
½ kg de costella de porc trossejada
8 salsitxes de porc
½ kg de fideos
1 ceba
tomàquet rallat
julivert
pebre
1 pastilla de concentrat de carn
oli
sal
 
Elaboració: 
En una cassola amb oli, fregiu-hi la costella. Tot seguit, afegiu-hi les salsitxes i quan ja estiguin rosses, incorporeu-hi la ceba picada i, a continuació, el tomàquet, la sal i el pebre. Quan el sofregit ja gairebé estigui, afegiu-hi el julivert picat i els fideus. Remeneu una miqueta i cobriu-ho amb l’aigua amb el concentrat de carn dissolt. Afegiu-hi un pessic de sal i deixeu-ho coure entre 8 10 minuts, segons el tipus de pasta, remenant de tant en tant i afegint-hi, si cal, aigua (calenta, per no trencar la cocció).