Piqueu en un morter els grans d’all amb la sal perquè no saltin. Un cop ben aixafats, aneu afegint les ametlles i les avellanes i treballeu-ho fins que tot plegat formi una pasta homogènia. Raspeu la part interior de les nyores escaldades o macerades amb vi i afegiu la polpa obtinguda al morter. Un cop tot homogeneïtzat, poseu-hi la molla de pa amb vinagre, una mica escorreguda, i continueu treballant-ho.
Un cop llest, afegiu lentament oli i vi de la maceració de les nyores (a voluntat) mentre es remena, també lentament, per donar a la salsa la consistència volguda.
En una plàtera, col·loqueu l’escarola ben escorreguda i un xic de salsa, remenant-ho bé i servint-ho després en els plats. Després ho acompanyeu amb la tonyina, el bacallà, els seitons i les olives, i deixeu que cada comensal, al seu gust, s’hi posi una mica més de salsa.
Un dels fruits més espectaculars de la terra per la seva gran varietat i vistositat, tenen un atractiu molt especial per a tothom, petits i grans. Malgrat esser originàries de països llunyans, algunes fonts el situen a l’índia i altres … Continua llegint →
Sofregiu la ceba picada i els alls amb pell matxucats en una olla amb oli, quan estigui sofregit afegiu-hi una cullerada de pebre vermell dolç (amb conte que no es cremi) i seguidament poseu-hi l’aigua. Mentre l’aigua arriba al punt d’ebullició, peleu i talleu la patata a trossets i escorreu els cigrons. Quan el caldo ja comenci a bullir, afegiu-hi els espinacs, els cigrons, la patata, l’arròs, la sal i el pebre. Deixeu-ho coure uns 20 minuts i serviu-ho ben calent.
Renteu els moniatos i bulliu-los amb aigua fins que estiguin cuits, un cop temperats peleu-los i aixafeu-los amb una forquilla, ompliu les Tartaletes amb el moniato, poseu unes gotes de salsa Anglesa i al damunt l’anxova.
L’Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalanes.
Després d’anys de foscor, el 1932, en el marc de la II República espanyola, Catalunya va adquirir un Estatut d’autonomia que recuperava part de les seves llibertats nacionals. Però després de la Guerra Civil, la dictadura del general Franco va comportar la repressió més dura que mai ha patit Catalunya, fins al punt que podem parlar d’un intent de genocidi cultural, amb milers i milers d’afusellats i represaliats. Fins i tot entre ells s’hi compta el president del Govern de Catalunya, Lluís Companys, l’únic president europeu afusellat pel nazisme-feixisme.
El 1979 es va aprovar un nou Estatut d’autonomia de Catalunya, amb el qual es va dotar el país d’unes institucions i d’un govern propis, però des de llavors encara no s’ha assolit un nivell d’autogovern satisfactori.
Cada 11 de setembre molts catalans i catalanes continuem manifestant-nos per reclamar el reconeixement dels nostres drets nacionals i més autogovern.
La Festa per la Llibertat es configura com un acte polític de la societat civil catalana, per celebrar la Diada de manera festiva i alhora reivindicativa. Fem d’aquesta celebració un acte d’afirmació i reivindicació nacional, de forma oberta i participativa.
Compartir aquesta reivindicació amb totes les persones que viuen a Catalunya, vinguin d’on vinguin. Només si tenim més capacitat per decidir com volem que sigui el nostre país podrem construir-lo més just, plural, solidari, integrador i sostenible.
L’himne
Els Segadors és l’himne nacional de Catalunya des de final del segle XIX. El text literari actual és degut a Emili Guanyavents i data de 1899. Utilitza elements de la tradició oral que ja havia recollit anteriorment l’escriptor i filòleg Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la compongué l’any 1892 adaptant la melodia d’una cançó ja existent. Cal, doncs, veure darrere l’himne una primitiva cançó nascuda arran dels fets històrics de 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, en la qual els pagesos protagonitzaren episodis importants.
L’himne té les característiques d’una crida aferrissada a la defensa de la llibertat de la terra. Solemne i ferm, uneix voluntats a favor de la supervivència d’un poble que proclama la seva realitat nacional.
Per la llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors va ser declarat himne nacional de Catalunya.
Vine a veure la nova exposició de pintura amb obres que interpreten «Lohengrin», l'òpera de Richard Wagner al MEAM… twitter.com/i/web/status/1…1 day ago
Elaboració
Ingredients per a 4 persones: 
Ingredients per a 4 persones:
Ingredients per a 4 persones:
