La Diada, 11 de Setembre

Celebrem la Diada

La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l’Onze de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l’11 de setembre de 1714.

L’Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalanes.

Després d’anys de foscor, el 1932, en el marc de la II República espanyola, Catalunya va adquirir un Estatut d’autonomia que recuperava part de les seves llibertats nacionals. Però després de la Guerra Civil, la dictadura del general Franco va comportar la repressió més dura que mai ha patit Catalunya, fins al punt que podem parlar d’un intent de genocidi cultural, amb milers i milers d’afusellats i represaliats. Fins i tot entre ells s’hi compta el president del Govern de Catalunya, Lluís Companys, l’únic president europeu afusellat pel nazisme-feixisme.

El 1979 es va aprovar un nou Estatut d’autonomia de Catalunya, amb el qual es va dotar el país d’unes institucions i d’un govern propis, però des de llavors encara no s’ha assolit un nivell d’autogovern satisfactori.

Cada 11 de setembre molts catalans i catalanes continuem manifestant-nos per reclamar el reconeixement dels nostres drets nacionals i més autogovern.

La Festa per la Llibertat es configura com un acte polític de la societat civil catalana, per celebrar la Diada de manera festiva i alhora reivindicativa. Fem d’aquesta celebració un acte d’afirmació i reivindicació nacional, de forma oberta i participativa.

Compartir aquesta reivindicació amb totes les persones que viuen a Catalunya, vinguin d’on vinguin. Només si tenim més capacitat per decidir com volem que sigui el nostre país podrem construir-lo més just, plural, solidari, integrador i sostenible.

L’himne

Els Segadors és l’himne nacional de Catalunya des de final del segle XIX. El text literari actual és degut a Emili Guanyavents i data de 1899. Utilitza elements de la tradició oral que ja havia recollit anteriorment l’escriptor i filòleg Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la compongué l’any 1892 adaptant la melodia d’una cançó ja existent. Cal, doncs, veure darrere l’himne una primitiva cançó nascuda arran dels fets històrics de 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, en la qual els pagesos protagonitzaren episodis importants.

L’himne té les característiques d’una crida aferrissada a la defensa de la llibertat de la terra. Solemne i ferm, uneix voluntats a favor de la supervivència d’un poble que proclama la seva realitat nacional.

Per la llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors va ser declarat himne nacional de Catalunya.

TEXT DE L’HIMNE NACIONAL

Catalunya, triomfant,

tornarà a ser rica i plena!

Endarrera aquesta gent

tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!

Bon cop de falç, defensors de la terra!

Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!

Ara és hora d’estar alerta!

Per quan vingui un altre juny

esmolem ben bé les eines!

(tornada)

Que tremoli l’enemic

en veient la nostra ensenya:

com fem caure espigues d’or,

quan convé seguem cadenes!

(tornada)

Els Segadors, himne:

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú21 d’octubre de 1859 – Barcelona25 de desembre del 1933) va sermilitarpolíticPresident de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com L’Avi.

Retrat: Autor: Lluís Macià

Empedrat especial

Empedrat-BR

Ingredients per a quatre persones

2 pots de mongetes.

4 tomàquets madurs.

2 cebes tendres.

Olives negres.

8 cogombrets amb vinagre.

400 g de bacallà esqueixat.

Oli d’oliva verge extra.

Elaboració:

Dessaleu el bacallà. En un colador aboqueu les mongetes i els hi passeu aigua. Mentre tan talleu les cebes, els tomàquets i els cogombrets a trossets.

Quant el bacallà estigui a punt de sal l‘escorreu amb les mans i l’eixugueu amb paper de cuina, en una cassola amb oli d’oliva afegiu el bacallà en fred, poseu a foc mig perquè no s’ha de fregir, s’ha de confitar, quant veieu que faci com les bombolles del cava retireu del foc i el deixeu refredar en el seu oli. Emplateu, poseu tots els ingredients, i per últim el bacallà. Empolvoreu amb pebre i amaniu el empedrat amb el mateix oli del confitat del bacallà.

Si sobra oli del confitat es pot fer servir per amanir qualsevol altre plat.

Galeria

El Préssec

This gallery contains 1 photos.

El Préssec és originari de la Xina des de fa 3.000 a. c. d’aquí van passar a Pèrsia. El seu nom en llatí és Prunus persica, ve justament de Pèrsia, de la ruta que es va crear entre la Xina … Continua llegint

Gaspatxo de síndria

gaspatxodSindIngredients:

– 800 gr. polpa de síndria, pelada i sense llavors.

– 1 dent d’all.

– 1/2 carbassó pelat.

– 1/2 pebrot vermell.

– 1 culleradeta de sal.

– 5 cullerades de vinagre de vi blanc o de poma.

– 150 cc. d’oli d’oliva.

– 1 culleradeta de sucre (opcional).

Elaboració Continua llegint

Menjar síndria i els seus beneficis

sindriaLa síndria és una fruita molt saborosa però a més té un gran avantatge és que posseeix molt poques calories. Però també la síndria conté enormes qualitats medicinals i nutritives.

La síndria aporta a l’organisme nutrients com:

-vitamina C

-vitamina A

-fibra

-aigua

-ferro

-potassi

-calci

-magnesi

-fòsfor

-sodi

-àcid fòlic

-antioxidants

sandiaBeneficis de menjar síndria:

-Ajuda a regular la pressió arterial

-ajuda a eliminar líquids del cos

-afavoreix la reducció de pes

-ajuda a regular el nivell de colesterol en sang

-ajuda a prevenir el càncer

-ajuda a prevenir problemes de pròstata en homes

-col·labora en la desintoxicació del cos

-afavoreix l’eliminació d’àcid úric de l’organisme

-equilibra el sistema nerviós

-prevé afeccions cardiovasculars i malalties degeneratives

-ajuda a regular el trànsit intestinal i prevé el restrenyiment

-ajuda a enfortir el sistema immunològic

-ajuda a dormir

-ajuda a prevenir l’envelliment

-ajuda que la mare que aquesta alletant tingui llet més fluida i que sigui millor digerida pel beu

-ajuda a hidratar a les persones quan tenen febre

-relaxa els vasos sanguinis pel que es pot utilitzar per tractar la disfunció erèctil

gaspatxosindria

La síndria és una fruita molt saludable i si es consumeix amb fins medicinals s’ha de menjar una porció 2 cops a la setmana com a mínim per obtenir els beneficis esperats.

També es pot optar per menjar una llesca de síndria o suc cada dia per efectes mes ràpids.

Amb la síndria es pot preparar gaspatxos, sopes i altres menjars més de menjar-com fruita.

La síndria és una fruita molt saludable pel que val la pena incloure-la en la nostra dieta.

Nota: Si compreu síndria ja tallada la més madura és la que el color entre el blanc i el vermell esta més definit, és a dir no esta tan difuminat.

Receptes amb síndria:

Suc antioxidant de síndria i llimona

Síndria a la planxa amb sal marina

Gaspatxo de síndria, tomàquet i alfàbrega

Xató de Vilanova i la Geltrú

 

Ingredients per a la salsa (4 persones)

Ametlles torrades 100 g

Avellanes torrades 60 g

Grans d’all 2 peces

Nyora escaldada 4 peces

Molla de pa xopada amb vinagre 2 o 3 llesques

Oli

Sal

Vinagre (opcional)

Ingredients per al plat (4 persones)

Escarola 2 peces

Seitons 2 peces

Tonyina dessalada i esqueixada 100 g

Bacallà dessalat i esqueixat 100 g

Olives arbequines i negres 100 g

Raves (opcional)

Elaboració

Piqueu en un morter els grans d’all amb la sal perquè no saltin. Un cop ben aixafats, aneu afegint les ametlles i les avellanes i treballeu-ho fins que tot plegat formi una pasta homogènia. Raspeu la part interior de les nyores escaldades o macerades amb vi i afegiu la polpa obtinguda al morter. Un cop tot homogeneïtzat, poseu-hi la molla de pa amb vinagre, una mica escorreguda, i continueu treballant-ho.

Un cop llest, afegiu lentament oli i vi de la maceració de les nyores (a voluntat) mentre es remena, també lentament, per donar a la salsa la consistència volguda.

En una plàtera, col·loqueu l’escarola ben escorreguda i un xic de salsa, remenant-ho bé i servint-ho després en els plats. Després ho acompanyeu amb la tonyina, el bacallà, els seitons i les olives, i deixeu que cada comensal, al seu gust, s’hi posi una mica més de salsa.

Recepta: gastroteca.cat

Més receptes del xató a: ruta del xató

Sopa de carbassó

Sopa de CarbassóIngredients per a 4 persones:

2 carbassons

2 patates

1 ceba

1 pastilla de concentrat de pollastre

2 Formatgets (Quesitos)

Aigua

Oli

Sal

Pebre

Cibulet

Elaboració: Continua llegint

Galeria

Les carbasses

This gallery contains 1 photos.

Un dels fruits més espectaculars de la terra per la seva gran varietat i vistositat, tenen un atractiu molt especial per a tothom, petits i grans. Malgrat esser originàries de països llunyans, algunes fonts el situen a l’índia i altres … Continua llegint

Potatge de cigrons

 

 

Ingredients per a 4 persones: 
1 pot de cigrons cuits
150 g d’espinacs
1 ceba 
2 alls 
1 patata
2 tasses d’arròs
pebre vermell dolç
aigua (1 1/2 litre) 
oli 
sal
pebre 
Elaboració
Sofregiu la ceba picada i els alls amb pell matxucats en una olla amb oli, quan estigui sofregit afegiu-hi una cullerada de pebre vermell dolç (amb conte que no es cremi) i seguidament poseu-hi l’aigua. Mentre l’aigua arriba al punt d’ebullició, peleu i talleu la patata a trossets i escorreu els cigrons. Quan el caldo ja comenci a bullir, afegiu-hi els espinacs, els cigrons, la patata, l’arròs, la sal i el pebre. Deixeu-ho coure uns 20 minuts i serviu-ho ben calent. 

 

Crema de coliflor

cremacoliflorIngredients per a 4 persones:

1 coliflor

2 gots de caldo de carn

2 patates

1 got de llet

sal

pebre

Elaboració: Continua llegint