Ingredients per a 4 persones:
2 cogombres
2 iogurts naturals sense sucre
nous trossejades
oli
sal
pebre
cibulet
Elaboració:
Peleu i talleu els cogombres en daus petits, poseu-los en un bol i afegiu-hi els dos iogurts, la sal, el pebre, el cibulet trossejat i l’oli, barregeu-ho bé i serviu-ho en bols individuals. Decoreu la crema amb les nous trossejades i serviu-la ben freda.
Publicat dins de Receptes
Etiquetat maica, potatge de cigrons, Receptes, recetas, recetasmaica
Si bé la majoria de nosaltres ens limitem a menjar-les torrades en època de Tots Sants, la castanya és una fruita seca d’alt valor energètic, rica en vitamines i baixa en greixos que ens pot ajudar a protegir-nos del fred de l’hivern.
Tot i que es tracta d’un aliment que tenim associat a la tardor, la seva temporada s’allarga fins a finals de gener. Durant la resta de l’hivern les podem comprar assecades. Es tracta d’una fruita seca molt nutritiva que ens aporta hidrats de carboni complexos de llarga duració i, per tant, energia per escalfar-nos bé a l’hivern i poder rendir una bona estona.
A Catalunya va arribar ja a l’època romana i des del segle XVIII es fa servir a la cuina. Es tracta, doncs, d’un aliment tradicional al qual el nostre sistema digestiu fa molts centenars d’anys que està acostumat i, per tant, resulta fàcil d’assimilar-ne els nutrients.
Propietats nutricionals Continua llegint
La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l’Onze de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l’11 de setembre de 1714.
L’Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalanes.
Després d’anys de foscor, el 1932, en el marc de la II República espanyola, Catalunya va adquirir un Estatut d’autonomia que recuperava part de les seves llibertats nacionals. Però després de la Guerra Civil, la dictadura del general Franco va comportar la repressió més dura que mai ha patit Catalunya, fins al punt que podem parlar d’un intent de genocidi cultural, amb milers i milers d’afusellats i represaliats. Fins i tot entre ells s’hi compta el president del Govern de Catalunya, Lluís Companys, l’únic president europeu afusellat pel nazisme-feixisme.
El 1979 es va aprovar un nou Estatut d’autonomia de Catalunya, amb el qual es va dotar el país d’unes institucions i d’un govern propis, però des de llavors encara no s’ha assolit un nivell d’autogovern satisfactori.
Cada 11 de setembre molts catalans i catalanes continuem manifestant-nos per reclamar el reconeixement dels nostres drets nacionals i més autogovern.
La Festa per la Llibertat es configura com un acte polític de la societat civil catalana, per celebrar la Diada de manera festiva i alhora reivindicativa. Fem d’aquesta celebració un acte d’afirmació i reivindicació nacional, de forma oberta i participativa.
Compartir aquesta reivindicació amb totes les persones que viuen a Catalunya, vinguin d’on vinguin. Només si tenim més capacitat per decidir com volem que sigui el nostre país podrem construir-lo més just, plural, solidari, integrador i sostenible.
L’himne
Els Segadors és l’himne nacional de Catalunya des de final del segle XIX. El text literari actual és degut a Emili Guanyavents i data de 1899. Utilitza elements de la tradició oral que ja havia recollit anteriorment l’escriptor i filòleg Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la compongué l’any 1892 adaptant la melodia d’una cançó ja existent. Cal, doncs, veure darrere l’himne una primitiva cançó nascuda arran dels fets històrics de 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, en la qual els pagesos protagonitzaren episodis importants.
L’himne té les característiques d’una crida aferrissada a la defensa de la llibertat de la terra. Solemne i ferm, uneix voluntats a favor de la supervivència d’un poble que proclama la seva realitat nacional.
Per la llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors va ser declarat himne nacional de Catalunya.
TEXT DE L’HIMNE NACIONAL
Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors!
Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!
(tornada)
Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes!
(tornada)
Els Segadors, himne:
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 d’octubre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre del 1933) va sermilitar, polític i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com L’Avi.
Retrat: Autor: Lluís Macià
Publicat dins de Receptes
Ingredients per a quatre persones
2 pots de mongetes.
4 tomàquets madurs.
2 cebes tendres.
Olives negres.
8 cogombrets amb vinagre.
400 g de bacallà esqueixat.
Oli d’oliva verge extra.
Elaboració:
Dessaleu el bacallà. En un colador aboqueu les mongetes i els hi passeu aigua. Mentre tan talleu les cebes, els tomàquets i els cogombrets a trossets.
Quant el bacallà estigui a punt de sal l‘escorreu amb les mans i l’eixugueu amb paper de cuina, en una cassola amb oli d’oliva afegiu el bacallà en fred, poseu a foc mig perquè no s’ha de fregir, s’ha de confitar, quant veieu que faci com les bombolles del cava retireu del foc i el deixeu refredar en el seu oli. Emplateu, poseu tots els ingredients, i per últim el bacallà. Empolvoreu amb pebre i amaniu el empedrat amb el mateix oli del confitat del bacallà.
Si sobra oli del confitat es pot fer servir per amanir qualsevol altre plat.
Publicat dins de Receptes
Etiquetat bacallà, ceba tendre, cogombrets, Empedrat, oli, olives negres, Pebre
This gallery contains 1 photos.
El Préssec és originari de la Xina des de fa 3.000 a. c. d’aquí van passar a Pèrsia. El seu nom en llatí és Prunus persica, ve justament de Pèrsia, de la ruta que es va crear entre la Xina … Continua llegint
Ingredients:
– 800 gr. polpa de síndria, pelada i sense llavors.
– 1 dent d’all.
– 1/2 carbassó pelat.
– 1/2 pebrot vermell.
– 1 culleradeta de sal.
– 5 cullerades de vinagre de vi blanc o de poma.
– 150 cc. d’oli d’oliva.
– 1 culleradeta de sucre (opcional).
Elaboració Continua llegint
La síndria és una fruita molt saborosa però a més té un gran avantatge és que posseeix molt poques calories. Però també la síndria conté enormes qualitats medicinals i nutritives.
La síndria aporta a l’organisme nutrients com:
-vitamina C
-vitamina A
-fibra
-aigua
-ferro
-potassi
-calci
-magnesi
-fòsfor
-sodi
-àcid fòlic
-antioxidants
Beneficis de menjar síndria:
-Ajuda a regular la pressió arterial
-ajuda a eliminar líquids del cos
-afavoreix la reducció de pes
-ajuda a regular el nivell de colesterol en sang
-ajuda a prevenir el càncer
-ajuda a prevenir problemes de pròstata en homes
-col·labora en la desintoxicació del cos
-afavoreix l’eliminació d’àcid úric de l’organisme
-equilibra el sistema nerviós
-prevé afeccions cardiovasculars i malalties degeneratives
-ajuda a regular el trànsit intestinal i prevé el restrenyiment
-ajuda a enfortir el sistema immunològic
-ajuda a dormir
-ajuda a prevenir l’envelliment
-ajuda que la mare que aquesta alletant tingui llet més fluida i que sigui millor digerida pel beu
-ajuda a hidratar a les persones quan tenen febre
-relaxa els vasos sanguinis pel que es pot utilitzar per tractar la disfunció erèctil
La síndria és una fruita molt saludable i si es consumeix amb fins medicinals s’ha de menjar una porció 2 cops a la setmana com a mínim per obtenir els beneficis esperats.
També es pot optar per menjar una llesca de síndria o suc cada dia per efectes mes ràpids.
Amb la síndria es pot preparar gaspatxos, sopes i altres menjars més de menjar-com fruita.
La síndria és una fruita molt saludable pel que val la pena incloure-la en la nostra dieta.
Nota: Si compreu síndria ja tallada la més madura és la que el color entre el blanc i el vermell esta més definit, és a dir no esta tan difuminat.
Receptes amb síndria:
– Suc antioxidant de síndria i llimona
– Síndria a la planxa amb sal marina
– Gaspatxo de síndria, tomàquet i alfàbrega
Publicat dins de Alimentació i salut
Etiquetat aigua, calci, fósfor, ferro, fibra, magnesi, potassi, síndria, vitamina A, Vitamina C
Ingredients per a la salsa (4 persones)
Ametlles torrades 100 g
Avellanes torrades 60 g
Grans d’all 2 peces
Nyora escaldada 4 peces
Molla de pa xopada amb vinagre 2 o 3 llesques
Oli
Sal
Vinagre (opcional)
Ingredients per al plat (4 persones)
Escarola 2 peces
Seitons 2 peces
Tonyina dessalada i esqueixada 100 g
Bacallà dessalat i esqueixat 100 g
Olives arbequines i negres 100 g
Raves (opcional)
Elaboració
Piqueu en un morter els grans d’all amb la sal perquè no saltin. Un cop ben aixafats, aneu afegint les ametlles i les avellanes i treballeu-ho fins que tot plegat formi una pasta homogènia. Raspeu la part interior de les nyores escaldades o macerades amb vi i afegiu la polpa obtinguda al morter. Un cop tot homogeneïtzat, poseu-hi la molla de pa amb vinagre, una mica escorreguda, i continueu treballant-ho.
Un cop llest, afegiu lentament oli i vi de la maceració de les nyores (a voluntat) mentre es remena, també lentament, per donar a la salsa la consistència volguda.
En una plàtera, col·loqueu l’escarola ben escorreguda i un xic de salsa, remenant-ho bé i servint-ho després en els plats. Després ho acompanyeu amb la tonyina, el bacallà, els seitons i les olives, i deixeu que cada comensal, al seu gust, s’hi posi una mica més de salsa.
Recepta: gastroteca.cat
Més receptes del xató a: ruta del xató
Ingredients per a 4 persones:
2 carbassons
2 patates
1 ceba
1 pastilla de concentrat de pollastre
2 Formatgets (Quesitos)
Aigua
Oli
Sal
Pebre
Cibulet
Elaboració: Continua llegint
Publicat dins de Receptes
Etiquetat cogombre, receptes facils, recetas maica, Sopa de cogombre
Receptes Maica 