Vedella estofada amb poma

19 03 2009

vedellaestofada1

Ingredients:

· 750 g de vedella

· 4 ous cuits

· 1 ceba

· 2 alls

· 1 poma

· 1 got de vi negre

· 1 fulla de llorer

· 1 cullerada de polpa de pebrot choricero

· Aigua

· Oli

· Sal

· Pebre

Elaboració:

En una olla a pressió sofregiu els alls i la ceba picada. Mentrestant, enrossiu la carn a daus en una paella amb oli. Afegiu al sofregit la poma sense pell i tallada a daus i després la carn.

Tireu a la paella de la carn el vi i la polpa de pebrot choricero, salpebreu, afegiu-hi el llorer i després ho aboqueu tot a l’olla a pressió. Afegiu aigua fins a cobrir la carn, tapeu l’olla i coeu-la 20 minuts. Una vegada cuita, afegiu els ous durs tallats per la meitat.





Ibéricos 2006 – Nota de tast

14 03 2009

 

 

ibericos1Ibéricos és el primer vi que la família Torres ha elaborat al seu celler de Labastida, al cor de la Rioja Alavesa. Amb un nom que evoca el sistema muntanyós que envolta la regió i que vol ser un homenatge a un poble de tanta riquesa cultural com els ibers, Ibéricos és un criança elaborat exclusivament amb raïm seleccionat de la varietat ull de llebre -la varietat per excel·lència de la Rioja- i envellit durant dotze mesos en barriques de roure americà i francès i sis mesos més en l’ampolla.

Es tracta d’un vi de color vermell picota, amb intenses aromes de fruits del bosc (nabius i móres) equilibrades amb les notes torrefactes provinents de la fusta. En boca mostra tanins suaus i fines sensacions afruitades.

Indicat per acompanyar carns rostides, guisats, embotits ibèrics i formatges curats. S’aconsella servir-lo a 17-18 ºC.

Varietats/ 100% ull de llebre

Origen/ Denominació d’Origen Rioja

Preu/ 6,90 euros

 

 

 

Celler/Miguel Torres, S.A. Miguel Torres Carbó, 6. 08720 Vilafranca del Penedès. Tel 93 817 74 00.

rejaTorres





L’osteoartrosi

8 03 2009

 

osL’osteoartrosi és una malaltia que afecta les articulacions, com els malucs, els genolls i la columna vertebral. De vegades es denomina artritis per “desgast”. L’osteoartrosi apareix quan els cartílags de les articulacions es fan malbé o es desgasten. Generalment, l’osteoartrosi afecta els majors de 50 anys. Tanmateix, en alguns casos els joves també poden veure’s afectats, com a conseqüència d’una lesió o d’una altra malaltia de les articulacions. No existeix una cura per a l’osteoartrosi, però es poden alleugerir els símptomes amb diversos tractaments.

Els símptomes

L’osteoartrosi pot progressar en un inici sense donar molèsties, però amb el pas del temps es poden presentar dolor, rigidesa, limitacions progressives al moviment i deformitat degut a l’engruiximent de les articulacions afectades. Això no és estrany, encara que cal consultar al metge si les articulacions s’inflen o s’engrandeixen massa, ja que pot deure’s a un altre tipus d’artritis.

Les causes

Es desconeix la causa exacta de l’osteoartrosi, encara que existeixen diversos factors que contribueixen a l’evolució de la malaltia. Les investigacions de l’osteoartrosi han demostrat que l’obesitat exerceix una pressió excessiva en les articulacions. L’osteoartrosi pot aparèixer en una articulació que ha sofert danys previs a causa d’una lesió, operació o d’una altra malaltia.

Una altra causa és la subluxació. La subluxació és quan una o més vèrtebres o ossos es desplacen de la seva posició natural. Aquest tipus de trastorns empresonen els nervis, desencadenant múltiples problemes físics i reduint la mobilitat articular, ja que afecten directament la biomecànica corporal. Els resultats d’un estudi* teoritzen que el manteniment òptim de la funció articular o moviment i la correcció de disminució de la funció o la fixació, té com a resultat una disminució conjunta de la malaltia degenerativa (l’osteoartrosi) o artritis.

El tractament

Tanmateix, existeixen diversos medicaments, tractaments i aparells per a l’osteoartrosi. Moltes persones prenen analgèsics o calmants potents, però aquests només alleugereixen el dolor i no tracten la causa que el genera.

Actualment, la gent s’estima més no prendre medicaments –pels seus efectes secundaris– i eviten, en la mesura que poden, les intervencions quirúrgiques. És per això que cada vegada més gent confia en la quiropràctica.

Els doctors en Quiropràctica cursen 6 anys d’estudis universitaris, la qual cosa significa que compten amb els mateixos coneixements científics que els doctors en medicina.

Un doctor en Quiropràctica és l’especialista en el tractament de les subluxacions que poden causar o augmentar el procés degeneratiu. La quiropràctica consisteix a realitzar moviments molt precisos (ajusts) i alhora suaus amb les mans. El propòsit de l’ajust és normalitzar les relacions articulars a l’espina dorsal o a les extremitats. L’ajust canvia la mecànica de les articulacions i,amb repetició, estableix la funció nerviosa, muscular i articular correcta en alleugerir el dolor associat a l’osteoartrosi. Aquest tractament és recomanat com a prevenció, també en persones més joves. Si les articulacions funcionen òptimament, el procés degeneratiu és més lent.

Per a més informació sobre la quiropràctica podeu trucar a la nostra consulta o consultar la pàgina web de l’Associació Espanyola de Quiropràctica:http://www.quiropractica-aeq.com/

Bret Herz

Doctor en Quiropràctica

Fundador de Quiropràctica Penedès

Tel. 93 892 15 50





Leishmaniosi o “La malaltia del mosquit”

8 03 2009

labradorLa intenció d’aquest article és ajudar a comprendre una malaltia molt estesa entre la nostra població canina i de la qual, malauradament, la informació que ens arriba, en gran mesura, està distorsionada i acaba portant-nos a confusions.
Intentarem respondre les preguntes més habituals que ens vénen al cap quan rebem la notícia que el nostre gos pateix aquesta malaltia.
1) La primera qüestió que hem de respondre és: què és la leishmaniosi?
El causant d’aquesta malaltia és un paràsit de la sang anomenat Leishmania infantum, el qual es transmet a través d’un mosquit que pertany a la família Phlebotomus.
2) Hi ha vacuna contra aquesta malaltia?
Actualment NO existeix cap vacuna comercialitzada a nivell europeu. A Sud-amèrica en trobem una però el paràsit que provoca la malaltia allà és diferent al d’Europa.
3) Pot transmetre’s a les persones?
Per sort l’ésser humà és immunitàriament resistent i no desenvolupa la malaltia. Moltes persones ja hem tingut contacte amb el mosquit Phlebotomus i per tant amb el paràsit, però el nostre sistema immunitari és capaç de controlar el procés a diferència d’ALGUNS gossos. Només les persones immunodeprimides com: VIH, gent amb tractament quimioteràpic agressiu, etc… poden tenir un mínim risc a patir leishmaniosi. Conviure amb un gos malalt no fa que augmenti la probabilitat de contagi.
4) El meu gos morirà?
NO, si s’actua correctament. Actualment els tractaments que es realitzen són molt efectius i cada dia se’n descobreixen de nous. Malauradament la curació completa rarament s’aconsegueix, però si seguim els consells del nostre veterinari podem controlar la malaltia i fer que la nostra mascota mantingui una bona qualitat de vida. Els medicaments poden arribar a eliminar completament el paràsit però, com ja hem explicat abans, si el sistema immunitari és ineficaç poden tornar a infectar-se.
5) Com ho puc prevenir?
El mosquit és més actiu durant els mesos d’abril a novembre; surt a alimentar-se des del capvespre fins la matinada i necessita ambients humits per sobreviure (aigües estancades). Per evitar el contacte del mosquit amb la nostra mascota, podem posar sistemes repel·lents (esprais, mosquiteres, collars, pipetes…), evitar zones amb aigües estancades i procurar que a les hores de màxima activitat del mosquit l’animal estigui a cobert.
Tot i prendre aquestes mesures, no hi ha res 100% efectiu. Per aquest motiu és molt important el diagnòstic precoç. Si tenim sospites que el nostre gos s’hagi pogut infectar, hem d’anar al nostre veterinari perquè li faci les proves necessàries. Tractar aquesta malaltia a temps és bàsic per a un bon pronòstic; no hem de treure-li importància per evitar que sigui massa tard.
En conclusió, cada cas és diferent i el que passi a un pacient no és extrapolable a un altre. L’important és fer una bona prevenció, mantenir-nos informats i evitar tractaments sense base científica demostrada.

Francisco Blanca González, veterinari