El Penedès i el Garraf a través del xató

31 01 2009

 

morter

La Ruta del Xató

La Ruta del Xató s’inicia cada any pels volts de Sant Antoni, al gener, a Vilafranca del Penedès, la primera de les poblacions que celebra la xatonada, una festa gastronòmica popular que té com a objectiu donar a conèixer les diferents variants del xató, un plat amb uns orígens lligats al món del vi que avui ja ha esdevingut un referent en la nostra cuina. 

Les xatonades populars permeten degustar el xató de la població en qüestió, tret de la de Vilafranca que, com a curiositat, ofereix la possibilitat de degustar tots els xatons de les diferents poblacions que participen a la Ruta. A més del tast d’aquest plat, les xatonades s’acostumen a complementar amb exhibicions (de mestres xatonaires o de petits xatonaires), concursos d’elaboració de xató, mercats i altres activitats lúdiques.

A la de Vilafranca li segueix aquest diumenge la xatonada del Vendrell i, el proper 8 de febrer, la de Vilanova i la Geltrú, dues de les poblacions que reivindiquen la paternitat d’aquest plat. Més endavant se celebraran les xatonades de Cubelles, Calafell, Canyelles, Sant Pere de Ribes i, finalment i ja a l’abril, la de Cunit, que tanca la ruta i la temporada.

La Ruta del Xató presenta també una sèrie d’escapades temàtiques, un seguit de propostes turístiques que es poden realitzar en el territori d’on és originari el xató i que permeten conèixer-lo des de diferents vessants: l’enoturisme (visites a grans cellers i petites finques); el mar (platges i navegació); espais naturals (excursions, rutes a peu o bicicleta, etc.); patrimoni artístic i arquitectònic (visites a monuments i construccions de totes les èpoques històriques); i la música (festivals musicals).  

A més, a la campanya s’adscriuen al voltant d’un centenar de restaurants de les poblacions que participen a la Ruta del Xató i que, durant la temporada de l’escarola, que és bàsicament la mateixa de la ruta, inclouen el xató en la seva carta.

xato

Un àpat lligat al vi

Els orígens del xató cal buscar-los en el ritual d’aixetonar la bóta, com s’anomena la cerimònia de fer un petit forat a la bóta que conté el primer vi de l’any per posar-hi una petita aixeta –l’aixetó– i poder-lo tastar. Aquest ritual s’acompanyava d’una petita festa en la qual es feia un àpat elaborat amb els productes habituals en el rebost del pagès: ingredients salats com el bacallà, l’anxova, el seitó o la tonyina, verdura del temps com l’escarola i olives, tot amanit amb una salsa a base d’ametlles, avellanes, nyores, oli d’oliva, vinagre i sal. 

El secret que marca la diferència entre el xató d’un lloc i d’un altre és la salsa i la presentació. Així, pel que fa a la salsa, hi ha llocs que incorporen tomacons escalivats, ceba escalivada o pebre vermell, i als altres no. Quant a ingredients del plat, si bé a tots hi consta l’escarola, el bacallà, la tonyina salada i les olives arbequines, hi ha llocs que es decanten per l’anxova i d’altres pels seitons. 

Això no obstant, la diferència més apreciable és a l’hora de posar-hi la salsa. Mentre que al Vendrell, a Canyelles i a Calafell la tradició mana que s’impregni bé l’escarola amb la salsa i es deixi reposar unes hores abans de decorar i servir el plat, a la resta de poblacions participants a la Ruta del Xató la salsa es barreja amb l’escarola en el mateix moment de muntar i servir el plat. 

La paternitat del xató

Tradicionalment, la paternitat del xató ha estat reivindicada per Sitges, el Vendrell i Vilanova i la Geltrú. La primera documentació escrita d’aquest plat és una crònica periodística publicada a l’Eco de Sitges el 16 de febrer de 1896, on es parla d’un sopar-tertúlia, celebrat tres dies abans, amb motiu de la celebració del Dijous Gras, que havia reunit comensals tan il·lustres com Miquel Utrillo o Santiago Rusiñol i en què el plat del dia era el xató. En honor a això, l’ajuntament sitgetà va declarar, el 13 de febrer, Dia Internacional del Xató.

Hi ha una altra teoria segons la qual el plat va ser batejat per Ramon Canudas, gravador del grup de Rusiñol, tot fent un joc de paraules referint-se a l’àpat que es feia després d’aixetonar les bótes de vi.

De totes maneres, cal dir que la reivindicació de la paternitat del xató va quedar aparcada arran de la creació de la Ruta del Xató i de la incorporació, a aquesta, de poblacions que també tenien el costum d’elaborar-lo. Avui, totes aquestes poblacions treballen en un front comú per difondre el plat i atraure el màxim de visitants a les respectives xatonades populars.

La Xatonada del Vendrell

Aquest diumenge, 1 de febrer, la Rambla del Vendrell acollirà una nova edició de la Xatonada Popular que inclou el 23è Concurs de Mestres Xatonaires, la 22a Exhibició de Xatonaires infantils i la 16a Fira Alimentària. Enguany s’han fet alguns canvis en la ubicació d’alguns elements de la festa, per concentrar-los al voltant de la plaça Tobies. Així, l’exhibició de xatonaires infantils s’ubicarà al damunt de la Rambla, davant de la font ornamental; la Fira d’Alimentació a la plaça Tobies; i el repartiment del xató es farà al vial lateral de la Rambla, a l’alçada de la Biblioteca.

La festa començarà a les 9 del matí amb l’inici del Concurs de Mestres Xatonaires i la venda de tiquets que, al preu de 7 euros, permetran degustar un plat de xató acompanyat de truites, pa, un got de vi i un cafè.

A dos quarts de 12 del migdia començarà l’Exhibició de Xatonaires Infantils, el moment en què els nens de les escoles del Vendrell i la comarca demostren les seves habilitats culinàries. A la mateixa hora començarà el repartiment de les 3.000 racions de xató. Al punt del migdia, s’investirà un nou Mestre Xatonaire com a membre de l’Associació Gastronòmica de la Universitat del Xató de Catalunya i, a dos quarts de 2 del migdia, es lliuraran els premis als sis primers classificats del Concurs de Mestres Xatonaires. A més, durant tot el matí i a la Rambla, hi haurà instal·lats els estands relacionats amb el món del xató i es farà una trobada d’intercanvi de plaques de cava.

Cal destacar que, des del 1988, el Vendrell realitza la campanya Aprèn a fer xató, una sèrie de cursets, impartits pels professors de l’Associació Gastronòmica de la Universitat del Xató, adreçats a infants i adults, per ensenyar l’elaboració d’aquest plat tan típic vendrellenc i assegurar-ne la continuïtat.

xatonada05Calendari de xatonades populars

Xatonada popular del Vendrell

1 de febrer 

Festa gastronòmica del xató de Vilanova i la Geltrú

6, 7 i 8 de febrer

Xatonada popular de Cubelles

15 de febrer

Xatonada popular de Calafell

1 de març

Xatonada popular de Canyelles

15 de març

Xatonada popular infantil de Sant Pere de Ribes

29 de març

Xatonada medieval de Cunit

4 d’abril

 

Calaix de Sastre

 





Turisme gastronòmic al territori del xató

18 01 2009

titolruta

logo-ruta-del-xato1La Ruta del Xató és tota una experiència que pots viure a les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Són una sèrie de propostes que agrupen turisme i gastronomia en un mateix territori. És xató i també són castells, arquitectura, cultura, enoturisme, música, mar,… i molt més. Descobreix les novetats de la 12a temporada de la Ruta del Xató i viu unes jornades especials en aquest territori amb una àmplia varietat d’escapades que hem preparat i la possibilitat de gaudir del xató en més de 90 restaurants adherits a la Ruta.

Ruta del Xató 

Les receptes del Xató segons la població:




Japan Chronicles by Ludo San (de mossegalapoma.cat)

18 01 2009

 

L’amic Ludo va fer una estada al Japó, l’he trobat molt interessant, i com potser alguns de nosaltres no podrem anar-hi (i no per ganes), doncs reprodueixo el seu article per veure el que es menja i que si pots trobar per allà, i també alguns trets del tarannà dels ciutadans japonesos.

fuji_japanDe Tokyo al Fuji

Us escric aquesta entrada a tota llet, i no vull dir que estigui escrivint ràpid -el mini teclat del eeepc m’ho impedeix- sinó que vaig en un tren bala de Tokyo a Hakone, un poblet a la falda del Mont Fuji, a Japó es clar.

Quan un mossegui visita Tokyo, el seu viatje només pot començar per un lloc:

Ahikabara

akihabara_japan00Ahikabara és el barri tecnofriki de la -segurament- ciutat més tecnofriki.

Originalment hi havia només un mercadillo -que encara hi és- de components d’electronica: cables, connectors, testers, i llumetes de colorins.

A mesura que van anar passant els anys, les botigues i malls d’electrònica i informàtica es van anar amuntegant -literalment- al seu voltant. I per algun motiu que se m’escapa -potser per afinitat freak- les botigues de Manga s’hi van solapar.

Ara el barri és una bojeria infernal de Manga, tecnoferralla, frikis vestits de formes estrafolaries (i quan dic estrafolaries vull dir ESTRAFOLARIES) i llumetes de colors, moltes llumetes de colors.

El problema és que molts dels productes que venen aqui son japó-específics. I els que son aptes per a consum occidental ja els tinc.

Canelons per Sant Esteve

menjar_japan01Yokohama és un barri-ciutat a uns 40 minuts en tren de Tokyo Station.

Allà hi ha un ChinaTown molt colorit -i amb llumetes de colors- on s’hi amunteguen restarurants xinesos -però dels bons, no els dispensadors de ranxo occidentalitzat que tenim habitualment a Barcelona, fora d’algunes excepcions-.

Vam escollir un restaurant cantonès (sí, Honk Kong, Dim Sum fet a ma) per poder menjar els canelons de Sant Esteve.

03Sostenibilitat

La cultura de la sostenibilitat fa anys que està integrada a la societat japonesa.

Quan hi ha tanta gent amuntegada en tan poc espai és una necessitat evident. Es nota a l’entorn i a la gent: aqui es redueix el consum, es reusa i es recicla.

Es realment complaent passejar pels carrers, estacions, metros i trens i no veure un punyetero paper per terra. Però també és molt dificil trobar papereres.

Quan has de tirar algun embolcall, paperot o pell de platan l’has de carregar fins que el puguis tirar. I quan ho facis sempre ho faràs en un sistema selectiu: aqui el paper, aqui el plastic, aqui el que més rabia et faci.

I és que l’espai i tots els recursos en general aquí son limitats i, gairebé sempre, d’us colectiu.

Així que com a societat s’han posat d’acord en tenir cura de les coses i, de pas, ser extremadament amables els uns amb els altres. Com a occidental, no pot evitar sentir vergonya i enveja.

Malauradament no s’han posat encara a evitar la contaminació lumínica i es dediquen a omplir les ciurtats de llums de colorins.

04Onsen

Les aigües termals que surten arreu a les rodalies del Fuji, que a més de ser un muntanyot és un volcà actiu, son riques en sals minerals sulfuroses i calentonetes.

A dalt del mirador on hem pujat amb funicular i aeri per poder fer la foto del Fuji, aprofitant que feia solet; es venen uns ous durs de color negrós que han bullit en aquestes aigües tal com surten de terra. I estan bonísims, Hoygan!

Al riokan (guest house) on ens allotjem (al Japó s’ha d’anar de motxilero que tot esta molt car!) hi ha una piscineta exterior amb aigua termal d’aquesta on ens hi podem banyar a l’aire lliure -6C a les 10 de na nit… Quin gustet! Ben calentó mentre la tovallola humida es congela lirteralment.

sopar_japo05Alimentant-nos a Japó

A principis de Desembre vaig passar un cap de setmana llarg per Salamanca, terra de bon porc ibèric i grans “chuletones“. Allà jalar, s’hi jala molt bé. Però es tracta d’això: jalar.

Aquí, a Japó és un altre rollo. Aqui hom intueix que menjar és una activitat cultural. Tot ha de ser “cuco“. Els plats han d’estar ben presentats, decorats i equilibrats en textures, sabors, aromes i colors.

Arreu on mengem, sigui en “family restaurants“, sushi bars o en paradetes pel carrer tot és exquisit, no ens quedem amb gana i tenim la consciència tranquila perquè a més esta tot molt ben equilibrat i no engreixa (i amb les pallisses de caminar que ens clavem tampoc ens engreixaríem massa).

Pels carrers hi ha moltes botiguetes on fan menjar artesa, sovint a través dels vidres podem veure les cuines, forns, molins i altres maquines que fan servir per preparar aquestes “tapes” calentonetes, o dolços deliciosos: els “mochis” son fets d’una pasta d’arròs aromatitzada amb tè verd i farcits de pure de soja dolça, o “wontón” (paraula xinessa) dolços… ) i estan prou grillats per vendre gelats en gener. També es ven sushi per emportar o altre teca deliciosa, segons el barri.

sushi_japan06Els “obentos” son capcetes per endur on pots trobar un àpat ben equilibrat i una obra d’art. Tot ben posat i combinat. Es venen sobretot a les estacions de tren, i son perfectes en els trens bala. Ja sabem que ens enportarem per l’avió de tornada 

Ens podriem alimentar tranquilament d’aquests tipus de menjar i sortir de Japó gastronomicament satisfets. Però el problema és que en aquest pais no hi ha un puto banc per seure!!! I a més fa fred carai. Aixi que acostumem a dinar i sopar en restaurants d’una o altre mena. encara que sols sigui per poder seure i estar calents. Això si les sorpreses gastronomiques continuen.

Els Family restaurants son la resposta japonesa a les franquicies que intenten envari el món (i sembla que el món contrataca, pero això sera un altre article). Restaurants casolans de preu intermig (uns 1200 iens per àpat, uns 14€) on acostumem a prendre un plat (tempura, carn arrebossada, peix, curri ) amb verdures encurtides i una sopa miso; o bé un Ramen ben bo.

I no oblidem la servesa japonesa i el Sake!

Un lector ens apunta: ‘okonomiyaki’ genial truita-pizza ambmolts ingredients (verduretes, carn…etc.) feta sobre la planxa… deliciosa! també són interessants les cadenes de fast food tipus Yoshinoya o Sukiya, on fan Gyudon ben bons!

Una entrada sobre Kyoto i temples Zen, i el cap d’any als temples

takayama_japanKyoto, Temples, Zen i oracions d’any nou

De nou al tren.

Aquesta vegada no es tracta d’un tren bala. Fa parades en tots els poblets que troba entre les muntanyes nevades entre Kyoto i Takayama, ha sortit el sol i vaig alternant la mirada entre la finestra i la pantalla del EEEPC que sinc sobre la falda. Ja hem passat l’ecuador d’un viatge sensacional.

Enrere deixem Kyoto antiga capital de l’imperi nipó. És una ciutat de 1.5 milions d’habitants, és considerada la capital cultural del Japó i que per ventura es va salvar dels bombardejos durant la segona guerra mundial, pel que conserva molts edificis anteriors a la guerra. Tot i que segons em diu la còpia de wikipedia que tinc a l’iPhone, Kyoto va ser considerada com a possible candidata a rebre la bomba atòmica. En fi.

Kyoto és d’escala humana, els 4 dies que hem estat aqui en l’hem caminat gairebé tota (de fet més d’una vegada) i realment és agradable passejar per totes les parts de la ciutat.

jardins_japan

Amb algunes excepcions tots els barris están formats per cases baixes “unifamiliars”, estil tradicional, sovint amb petits micro-jardins a l’entrada o als balcons, dels que emertgeixen pins moldejats; com bonsais de tamany intermig.

Kyoto sembla haver-se salvat del estil arquitectònic dels anys 60, que tan bé coneixem als barris perifèrics de Barcelona, i que afecta bastant a Tokyo, estil que – en termes de disseny – sols es pot descriure com a mostra de brutalisme i crueltat.

A Kyoto hi ha una quantitat considerable de Temples Budistes tan sintoistes com Zen.

Segons Wikipedia els sacerdots Budistes van tenir força poder i influència en l’imperi. De fet els S.VIII l’emperador va moure la capital a Kyoto per allunyar-se de la zona on els sacerdots budistes tenien més poder.  I és que “en todas partes cuecen habas“.

Els temples més importants estan rodejats per grans jardins (un d’ells té un recorregut de més de 5 kilòmetres). Els jardins japonesos son molt característics. Están dissenyats. Estanys, plantes, arbres i peixos han estat moldejats (això és especialment evident en els arbres).

L’estil és molt semblant al que podem observar a la Xina o Korea. On s’aprecia una diferència més important és als jardins i temples Zen.

noia_japanEls jardins Zen son impressionants. Son espais impossiblement armoniosos on plantes, estanys, camins, ponts i patis de grava pentinada estan en harmonia. Només de passejar-hi donen ganes d’aprendre més sobre el Zen.

L’any japonès no comença l’1 de gener, vés a saber quan comença! Però sí segueixen el calendari Julià de forma fiscal, així les empreses sí poden celebrar l’any nou.

Els japonesos tenen una forma de celebrar l’any nou: anar al temple a fer una pregària per l’any nou. Nosaltres vam celebrar, amb raim i tot (per a al·lucine dels locals) enmig d’una multitud congregada a les portes d’un temple per poder ser dels primers de fer les pregaries als seus deus.

De deus, n’hi ha diversos, però això és una altre història.

De mati el fluxe de fidels també continuava. Ens vam desplaçar a un dels temples que ens havia agradat més i vam al·lucinar veient com l’ordenada multitud anava fent cua per poder fer l’ofrena (llençar una moneda, com no) resar (fer una reverència i dues palmades) i sacsejar una cinta que penja d’una mena d’esquella que hi ha al sostre de l’altar.

Nosaltres com a bons guiris vam fer la cua i demanar els nostres desitjos per l’any nou.

Ludo per a Mossegalapoma en algun punt entre Kyoto i Takayama, Japó.

(mossegalapoma.cat)





Les Deus aventura, activitats de muntanya

17 01 2009

A Les Deus Aventura

T’ESPERA UN DIA PLE D’EMOCIONS!

Nova temporada – Nous jocs

Us ofereixen activitats per a tota la família, des del més petit fins al més gran de la casa.

En un entorn on l’aigua presideix el paisatge us animen a provar les seves activitats.

Les Deus Aventura et proporcionarà tot el necessari perquè gaudeixis d’una activitat emocionant d’una manera molt segura.

A les Deus Aventura tenen la clau perquè aquella excursió, jornada o activitat extraescolar sigui tot un èxit.

Al parc hi ha circuits d’orientació per a tots els nivells, tan per a nens com per a adults. L’activitat es realitza amb grups petits.

Es proporciona al grup un mapa detallat del parc, i una fitxa de control. Després d’una explicació, s’han de trobar unes fites amb el menys temps possible.

Al seu Parc disposen de circuits acrobàtics, d’orientació, tresc aquàtic, tirolines de més de 100 metres, grutes, vies ferrades… Tots aquests circuits estan instal·lats sota normativa de seguretat i integrats respectuosament a l’escenari de les Deus de Sant Quintí de Mediona, conegudes per la seva gran riquesa geològica, biològica i paisatgística.

Totes les activitats estan dirigides pels nostres monitors llicenciats i tècnics d’esports de muntanya, amb una sòlida experiència en conduir activitats amb escolars al medi natural amb total seguretat.

Pel que fa els objectius i continguts de les seves activitats estan dirigits a qualsevol etapa educativa, des de P5 fins a batxillerat. No cal recordar els beneficis de l’activitat física per al desenvolupament corporal, cognitiu, afectiu i social dels infants i joves.

Les Deus Aventura us montaran una jonada a mida de les necessitats de la vostra empresa.

Us proposen diferents activitats de Team Building.

El Team Building per outdoor training és un mètode d’aprenetatge per l’acció.

Consisteix a implicar els individus d’un grup de treball en activitats que es desenvolupen en un ambient natural fora del lloc de treball habitual.

Mitjançant activitats lúdiques, crean situacions excepcionals on els participants aprenen a decidir i fer conjuntament fora dels esquemes laborals quotidians i sense barreres culturals ni jeràrquiques.

Les Deus Aventura us faran una jornada a mida de les vostres inquietuds i necessitats i us ofereix unes activitats on hi pot participar tota la família.

Són activitats que es poden compartir amb una colla d’amics o amb la família.

Posem a prova les vostres habilitats i veurem com les dificultats són diferents per cadascú de nosaltres. És un bon moment per gaudir tots junts de noves emocions.

Vols més aventura?

Es poden fer els circuits acrobàtics de nit.

Les sensacions són completament diferents!!!

I per acabar de passar un bon dia, el restaurant Les Fonts us ofereix la seva àmplia carta.

Les Deus Aventura

Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès-Barcelona) Tels. 696 965 684 / 663 812 585

 

Com arribar-hi

Pots arribar a Vilafranca del Penedès a través de l’autopista AP-7 desde Barcelona o Tarragona.

    * Surt de Vilafranca, direcció a Igualada per la Crta. d’Igualada / C15.

    * Pasareu prop de La Granada i Puigdalber.

    * A la rotonda abans de Sant Pere de Riudebitlles, agafar la sortida 3 i continuar per la C-244A.

    * Seguir per la C-244A fins arribar a Sant Quintí de Mediona, seguir per l’avinguda de Montserrat.

    * Girar a l’esquerra i seguir per l’avinguda de Catalunya.

    * Girar a la dreta pel carrer del Sol de la Vila.

    * Girar a la dreta pel camí de Les Deus.

     

Situació al mapa





Restaurant Les Fonts de les Deus

17 01 2009

Restaurant Les deus





Sípia estofada

15 01 2009

sipia

 

Ingredients per a 4 persones: 

1 quilo de sípia

1 ceba 

3 tomàquets

1 got de vi blanc 

pebre negre

1 fulla de llorer

pebre vermell dolç

1 dl d’oli d’oliva

2 dents d’all

unes fulles de julivert

sal

 

Elaboració: 

Netegeu i trossegeu la sípia en trossos regulars. Piqueu la ceba a la brunesa (a bocins de la mida d’un gra d’arros) i, amb el tomàquet també picat, els poseu a sofregir en una cassola amb unes cullerades d’oli d’oliva. Quan la ceba i el tomàquet s’hagin estovat, afegiu-hi la sípia juntament amb el vi, el llorer i el pebre vermell. Removeu-ho, tapeu la cassola i deixeu-ho coure uns 45 minuts a foc suau. Mentrestant, piqueu l’all i el julivert i afegiu-los a la cassola. Deixeu-ho coeure uns 5 minuts més.





Estrella Damm 1876 Reserva Navidad

10 01 2009

2008-1876

dammreserva

 

 

Una cervesa única i especial que recupera la bonica tradició de recol·lectar les millors matèries primeres i omplir una de les calderes, per a elaborar la màxima expressió de la cervesa. 

Fruit d’aquest gest centenari va néixer, a la fi del segle XIX, una cervesa singular elogiada per un sabor més accentuat i una major graduació alcohòlica compensats per la seva exquisida suavitat.

 

tanca

 

Nota de cata:
Presentació insuperable, daurat fosc, cristal·lí, amb un giste blanc abundant i d’aparença cremosa de gran aguant i que deixa una bonica punta en la copa.
Neteja en nas, predomina els tons a cereal amb un lleuger torrat. Del fons de la copa arriben aromes moderades a llúpols que li proporcionen caràcter. Plena en la boca, amb una gasificació suau i un paladar mig. L’entrada en boca és suau, però amb un contrapunt de llúpol perfecte. Molt equilibrada, una de les millors. El finish és llarg i agradablement amargant.

 

 

Es tracta d’una edició limitada que no es comercialitza, elaborada amb aigua, malta d’ordi, llúpol i llevat.
Com en edicions anteriors, es presenta en ampolla de litre dintre d’un preciós estoig tipus “vintage” i arriba a un 6,5 % ABV.

estoigdamm
Gracies al Grup Damm per aquest magnific detall





Sopa d’all

8 01 2009

sopadall

Ingredients  per a 4 persones: 

50 g de pernil

50 g de xoriço

3 ous

200 g de pa del dia anterior

3 alls

vi blanc

aigua

sal

pebre dolç

oli

 

Elaboració:

En una olla amb oli poseu els alls laminats, ofegueu-los i afegiu el pernil i el xoriço a dauets, sofregiu una mica i, a continuació, afegiu-hi el pebre dolç amb compte perquè no es cremi, afegiu-hi l’aigua i una mica de vi blanc. A continuació, tireu-hi el pa a trossos, saleu-ho i coeu-ho 10 minuts. Afegiu-hi els tres ous batuts i coeu-ho 5 minuts més.





Kroxan de Vilafranca

6 01 2009


kroxan1.jpg

Un lloc acollidor d’ambient familiar

Situat en un edifici històric amb voltes de pedra a la vista, la cafeteria Kroxan de Vilafranca és un lloc acollidor que vol potenciar l’ambient familiar. I és que tot està pensat perquè qui hi vagi a esmorzar, dinar o berenar, o simplement a prendre un te o un refresc, se senti com a casa. 

L’oferta de productes que hi podem trobar és molt extensa: cruixents entrepans amb pans diferents (xapata, baguet…), pastes dolces de tota mena (croissants, napolitanes, brioixos, ensaïmades…), una gran varietat d’amanides sanes i refrescants, pasta, tramezzini, krostini… i fins a 21 referències diferents de tes, cafès diversos (caputxino, irlandès, biberó… i el shakerato, un cafè que es prepara en coctelera), xocolates, batuts i gelats de sabors variats, que podrem prendre acompanyats o sols, tot llegint la premsa diària.

De dilluns a dissabte al migdia, se serveix un menú que consta de tres plats, a 10,50 euros. I els divendres i els dissabtes al vespre, es poden fer sopars informals a base de taules d’ibèrics, formatges, pizzes, amanides o entrepans… amb sorpresa inclosa, que també us els prepararan per emportar. L’establiment també disposa d’una extensa carta de vins amb Denominació d’Origen.

 

Adreça: Font, 6, bxs., Vilafranca del Penedès    Telèfon: 93 892 65 73

Horari: De dilluns a dijous, de 8 a 21 h. Divendres i dissabtes, de 8 a 24 h. Tancat els diumenges.

Menú: Migdies de dilluns a dissabte, a 10,50 euros. 





La vacunació dels gats

6 01 2009

 

animalons1

Les vacunes que existeixen per als gats

Bàsicament són tres: la trivalent, la vacuna contra la leucèmia felina i la vacuna contra la peritonitis infecciosa felina. 

La primera és la més important! Aquesta vacuna protegeix el gat contra una gastroenteritis vírica molt greu anomenada panleucopènia. Aquesta malaltia la solen patir gats joves i pot arribar a ser mortal, tot i que no és molt freqüent. 

També protegeix contra “el refredat” dels gats, el qual és provocat per diferents agents patògens que poden causar des d’un quadre lleu fins a un quadre crònic de diversos graus de gravetat.

Aquesta malaltia és molt comú i per això és important parlar-ne:

Molt sovint el gat que tenim a casa l’hem trobat al carrer. La majoria dels gats del carrer estan infectats amb un o més d’aquests agents patògens; però això no significa que el gat “estigui malalt”. Molts cops, aquest gats són portadors asimptomàtics dels virus i bacteris que la provoquen. Això significa que l’animal té l’agent causal de la malaltia però no la manifesta. Si el gat pateix una situació d’estrès la qual fa davallar el seu sistema immunitari, aleshores és quan la malaltia apareix. Els símptomes més freqüents són conjuntivitis i esternuts; pot haver mucositat nasal i de vegades tos. Qui no ha tingut mai el seu gat amb aquests símptomes?

Un cop s’ha manifestat la malaltia, aquesta es fa molt crònica i costa molt de curar. Caldrà fer un tractament llarg i adient en funció del tipus d’agent patogen que la estigui causant. Si el gat està vacunat amb la trivalent, la malaltia que manifestarà serà més lleu i el seu organisme estarà més preparat per a una curació més ràpida i eficient.

La leucèmia i  la peritonitis felines són malalties víriques molt greus que podem evitar que agafin els nostres gats si els vacunem.

Per quin motiu és bo vacunar el gat encara que no surti al carrer?

Els estudis científics sobre aquestes malalties han demostrat que es poden transmetre via fomites. Què significa això? que les persones podem escampar tots aquests agents patògens (especialment els virus) amb les nostres robes i el calçat.

Per això no hem de pensar que si el gat no surt de casa està protegit, ja que nosaltres, en sortir al carrer i relacionar-nos amb altres persones i animals, podem portar molts virus i bacteris a casa que poden causar malalties al nostre gat.

Consulteu el vostre veterinari sobre la vacuna més adient pel vostre gat!

 

Gemma Hervàs. Veterinària.

www.gemmahervas.com