La quiropràctica i el mal de cap

 

Els diferents tipus de mal de cap varien en freqüència i localització. La causa del mal de cap sol ser per un mal funcionament de la columna cervical i dorsal alta.

Quan les vèrtebres de la columna perden la seva posició i moviment normal, els nervis i vasos sanguinis poden veure’s afectats i quan els nervis espinals s’irriten poden produir mal de cap. 

Les aspirines i els medicaments emmascaren els símptomes d’alarma, impedint trobar la causa que està provocant el malestar. 

La majoria de la gent troba alleujament amb l’ajust quiropràctic.

L’ajust quiropràctic és un moviment precís i consisteix en una empenta sobtada i ràpida aplicada en una articulació específica.

Què fa l’ajust quiropràctic?

1 – Inhibeix els reflexos hiperactius als músculs de la columna o extremitats.

2 – Redueix la irritació o compressió dels nervis.

3 – Allibera part del conjunt de la càpsula atrapada en les facetes articulars, les articulacions que hi ha entre les vèrtebres parells, de les quals s’ha demostrat que són molt sensibles al dolor.

4 – Resitua part d’un disc intervertebral (el disc entre les successives vèrtebres).
5 – Afluixa el teixit fibrós que s’hagi format en una anterior lesió.

Si l’exploració revela una disminució dels rangs de moviment, pèrdua de la curvatura cervical o restriccions mecàniques, cal considerar la visita al quiropràctic. 

 

Bret Herz

Doctor en Quiropràctica

Fundador de Quiropràctica Penedès

Samovar, productes russos a la vora del mar

productes russos a la vora del mar

La botiga russa Samovar ofereix, d’una banda, una selecció de tes d’alta qualitat i, d’una altra, una gran representació d’alimentació típica russa i també d’altres països de l’est.

Venen te a granel de les següents varietats: negre, blanc, verd, vermell, Rooibos i infusions de fruita i tot allò relacionat amb el te: teteres (algunes russes), tasses, coladors, llaunetes per guardar el te, etc. 

D’entre els molts productes que ofereixen a la botiga, hi trobarem embotits, conserves típiques (com els cogombres i tomàquets –fermentats o marinats- en pot de vidre), conserves de carn i peix en llauna i diferents tipus de peix, fumat o en saladura. Una opció molt típica del peix és el peix salat i sec (tipus patates xips), que s’utilitza per picar i que es consumeix normalment acompanyat de cervesa. Cal destacar la recent incorporació d’embotits i altres productes de Romania.

També hi trobarem melmelades, sucs de fruites i compotes; diferents tipus de cereals (ordi, civada, pèsols secs i gra de fajol); de farines per fer mamaliga (polenta); bolets; congelats (des de gelats russos fins a pelmeni –raviolis farcits de carn, mató, grosella, patates, etc., preparats per bullir i que solen acompanyar-se amb crema de nata-); postres com galetes i prianiki (brioix semblant al melindro); i l’immancable caviar, tant vermell (ous de salmó) com negre (ous d’esturió) i que es ven en llaunes o pots de vidre a un preu d’entre 9 €, una llauna de 140 g de caviar vermell, i 60 €, una de 56 g de caviar negre.   

I pel que fa a les begudes, hi ha molts tipus de vodka i de moltes marques: alguns amb mel i pebrot picant, altres amb diferents tipus de fruita i d’altres destil·lats a base de llet… També són molt conegudes i bones les cerveses.

La botiga Samovar compta, a més, amb llibres en rus, DVD (pel·lícules) en versió original, i records i objectes d’artesania com les famoses matrioshkas. 

Adreça: / Llibertat, 116. Vilanova i la Geltrú  - Telèfon:  93 816 09 93

Horari: de dilluns a dissabte, d’11 a 20 h. Excepte dimecres: d’11 a 15 h.

Malalties mentals

Alteracions emocionals i de comportament

Els trastorns mentals són alteracions en la manera de pensar, sentir i comportar-se de les persones. En les societats desenvolupades, les més comunes són l’ansietat i la depressió. Actualment, una de cada deu persones pateix una d’aquestes dues malalties. Però de malalties mentals n’hi ha de molts tipus, com ara l’esquizofrènia, el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat o el trastorn límit de personalitat, entre d’altres.

Passar per períodes de tristesa, preocupació, ansietat o estrès és normal, però quan persisteixen o no es poden controlar s’ha de demanar ajuda professional. Cal tenir present que la persona que pateix un trastorn mental no té la culpa de la seva situació i en cap cas no se n’ha d’amagar. 

Els trastorns mentals greus

Els fons que es recaptin en la Marató del proper 14 de desembre es dedicaran a finançar projectes de recerca biomèdica sobre els trastorns mentals més greus: 

Depressió. És el trastorn mental més estès i el que té més repercussió social. És una malaltia que interfereix en l’ànim i en el pensament de les persones. La depressió té greus conseqüències en l’autoestima del malalt i no se supera sense l’assessorament mèdic. D’entre els diversos tipus de trastorns depressius, el bipolar és el més comú. Els afectats pateixen canvis cíclics en l’estat anímic i alternen fases d’eufòria amb fases de depressió. 

Angoixa. Tothom ha experimentat en algun moment una situació d’angoixa: abans de fer un examen, davant d’una cita o en una entrevista de feina. Si és un fet puntual, és d’allò més normal. Quan és permanent i no es pot controlar, es converteix en una malaltia mental greu. Un dels trastorns d’angoixa més habituals és el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), que es caracteritza per la presència d’idees obsessives (pensaments involuntaris i persistents que impedeixen pensar amb claredat) i compulsions (conductes repetitives que el malalt no pot evitar de fer, tot i veure que poden ser absurdes). Les persones que tenen aquest trastorn se senten culpables de la seva conducta anormal i no són capaces de controlar-se. 

Esquizofrènia. L’esquizofrènia és un trastorn que dificulta establir diferències entre les experiències reals i les irreals. Afecta la manera lògica de pensar i impossibilita tenir respostes emocionals normals. Una persona afectada d’esquizofrènia, si no es tracta, pot tenir deliris, al·lucinacions o alteracions afectives i viure-ho com si fos veritat. És un dels trastorns mentals en què el component genètic té més importància. El pateix un 1% de la població, acostuma a aparèixer en la joventut i es desenvolupa al llarg de la vida adulta. Els casos d’esquizofrènia detectats en la infantesa evolucionen pitjor si no es tracten a temps. Entre els primers símptomes d’un episodi psicòtic i el  tractament efectiu i estable acostumen a passar entre cinc i set anys.

TDAH i TLP. El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és un trastorn neuropsicològic del comportament que provoca falta d’atenció, impulsivitat, distracció i inestabilitat emocional. És una de les causes més freqüents del fracàs escolar i de problemes socials en l’edat infantil. Afecta entre el 5 i el 10% de la població infantil i adolescent i, si no es tracta, pot arribar a tenir greus conseqüències en l’edat adulta.

Alguns dels símptomes del TDAH es poden arribar a confondre amb els d’un trastorn límit de personalitat (TLP). Qui pateix un TLP té veritables dificultats per contenir els seus impulsos. Viuen en una permanent inestabilitat emocional i els seus sentiments van d’un extrem a l’altre de manera gairebé constant, fet que els aboca a relacions i conductes perilloses i agressives. 

Autisme. És un trastorn del desenvolupament que persisteix durant tota la vida. Aquesta síndrome es fa evident durant els primers 30 mesos de vida i dóna lloc a diferents graus d’alteració del llenguatge i de la comunicació, de les competències socials i de la imaginació. Sovint aquests símptomes s’acompanyen de comportaments anormals, com activitats i interessos de caràcter repetitiu i estereotipat, de moviments de balanceig i d’obsessions insòlites cap a alguns objectes o esdeveniments. El nivell d’intel·ligència i la gamma de capacitats de les persones amb autisme són molt variables encara que la immensa majoria (75%) presenten una deficiència mental associada de divers grau.

- Les malalties mentals greus són una de les tres primeres causes de baixa laboral 

- Representen una important càrrega social i econòmica per als malalts i les seves famílies. 

- Estan condicionades per la predisposició genètica, l’entorn i l’estil de vida de cada persona. 

- Estan estigmatitzades: la gent té por de les persones amb malalties mentals, de les seves reaccions, del seu comportament… 

- Una de cada quatre persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida. De tots depèn que la percepció social d’aquests trastorns canviï. 

- S’han d’investigar més per saber-ne les causes i per trobar nous medicaments i teràpies que millorin la vida dels malalts.

14 hores de programa i 900 activitats

La Marató de TV3 és un gran esdeveniment mediàtic que s’organitza amb la finalitat d’obtenir recursos econòmics per investigar malalties que actualment no tenen una curació definitiva. En les setze edicions celebrades fins ara, la Marató ha recaptat un total de més de 65 milions d’euros que s’han destinat a finançar més de 575 projectes d’investigació.

L’edició d’aquest any s’ampliarà en dues hores i tindrà una durada de més de 14 hores en directe en què es combinaran actuacions musicals, gags, reportatges, entrevistes i testimonis d’alguns afectats. Paral·lelament, associacions, entitats i voluntaris anònims organitzen prop de 900 activitats que mobilitzen milers de persones. Si voleu organitzar una activitat popular, podeu contactar a través del correu electrònic activitatsperlamarato@ccma.cat tot indicant nom de l’entitat i de la persona de contacte, telèfon, data de realització de l’activitat i població.www.tv3.cat/marato

Article extret de Calaix de Sastre

Pollastre al vi negre amb trompetes de la mort

Ingredients per a 4 persones: 

1 pollastre tallat en vuitens

2 cebetes

4 grans d’all 

1 fulla de llorer 

1 cullerada de pebre vermell dolç 

2 gots de vi negre 

100 gr de trompetes de la mort deshidratades (o fresques)

Oli

Sal 

Pebre

Elaboració: 

Renteu i trinxeu les cebetes. Assaoneu el pollastre amb sal i pebre i enrosiu-lo en una cassola amb una mica d’oli. Afegiu les cebetes, els grans d’all pelats, la fulla de llorer, el pebre vermell dolç i el vi, coeu-ho a foc suau i tapat durant 30 minuts. En aigua bullint escaldeu les trompetes de la mort (les deshidratades). En una paella amb una mica d’oli saltegeu les trompetes amb sal i pebre i reserveu-les. Serviu el pollastre amb la salsa i acompanyeu-lo amb els bolets.

Moniato amb xarop de xocolata

Ingredients per a 4 persones: 

4 moniatos mitjans 

xarop de xocolata 

50 g de coco ratllat 

Elaboració: 

Renteu bé els moniatos, bulliu-los en aigua fins que estiguin tendres, escorreu-los i, quan estiguin temperats, peleu-los. Talleu-los a rodanxes, poseu per damunt el xarop i, a sobre, el coco ratllat.

Calçotades i xatonades a Torrelles de Foix

Un àpat de qualitat a un preu immillorable, un tracte exquisit i amigable en un bonic entorn

com arribar-hi

Torrelles de Foix

Oli d’oliva verge extra: l’or verd

100% suc d’oliva

L’oli d’oliva verge extra és el suc de l’oliva obtingut per procediments físics i que presenta una qualitat excepcional per al seu consum. És la categoria més alta dels olis d’oliva comestibles i s’obté de la simple molturació de les olives i de la separació que es duu a terme en el trull a partir de fruits sans i en òptim estat de maduració.

No tots els olis d’oliva que es comercialitzen són iguals. La qualitat, el sabor i l’aroma varien en funció de la varietat d’olivera, el clima, el sòl, el mètode de recol·lecció i la producció. Així, s’estableixen tres categories:

· Oli d’Oliva Verge Extra. És, com ja hem dit, l’oli d’oliva de categoria superior obtingut directament d’olives i només mitjançant procediments mecànics;

· Oli d’Oliva Verge. És l’oli d’oliva obtingut directament d’olives i només mitjançant procediments mecànics; i

· Oli d’Oliva. És l’oli que conté exclusivament olis d’oliva que s’hagin sotmés a un tractament de refinat i olis d’oliva verge.

La classificació dels olis d’oliva verge requereix dos tipus d’anàlisi: química i organolèptica. A través de les anàlisis químiques es determina la qualitat i puresa dels olis i mitjançant l’anàlisi sensorial es determinen les característiques gustatives i olfactives i la seva intensitat. 

De categoria superior…

Perquè un oli d’oliva verge arribi a l’excel·lència d’un extra s’ha de seguir amb molta cura tot el seu procés d’elaboració, fent atenció especial als següents aspectes: cultiu de l’olivera, estat de les olives, grau de maduració del fruit, modalitat de recollida, transport i conservació de l’oliva, temps que passa entre la recol·lecció i l’inici de l’obtenció, característiques tècniques del procés d’obtenció, emmagatzematge del producte i envasat i conservació del producte final.

L’oli d’oliva verge extra és de categoria superior perquè no presenta defectes i ofereix al consumidor el gust original de l’oliva. En aquest sentit, la normativa vigent resumeix els atributs positius en tres principals, que es presenten amb diferent intensitat: afruitat, amargant i picant. Aquestes notes sensorials es deuen a la varietat de l’oliva, al grau de maduració en el moment de la recol·lecció i a la influència climàtica. 

Els olis obtinguts d’olives verdes son més amargants i picants com a conseqüència d’un major contingut en polifenols. A mesura que l’oliva madura, disminueixen els polifenols i dóna lloc a olis menys amargs i menys picants.

L’afruitat és la característica aromàtica que recorda el fruit del qual prové l’oli. Aquest pot ser verd (quan recorda a olives verdes) o madur (quan recorda a olives madures). 

…i beneficiós per a la salut

L’oli d’oliva verge extra, en ser el suc directe de les olives sense cap afegit, reuneix totes les propietats del fruit de què prové. Si tots els olis d’oliva són rics en àcid oleic –que ajuda a regular els nivells de colesterol-, el verge i el verge extra, a més, són rics en polifenols, unes substàncies antioxidants que fan que el cor es mantingui saludable i que exerceixen un efecte positiu davant l’oxidació cel·lular. A més, són una font de nutrients que afavoreixen l’assimilació de les sals minerals i de les vitamines A, D, E i K.

Un gran desconegut, malgrat tot

Tot i que l’Estat espanyol és la primera potència olivarera del món, encara no es registren uns nivells de consum d’acord a aquesta hegemonia. És un gran repte que tenim, perquè els olis amb denominació d’origen són els grans desconeguts. No tothom sap que existeixen i cal donar una empenta per promocionar-los i fidelitzar els clients, explica Joan Segura, responsable d’oli de la FCAC-Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. 

És justament per divulgar els beneficis i les característiques diferenciadores de l’oli d’oliva verge extra, que s’endeguen campanyes de promoció com la que es posarà en marxa el proper mes de febrer a un centenar de restaurants de Barcelona i de la qual s’esperen, a priori, bons resultats. La campanya compta amb la col·laboració de la Federació d’Hostaleria de Barcelona i consistirà en una promoció directa a través de les taules. A cada taula dels restaurants que hi participin hi haurà una ampolleta amb oli de cada una de les 5 denominacions d’origen protegides que hi ha a Catalunya, perquè el consumidor les pugui conèixer i sàpiga apreciar les diferències entre un i altre oli.

La FCAC també es mostra satisfeta per una altra mesura aprovada recentment a Brusel·les: l’obligació d’indicar, en l’etiqueta, l’origen dels olis d’oliva verge i verge extra que es comercialitzen a la Unió Europea. És important perquè el consumidor sabrà d’on procedeix l’oli. Hi ha persones que volen consumir productes del seu país i fins ara hi constava el nom de l’envasador, però no la procedència de l’oli, diu Joan Segura. En canvi ara se sabrà si procedeix d’Espanya, Itàlia, etc. Crec que és una mesura beneficiosa per a tothom.

Aquest any, millor collita

Segons dades facilitades per la FCAC, la campanya d’oli que tot just comença es preveu un 5,3% superior a la de l’any passat. Les estimacions són que la producció total se situï al voltant de les 34.400 tones. Però mentre que a les comarques tarragonines i lleidatanes es preveu un augment de la collita del 7,5 i 4%, respectivament, a les comarques de Barcelona i Girona és previst un descens del 27,59%, degut, fonamentalment, a la climatologia adversa.

Tot i aquesta previsió global positiva, no està encara clar que això es reflecteixi en un descens del preu de venda de l’oli. El preu és fluctuant. Potser s’abaixarà una mica, però massa tampoc, perquè ja està a uns preus prou raonables. Tot dependrà de l’evolució de la campanya i de la producció de l’any vinent, informa el responsable d’oli de la FCAC.

L’oli de la DOP Siurana

De les cinc Denominacions d’Origen Protegides-DOP que hi ha actualment a Catalunya (Terra Alta, les Garrigues, Siurana, Baix Ebre-Montsià i Empordà), l’oli que es produeix a les cooperatives del Baix Penedès està acollit sota la DOP Siurana, que també acull les cooperatives de les comarques del Priorat, el Tarragonès, la Ribera d’Ebre, l’Alt i el Baix Camp i la Conca de Barberà. 

Les varietats admeses a la DOP Siurana són l’arbequina, la rojal i la morruda, sent l’arbequina la principal, ja que el reglament especifica que un 90% de les olives de les quals s’extrau l’oli ha de ser d’aquesta varietat.

Segons l’època de recol·lecció de les olives es poden distingir dos tipus d’oli: afruitat, quan prové d’una recol·lecció primerenca, un oli de color verd, amb bastant cos i lleugerament amargant; i dolç, quan prové d’una recol·lecció més tardana, de color groc i més fluid.

Segons el reglament, la denominació Siurana protegeix únicament els olis d’oliva verges de qualitat extra que tenen una acidesa inferior al 0,5% i un índex de peròxids màxim del 15%.

A la DOP Siurana hi són inscrites les cooperatives baixpenedesenques de la Bisbal del Penedès i la cooperativa de cooperatives CEOLPE, de Llorenç del Penedès. També ho està la Cooperativa de Cambrils (Baix Camp), l’oli verge extra de la qual –utilitzat habitualment per Carme Ruscalleda als seus restaurants de Sant Pol i Tòquio- ha estat distingit per segona vegada com el Millor Oli Verge Extra d’Espanya.

El Parc Temàtic de l’Oli

Situat a les Borges Blanques, el Parc Temàtic de l’Oli es va crear el 1998 per tal d’afavorir la cultura associada a l’oli d’oliva verge extra de les Garrigues. En la zona d’accés al recinte hi ha oliveres mil·lenàries i la premsa més gran del món. A l’interior de la masia, construïda al segle XIII pels templers, es fa un recorregut que passa per la història de l’oli d’oliva des de l’arribada dels grecs al segle VI a C, fins a un molí del segle XX encara en funcionament. 

La ruta turística Tasta la cultura de l’oli proposa un recorregut per les Borges Blanques visitant el Parc Temàtic de l’Oli i la cooperativa Sant Isidre. Fundada el 1912, aquesta és la cooperativa oleícola més antiga de les terres de ponent, amb uns 400 socis productors i un oli verge extra que ha acaparat alguns dels millors premis del sector. 

Calaix de Sastre

Novembre 6, 2008

Amb el fred, també arriben els refredats

Traqueobronquitis canina o tos de les gosseres

Com el seu nom indica, aquesta és una malaltia infecciosa molt contagiosa del tracte respiratori dels gossos, que causa traqueobronquitis i aparició aguda de tos seca. Està causada per un o més agents infecciosos: un bacteri anomenat Bordetella bronchiseptica, virus de la parainfluenza, adenovirus tipus 1 i 2, virus de l’herpes caní, reovirus i micoplasma.

La forma més comuna de la malaltia afecta les vies respiratòries altes, és lleu i dura pocs dies; però també pot complicar-se amb infeccions secundàries al pulmó, que causen pneumònia i poden arribar a ser molt greus. La tos també es pot fer crònica i perdurar diverses setmanes, sobretot en cadells i animals amb depressió del sistema immunitari.

Si al nostre gos li apareix un brot de tos seca, caldrà portar-lo al veterinari per a que estableixi un diagnòstic i li apliqui un tractament adient; però, un cop més, la prevenció ens pot estalviar la visita al veterinari.

Com preveure la tos de les gosseres?

Primer de tot, cal tenir en compte que a la tardor i a l’hivern nosaltres ens posem l’abric quan sortim al carrer. El gos “ja porta l’abric posat”, però si estem a casa amb la calefacció a una temperatura aproximada de 20-25 ºC i sortim al carrer on la temperatura pot ser de 10 ºC o menys, aquest canvi sobtat de temperatura pot provocar que el gos “es refredi”. Per evitar-ho, podem intentar que el canvi de temperatura no sigui tan sobtat o també, en gossos que tinguin el pèl curt o que siguin “fredolics”, els hi podem posar un abric.

Si banyem l’animal durant aquesta època de l’any, caldrà eixugar-lo molt bé, amb l’assecador si cal, i assegurar-nos que no queda humit. Tingueu en compte que el pèl del gos és impermeable i, per tant, de vegades costa molt de mullar però encara més d’eixugar. És molt recomanable portar-lo a fer el seu bany a un centre especialitzat, on tenen aparells que eixugaran completament el gos.

Les vacunes també són molt importants. La majoria de les vacunes que s’inoculen un cop cada any de forma rutinària ja protegeixen contra el virus de la parainfluenza i els dos serotips d’adenovirus. Però avui dia també existeixen altres vacunes més específiques que protegeixen contra la resta d’agents causants de la malaltia, com l’herpesvirus i la Bordetella bronchiseptica. Aquestes vacunes poden resultar molt útils en animals que es troben exposats o predisposats a patir la traqueobronquitis de forma recurrent. Consulteu al vostre veterinari!

 

Gemma Hervàs. Veterinària.

www.gemmahervas.com

Crema de mongetes seques

Ingredients per a 4 persones:

1/2 kg de mongetes seques

1 pastanaga

1 ceba

2 grans d’all

1 fulla de llorer

Sal. 

Elaboració: 

Poseu en remull les mongetes en aigua mineral durant 12 hores. Un cop passat aquest temps, les poseu escorregudes en una olla, les cobriu d’aigua freda, hi afegiu la pastanaga, la ceba, els grans d’all (amb pell) i la fulla de llorer, i les dueu a ebullició. Quan bullin s’han d’espantar (afegiu una mica d’aigua freda), espereu que tornin a bullir i repetiu l’operació. Coeu-les entre 45 i 60 minuts a foc lent i tapades. Cinc minuts abans d’acabar la cocció, afegiu-hi la sal. 

Per fer el puré: 

Retireu els alls i la fulla de llorer. Reserveu part del brou. Tritureu-ho amb el braç elèctric; en cas de quedar molt espès, afegiu-hi part del brou reservat. Poseu-hi pebre al gust i passeu-ho pel colador xinès perquè quedi cremós; escalfeu-ho i serviu-ho amb una mica de nata líquida.