Ingredients per a 4 persones:
1 llauna gran de préssec en almívar
1 llauna de tonyina amb oli d’oliva
4 cogombres dolços
unes fulles d’enciam
maionesa
Elaboració:
Escorreu els préssecs en almívar. Talleu l’enciam i el cogombre a troçets i poseu-ho en un bol, afegiu-hi la tonyina i seguidament la maionesa. Feu una masa i barregeu-ho tot, farciu els préssecs amb la masa que heu preparat. seviu-ho fred.
La calor del Dr Ito: la ITO THERMIE
La teràpia de Ito Thermie es basa a donar un suau estímul de calor sobre el cos, utilitzant un aparell anomenat reionki, dins del qual s’introdueix un encens compost per una barreja de diverses plantes medicinals que, per sí mateixes, tenen efectes tranquil·litzadors sobre la ment, són diürètiques i afavoreixen la formació de sang. Combinades amb l’estímul d’un massatge de fricció suau, aquestes plantes actuen sobre els sistemes nerviós, circulatori i endocrí, entre d’altres, proporcionant un alleugeriment del dolor, l’estrès mental, la falta de vitalitat i possibles deficiències del sistema immunològic.
La Ito Thermie es practica amb la finalitat de promoure el poder curatiu innat de cada persona, sent tan útil de manera preventiva com de tractament. Podríem dir que els practicants de la Ito Thermie tracten els pacients tant mental com físicament.
Indicada per a totes les edats
És efectiva per a tot tipus de trastorns de la salut i especialment pels del sistema nerviós, estrès, falta de vitalitat, depressió i ansietat; actua sobre articulacions, genolls, malucs, etc; i és excel·lent per als problemes de vèrtebres cervicals, dorsals, lumbars i sacra; afavoreix la circulació sanguínia; mostra grans resultats en la pell; millores en la fibromialgia; i, en general, harmonitza ment i cos.
Indicada per a totes les edats, és molt efectiva en nens i gent gran. La majoria de persones milloren entre la primera i tercera sessió, sent notable a partir de la sisena a la desena.
Les tres fonts d’ energia de la Ito Thermie
Aquesta tècnica combina tres estímuls, que per separats son ja molt terapèutics y que plegats la converteixen en quelcom únic: l’estímul de la calor que desprenen els aparells -molt especial, doncs ha de penetrar en el més profund del cos-; el mecànic, que es pròpiament el massatge que s’exerceix sobre la pell en alguns zones reflexes i punts acupunturals; i, finalment, l’ aromoteràpia, generada per la combustió de l’encens de plantes medicinals. Aplicades alhora, aquestes tres fonts d’energia generen un estat únic d’harmonia, benestar i relaxació.
Origen de la tècnica
La teràpia que va desenvolupar el 1929 el doctor Kin-Itsu Ito, psiquiatre per la Universitat de Tòquio, té una base científica, integra els antics principis de la acupuntura, la moxibustió, el shiatsu i el massatge i incorpora el concepte de medicina oriental segons el qual l’experiència té molta importància i la salut i el benestar del pacient es consideren com un tot en el seu conjunt.
Marc Juncosa
Durant la llarga nit de Sant Joan les localitats dels Països Catalans viuen una jornada especial de fogueres i festa nocturna. Dilluns toca revetlla i dimarts, festa de Sant Joan. Per alguns el 24 de juny serà simplement un dia de descans laboral, altres potser celebraran el dia en família o amb amics i d’altres seran víctimes d’haver begut més del compte, víctimes de la ressaca.
Per què aquest malestar?
La ressaca es caracteritza per tenir, al matí següent de beure en excés, set intensa, mal de cap, mareig, visió borrosa, dolor muscular i malestar general amb nàusees i acidesa d’estómac.
El mal de cap es deu en part als productes tòxics de degradació de l’alcohol, que apareixen en més quantitat si l’alcohol no és de bona qualitat. Però principalment es deu a la dilatació dels vasos sanguinis, a la disminució de la glucosa a la sang i a l’efecte que produeixen algunes substàncies vasodilatadores a l’organisme. La sensació de set, per la seva banda, es deu a que l’alcohol fa que disminueixi la vitamina B1 de l’organisme. I un altre símptoma habitual entre les persones que pateixen ressaca són les molèsties gàstriques, degudes a erosions a la mucosa de l’estómac produïdes per l’etanol, component principal de l’alcohol. Aquestes són més importants si s’han barrejat begudes, ja que llavors la irritació gàstrica està produïda per tots els components ingerits.
Consells a tenir en compte abans de beure
La millor manera d’evitar els desagradables efectes de la ressaca és beure amb moderació i prendre begudes de bona qualitat. El fetge metabolitza uns 25 grams d’alcohol per hora, de manera que si prenem 125 grams d’alcohol (una ampolla de vi) aquest circularà almenys durant 5 hores per la nostra sang.
Per evitar passar-nos de la ratlla, els consells a seguir són els següents:
- Evitar la ingesta de begudes amb l’estómac buit. Com més copiós sigui l’àpat previ a la ingesta d’alcohol més trigarà aquest a arribar a la sang. Cal evitar els menjars forts perquè fan que vingui de gust més vi que amb un menjar senzill i lleuger.
-Acompanyar les copes amb aliments calòrics, rics en glucosa, a més de beure en petites quantitats. Així l’organisme podrà eliminar l’alcohol de forma suficient. Si mengem a la vegada que bevem l’estómac tardarà fins a quatre vegades més en absorbir l’alcohol.
-Alternar begudes alcohòliques amb altres sense alcohol per reduir el risc d’una deshidratació. Però no convé barrejar l’alcohol amb aigua, perquè aquesta fa que l’alcohol s’absorbeixi amb més rapidesa; la llet, en canvi, té l’efecte contrari, i és el millor per després d’unes copes.
-Evitar les begudes més fosques que contenen congèneres, com el conyac, brandi, whisky o vi negre. Causen una major ressaca que altres begudes. Tampoc no s’han de beure combinats, sobretot amb begudes amb cafeïna, ja que els efectes excitants de la cafeïna anul·len els relaxants de l’alcohol incrementant els seus efectes encara que en principi es noti menys.
-No inhalar el fum del tabac (fins i tot si s’és fumador passiu), ja que empitjora la ressaca de l’endemà.
-Dones i gent gran han de tenir especial precaució, ja que la seva capacitat de metabolitzar l’alcohol és menor. Està totalment contraindicat en embarassades.
Falsos mites
Hi ha mites sobre com fer més lleu la ressaca que no tenen cap fonament, com ara prendre el típic cafè: tot i ser un excitant, és també un diürètic i el que fa és deshidratar el cos encara més. Altres mites que no val la pena tenir en compte són els següents:
-Prendre una cullerada d’oli abans o després de beure, ja que ni redueix l’absorció de l’alcohol a l’estómac ni fa més llarga la borratxera: una cullerada d’oli no cobreix tota la superfície de l’estómac i la part lliure absorbeix l’alcohol a la mateixa velocitat.
-Ingerir pastilles de vitamina B6 abans o després de beure, ja que no prevenen la ressaca.
-Tampoc no és aconsellable la ingesta d’alcohol per evitar símptomes de ressaca. Començar el dia amb la mateixa beguda alcohòlica amb què es va acabar la nit el que farà és aplaçar la ressaca.
-Un esmorzar ric en greixos tampoc ajuda a reduir la ressaca sinó que fa treballar més un sistema digestiu que ja està danyat i irritat.
-Tampoc és del tot cert que beure aigua en abundància per orinar més millori la ressaca en afavorir l’eliminació de l’alcohol, perquè aquest s’elimina a una velocitat de set grams per hora i és impossible accelerar-ne el ritme.
Remeis casolans per l’endemà
Per si totes les mesures anteriors no han estat suficients i la festa ha pogut més que la bona voluntat, aquí us presentem alguns consells per l’endemà de la borratxera:
-S’han de consumir begudes rehidratants per ajudar a reduir la ressaca i que l’organisme recuperi la normalitat. Són especialment recomanables les begudes isotòniques per a esportistes.
- Prendre aliments i begudes rics en fructosa (un suc de fruites fresques, per exemple) va bé ja que reposen les vitamines perdudes durant la borratxera. Són especialment beneficiosos els sucs de tomàquet, taronja i aranja. També s’han de prendre aliments suaus que no irritin la mucosa gàstrica, com pot ser un iogurt.
-No és recomanable forçar l’estómac. Durant el dia podem menjar plats suaus com arròs, peix bullit o consomé, que estan indicats per reposar les sals i el potassi que s’han reduït pel consum d’alcohol.
-Una dutxa calenta acabada amb aigua freda estimula la circulació sanguínia i elimina toxines.
-Si el mal de cap és molt fort els analgèsics poden ser un bon aliat, associat a un protector gàstric.
-Descansar és fonamental. Una altra mesura que sol ser molt útil és passar el temps de recuperació dormint més.
-Fer una passejada a l’aire lliure ajuda a combatre els marejos, l’efecte dels quals normalment desapareix a les 24 hores següents.
Quan el beure no és un fet puntual
Si el que beu més del compte no ho fa només un dia de festa que es passa de la ratlla; és a dir, quan beure massa es converteix en una habitud, aleshores hem de parlar d’altres aspectes estrictament sanitaris. Segons l’Òrgan Tècnic de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, els avantatges que reconeixen els bevedors en el beure poden ser socials, per motius de la feina o per obtenir-ne uns beneficis psicològics. Els seus desavantatges normalment es relacionen amb aspectes socials, financers, laborals, psicològics o legals i també amb la salut.
La gent beu per tal d’obtenir-ne certs avantatges però això esdevé un problema quan l’alcohol no aconsegueix aquests avantatges (per exemple, “bec per animar-me, però els efectes sedants encara em fan trobar pitjor”) o bé “bec per tenir confiança en mi mateix i impressionar la gent important, però bec massa i aleshores faig l’imbècil”). Beure també esdevé un problema quan l’alcohol facilita avantatges a curt termini però causa, o té el potencial per causar, conseqüències adverses a llarg termini (per exemple, “bec per dormir a la nit, però em llevo amb ressaca cada matí”) o bé (“bec per ser sociable amb els meus amics, però trobo que m’estic perjudicant el fetge”).
De l’alcohol, les valoracions més negatives són la ressaca després d’un fort consum i oblidar-se del que es va fer quan s’anava molt begut, segons l’Observatori de nous consums de drogues en l’àmbit juvenil. En canvi, les borratxeres i, de vegades, els comes etílics no semblen preocupar massa i alguns fins i tot els veuen com a “normals” o associats al fet de beure, especialment els adolescents.
Enmig de les vinyes de Castellví de la Marca trobem aquest restaurant de cuina elaborada, casolana però amb el seu punt de modernitat. A Cal Padrí estan especialitzats en l’ànec mut i el gall del Penedès, que crien ells mateixos, i també tenen un hort on cultiven verdures, espècies i hortalisses, que cullen per introduir als seus àpats i així controlar la qualitat del producte en tot moment. De fet, els menús es fan segons el producte fresc que tenen a disposició. Per exemple, quan hi ha ous frescos s’introdueix al menú un plat d’ous farcits de tonyina i escalivada; o bé, quan hi ha tomàquets acabats de collir s’introdueix al menú el plat de gaspatxo.
A la carta de vins del restaurant hi predominen els vins del Penedès, tot i que a vegades també hi ha una presència mínima d’algun vi de D.O. Somontana.
El restaurant Cal Padrí està portat per dues germanes, l’Adelaida com a cuinera i la Montse com a cap de sala, que compten també amb el suport de la resta de la família. Al menjador, que és acollidor sense estar massa carregat, hi trobem la foto en honor al Padrí, que dóna nom a l’establiment.
Els clients no han de patir per l’aparcament, ja que n’hi ha a peu de carretera.
Adreça: Masia Cal Gori, s/n. 08732 Castellví de la Marca
Tel. 93 891 82 68
Menú: Diari i carta selecta.
Horari: Tancat diumenge nit i dilluns tot el dia.
Ingredients per a 4 persones:
2 picantons
50 g d’ametlles torrades
50 g de panses de corint
1 ceba
400 g de xampinyons
1 cullerada de mel
1 cullerada de gingebre en pols
1 cullerada de raz el hanout (espècia àrab)
1 copa de vi blanc
oli
sal
pebre
Elaboració:
Macereu les panses amb el vi. En una safata, poseu-hi la cullerada de gingebre, la de raz el hanout, una mica d’aigua i remeneu-ho.
Salpebreu els picantons i coloqueu-los a la safata amb les espècies. Deixeu-ho macerar uns 15 minuts donant-li voltes. En una cassola amb oli sofregiu la ceba picada, a continuació, daureu els picantons i afegiu-hi les panses amb el vi, les ametlles, la mel i, si és neceassari, una mica d’aigua. Coeu-ho durant 30 minuts. Mentrestant, netegeu els xampinyons, talleu-los pel mig i sofregiu-los en una paella amb oli. Una vegada cuits, saleu-los i afegiu-los al guisat. Deixeu-ho coure uns 2 minuts i ja estarà llest.
Ingredients:
Per a la massa de la coca:
- 300 grs. de farina (aprox.)
- 50 grs. de mantega
- 60 grs. de sucre
- 35 grs. de llevadura fresca
- 2 ous
- 5 grs. de sal
- 75 ml. de llet
- 100 grs. farina d’ametlla
- pell de llimona ratllada
Per a la crema pastissera:
- 5 rovells d’ou
- 125 grs. de sucre
- 50 grs. de farina de panís (maizena)
- 625 ml. de llet
- Una branca de canyella i una pell de llimona
Elaboració:
Crema pastissera:
Posar a bullir la llet amb la pell de llimona i la branca de canyella. Mentrestant, batre els rovells d’ou amb el sucre. Un cop ben batut, afegir, poc a poc, la farina de panís. Incorporar la llet (abans la colarem i deixarem refredar una mica). Barrejar bé tots els ingredients, tornar a colar i posar al foc. S’ha de tenir al foc, sense deixar de remenar, fins que espessi. Posar la crema en una safata, tapar amb film transparent (procurant que el film toqui la crema) i deixar refredar.
Massa de la coca:
-Desfer la llevadura amb la llet tèbia. Reservar. En un bol, batre els ous amb el sucre. Afegir la sal, la pell de llimona ratllada i la mantega (amb textura de pomada). Barrejar bé. -Incorporar a la barreja la llevadura amb la llet, la farina d’ametlla i, poc a poc, la farina. Us aconsellem que afegiu la farina amb un colador, d’aquesta manera no es faran grumolls i la massa quedarà més flonja. -Anar incorporant farina fins que la massa no s’enganxi als dits. Treballar la massa amb les mans. Fer una bola i deixar reposar durant 15 minuts en un bol, tapada amb un drap. -Mentrestant, untar amb oli o mantega una llauna de forn. -Dividir la massa en dues porcions. Estirar una de les porcions amb el corró i donar-li forma ovalada. Posar-la a la llauna. Repartir la crema pel damunt de la massa (també la podem farcir amb cabell d’àngel, xocolata, brossat, massapà, etc). -Estirar amb el corró l’altra porció de massa, posar-la al damunt de la base que tenim a la llauna i tancar la coca. Per a que quedi ban tancada podem pintar les vores amb clara d’ou. -Deixar reposar la coca durant 45 minuts tapada amb un drap humit. -Passat aquest temps, pintarem la coca amb ou batut i la decorarem amb fruites confitades, pinyons o ametlles filetejades. -Posarem la coca al forn, que previament haurem escalfat, durant 30 minuts, a una temperatura d’entre 160/170º. Courem fins que estigui daurada. Si es vol, la podem decorar amb una mica de sucre llustre pel damunt.
Per gentil·lesa d’en Toni Abril del Restaurant Xeflis
Proces d’elaboració
Ingredients per a la crema pastissera
01-Batre els rovells amb el sucre. Afegir la farina de panís
02-Posar tota la barreja al foc, i sense deixar de remenar, esperar a que espesi la crema
03-Posar la crema en una safata, tapar amb film transparent i deixar refredar
Ingredients per a la massa
04-Batre els ous amb el sucre, la pell de llimona, la sal, la mantega, la llet amb la llevadura i la farina d’ametlla.
05-Anar afegint farina fins que la massa no s’enganxi als dits.
06-Fer una bola amb la massa i deixar reposar, tapada amb un drap, uns 15 minuts.
07-Estirar una part de la massa, posar-la en una llauna i cubrir amb la crema.
08-Tancar la coca amb l’altre porció de pasta.
09-Decorar amb fruita confitada, ametlles o pinyons.
10-Enfornar durant uns 30 minutsa 160º fins que estigui daurada .
Ingredients per a 4 persones:
20 llagostins (poden ser congelats)
2 cebes petites
3 branques de farigola
2 gots de cava
1 got de nata liquida
60 g de mantega freda
1 cullerada de julivert picat
oli
sal
pebre
Elaboració:
Peleu i talleu les cebetes a rodanxes molt fines, sofregiu-les junt amb els branquillons de farigola durant uns minuts. Tot seguit afegiu-hi el cava, a continuació afegiu-hi la nata i deixeu-ho reduïr uns minuts, paseu la salsa per el colador xinès afegint-li el julivert picat i la mantega freda tros a tros, sense deixar de remenar-loi rectifiqueu de sal i pebre. Peleu els llagostins deixant el cap i la cua, salpebreu i fregiu-los. Serviu els llagostins amb la salsa de cava per sobre.
El shiatsu és un estil de massatge japonès amb influències de la medicina tradicional xinesa, la quiropràxia, l’osteopatia i el massatge clàssic del Japó, que mitjançant suaus i agradables pressions i/o grats estiraments estimula, activa i proporciona energia (Ki) impulsant el poder autocuratiu tant físic, com mental i espiritual. Generalment es realitza sobre un matalasset o futon, encara que també pot realitzar-se sobre camilla, i si la roba és còmoda no cal treure’ns-la. És difícil d’explicar les sensacions que s’experimenten en rebre aquesta tècnica, que alguns han convingut en considerar com un art; de fet l’única forma d’apreciar-les realment és vivencial, provant-ho.
L’expansió del shiatsu
Avui en dia el shiatsu és cada vegada més popular a l’Occident. L’expansió de la tècnica fora de les fronteres originals del Japó i les diferents visions dels propis japonesos han permès el desenvolupament de molts estils de shiatsu. Encara que literalment shiatsu significa pressió amb el dit -Shi (dit) i atsu (pressió)-, depenent de les diverses escoles a més d’utilitzar els polzes, que és l’aplicació més clàssica, trobem que també s’utilitzen els palmells de les mans, els peus, els colzes i inclús els genolls. També trobem diferències fonamentals en la selecció de la zona on s’efectua aquesta pressió: mentre unes escoles proposen una pressió per àrees, altres busquen els punts clàssics o meridians energètics d’acupuntura i altres unes zones reflexes.
Encara que el shiatsu no és difícil d’aprendre, calen suficients hores pràctiques per a la seva correcta assimilació i la seva posterior aplicació en altres persones, harmonitzant-les amb la teoria perquè ment i cos treballin junts creant el potencial curatiu necessari. Un altre element que per ell mateix caracteritza aquesta pràctica i que la fa encara més atractiva és que el terapeuta desenvolupa àmpliament la seva sensibilitat, com si estigués realitzant ioga o meditació, permetent que emissor i receptor flueixin en un estat d’harmonia i relaxació mútua, al que alguns autors anomenen empatia pel tacte.
Quan el shiatsu s’administra correctament, vigoritza la pell, estimula la circulació de la sang i dels fluids corporals, millora la flexibilitat i tonicitat muscular, corregeix deformacions de l’esquelet, millora l’harmonia del sistema nerviós, regula les funcions de les glàndules endocrines i estimula el normal funcionament dels òrgans interns. És a dir, enforteix i vitalitza el cos en general, prevenint la malaltia i contribuint a la curació d’aquesta una vegada instal·lada en el cos.
Marc Juncosa
Fundat l’any 1984 per la família Abril, la seva oferta gastronòmica era bastant mes austera, doncs la seva especialitat eren els pollastres a l’ast, dels quals alguns encara se nen recorda. De mica en mica el que va començar sent un bar-restaurant molt modest ha anat evolucionant any rera any al igual que la seva oferta gastronòmica, de la qual avui en dia estan la mar de contents.
Especialitzats en cuina Catalana, a la seva carta i trobareu les preparacions mes típiques de la cuina (la Catalana), com escalivades, esqueixades, canelons, escudella barrejada, cargols a la llauna, vedella amb rovellons, peus de porc guisats, bacallà de set maneres diferents, etc. A mes del millor peix fresc, carns a la brasa i els postres d’elaboració casolana.
Seleccionen els millors productes locals, com les “Botifarres de la Tia Núria” (Can Barba), el xai de Cabrils d’en Bertran (Vilassar de Dalt), les magnífiques hortalisses d’en Josep Suari (Pitu, pels amics) o el Pa d’en Xàvi de Can Bargallo (Vilassar de Mar).
Durant l’any la nostra terra ens aporta una gran varietat de productes de temporada , els quals ells introdueixen a la carta cadascun a la seva temporada.
Hivern: Calçots, Carxofes, Escudella de Pagès, Olla Aranesa, Civet …
Primavera: Calçots, Espàrrecs de marge, Faves i Pèsols del Maresme, Maduixes i Maduixots …
Estiu: Amanida Sílvia, Gaspatxo “full-equip”, Arròs negre, Xarrup de menta …
Tardor: Rovellons a la brasa, Barreja de bolets …
A finals de gener fan durant dos mesos les ” Jornades de Cuina d’Aran “, durant les quals elaboren alguna de les receptes mes típiques de la cuina tradicional de la Val d’Aran, així com productes de la vall com el Paté de Lés.
També ofereixen cobert diari de dilluns a divendres al migdia.
Els seus dies de descans son el diumenge nit, dilluns nit, tot dimarts i dimecres nit, excepte vigílies i festius.
Tanquen per vacances quinze dies al Juliol i quinze al Gener.
Disposen de dos menjadors, amb una capacitat màxima de 50 comensals cadascun, amb decoració rústica, parets de pedra, llar de foc i aire condicionat.
Disposen de servei wifi
Cuina: Josep Abril i Maria Abril
Menjador: Toni Abril i Silvia Galbany
Restaurant Xeflis, SL
Camí de Vilassar de Dalt nº 15 – Cabrils 08348
Telèfons 937508195 i/o 937508983
xeflis@xeflis.cat
|
La traducción automática puede distorsionar algunas palabras o titulares.
The automatic translation can distort a few words or headlines.
